En les pròximes hores estem cridats a les urnes. Un 23 de juliol, quan fa una forta calor i la societat espanyola està, amb tota probabilitat, farta dels polítics que diuen representar-nos. Una societat que cada vegada se sent més lluny d'aquells que semblen no ser capaços de parlar dels nostres problemes reals. De solucions concretes i de la seva viabilitat.
Existeixen més partits, més enllà d'aquests suposats quatre que ens pretenen vendre contínuament? Sí, i encara que els mitjans de comunicació de masses no els publicitin, són una opció vàlida. Estar en contra de l'agenda globalista, considerar que el feminisme hauria de ser plantejat en altres termes, no combregar amb les polítiques que s'estan duent a terme en l'àmbit internacional, ni sanitari, ni democràtic, és una opció que no només defensa l'extrema dreta, per molt que ens vulguin donar a entendre que això és així.
Abstenir-se d'anar a votar és, precisament, el que als principals partits els interessa: que els que no estem conformes amb cap d'ells, ens quedem a casa. A ells els és exactament igual si jo no voto, perquè el que els importa és, precisament, que qui els votarà, hi vagi. La resta, com si deixem d'existir directament al cens.... Hi ha molts dubtes, moltes incògnites, però almenys, sí una certesa, segons la meva opinió: dilluns tindrem, surti qui surti elegit, més del mateix que hem tingut fins ara.