El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) acaba d'admetre a tràmit els recursos presentats pels nou dirigents independentistes catalans que van ser condemnats pel Tribunal Suprem espanyol en el context de la causa catalana del procés. Què vol dir això? Espanya ara ha de presentar les seves al·legacions, i raonar si considera que s'han vulnerat drets fonamentals en el procés. Per a això, té un termini de contestació que acaba el proper 12 de gener del 2024.
En els recursos presentats, s'ha assenyalat que hi ha diferents drets fonamentals que s'han vist vulnerats per la justícia espanyola. Per exemple, l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix que ningú no pot ser condemnat per una acció o per una omissió que el moment d'haver estat comesa no suposi infracció segons el dret nacional o internacional. De la mateixa manera, no es pot imposar una sanció superior a la qual estava prevista per a un fet en el moment de la seva comissió. Alguns dels recurrents han apel·lat també a l'article 5 del Conveni, sobre la llibertat i la seguretat, entenent que el temps que van ser privats de llibertat va ser desproporcionat. L'article 6, sobre el dret a un procés equitatiu, també ha estat assenyalat com un dels vulnerats. També es denuncia la vulneració dels drets a la llibertat d'expressió i de reunió, previstos i protegits pels articles 10 i 11 del Conveni Europeu respectivament.
Arriba un altre dels passos en la batalla per la defensa dels drets i llibertats que no només tenen a veure amb l'independentisme català, encara que òbviament el focus s'hagi posat sobre ells. El resultat d'aquest procés suposarà sens dubte un punt fonamental per a la ciutadania europea. Cal veure qui respondrà en nom d'Espanya, en el sentit polític, atenent el context. I és que aquest procediment s'obre quan tots estem pendents de conèixer qui governarà finalment.
L'amnistia sembla estar pràcticament assumida pel PSOE i Sumar, malgrat les declaracions brutals que hem sentit aquesta setmana provinents de gerros xinesos com Felipe González i Alfonso Guerra. Les mateixes files socialistes han sortit per recriminar-los la seva postura, després d'haver expulsat la setmana passada Nicolás Redondo. Unes declaracions absolutament provocadores, que deixen en evidència les fòbies més que els arguments i que han mogut a haver de sortir a contraatacar altres socialistes, generant així una ruptura interna evident.
Els fets se succeeixen i peti qui peti, al Congrés dels Diputats aquesta setmana, per fi, s'ha aprovat l'ús de les llengües cooficials per part dels representants de la ciutadania. Una manera de deixar constància que, quan es vol, s'aconsegueix. I el que fa tan sols tres mesos era impossible, ara és ja una realitat. No deixa de cridar-me l'atenció la quantitat de ràbia vessada aquests dies per la dreta i pels qui se senten ofesos per destinar diners públics als intèrprets i traductors. No és això la prova que és necessari normalitzar una vegada per sempre el que som? Ens hauríem de sentir orgullosos que a l'estat espanyol es parlin diferents llengües, hauríem de fer un esforç per escoltar-les, arribar a comprendre-les i per què no, atrevir-nos a xampurrejar-les.
És evident que a Espanya hi ha molta feina per fer en matèria de drets fonamentals: no només els que comença a analitzar el TEDH, sinó els que hem d'assumir cadascun de nosaltres. A alguns els sembla normal justificar una llei d'amnistia com la del 77, que va fer taula rasa amb assassins i torturadors, i, tanmateix, estan rabiosos sense decòrum per amnistiar els qui van fer una manifestació d'afartament i llibertat d'expressió sense violència. Potser el TEDH podria sortir a donar un cop d'ull per comprendre el que necessitem a Espanya.