Els agricultors estan en peu de guerra. Aquest estiu van fer les primeres passes des d'Hongria i Polònia, Eslovàquia, Romania i Bulgària advertint-li a la Unió Europea que no estaven disposats a continuar suportant les mesures que, per beneficiar Ucraïna, estaven posant en perill la subsistència dels seus propis camps. Va ser així com van començar a bloquejar-se les fronteres, evitant que el blat, la colza, el blat de moro o el gira-sol procedents d'Ucraïna poguessin entrar als seus territoris.

Aquesta situació ha generat tensions entre els diferents Estats de la Unió. Dotze països van presentar una carta a la Comissió Europea protestant per l'acord al qual s'havia arribat per intentar frenar el malestar a l'Est. França, Alemanya, els Països Baixos, Irlanda, Grècia, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Luxemburg, Estònia, Dinamarca i Eslovènia es van regirar pels acords als quals Brussel·les havia arribat per intentar no danyar els que s'han vist més perjudicats. Una sèrie de negociacions que no estan aconseguint arribar a bon port. La Comissió tenia previst presentar aquesta setmana el paquet de mesures que es mantindrien en la mateixa línia, per continuar permetent que els productes d'Ucraïna no tinguessin aranzels. Encara que introduint salvaguardes "més estrictes".

Una notícia que arribava enmig de les massives protestes a Alemanya, Polònia i Romania, on els governs estan havent de plantar de cara a un sector que no pot superar més obstacles. A Alemanya, els agricultors van començar a sortir als carrers a inicis de 2024, en unes protestes massives que han estat recolzades pel sector del transport, l'hostaleria i els comerciants d'aliments. En aquest cas, el conflicte esclata pel frau del fons climàtic. Després de la sentència del Tribunal Constitucional alemany que va determinar el mes de novembre passat que els pressupostos s'havien de modificar davant de la desviació de fons, s'ha generat un forat a les arques públiques de milers de milions d'euros. El govern va anunciar retallades per als ajuts als agricultors i al sector del transport, intentant així pal·liar el cop, però ha generat una crisi més gran.

A començaments d'aquesta setmana tenien lloc concentracions massives, talls de carreteres i una pressió sense precedents a l'executiu, que dimarts va mostrar el seu interès per asseure's a negociar. Tanmateix, les converses no han donat els fruits esperats i els convocants de les protestes, després de fer un parèntesi fins dijous, divendres van anunciar que mantindrien de nou la seva lluita.

A Polònia, els agricultors també han pres les carreteres. Després de mesos de talls de carreteres, aquesta setmana s'ha anunciat un acord amb el govern. Allà, el nouvingut al govern, Tusk, ha mantingut en aquest àmbit la mateixa política que el govern anterior. I la seva postura davant de les decisions de Brussel·les respecte als productes provinents d'Ucraïna és contundent. Polònia ha assumit el necessari suport als seus agricultors, reconeixent que necessiten ajuda, una rebaixa en els seus impostos específics, préstecs de liquiditat preferencials i donar-los suport davant les institucions europees. Unes negociacions similars a les que hi ha hagut a Romania, també aquesta setmana, on el govern reconeix que entén perfectament les raons del sector per a les seves protestes.

Malgrat haver assolit acords importants, les protestes es mantenen. Malgrat l'escassa cobertura dels mitjans espanyols sobre el que ocorre en els camps europeus, el problema s'expandeix i és probable que pròximament siguin els nostres agricultors els que també surtin als carrers en peu de guerra. Des de SOS Rural consideren que les raons que estan duent els agricultors alemanys, polonesos, hongaresos o romanesos als carrers són compartides en el nostre àmbit rural. El proper 21 de febrer els tractors d'Espanya estan convocats a les portes del ministeri d'agricultura.

Aquí, regulació com la de la protecció animal, està generant que els nostres ramaders es vegin abocats a sacrificar la seva cabana, fent impossible mantenir les explotacions. Des de les diferents organitzacions consideren que les exigències ambientalistes liquiden l'agricultura, i consideren que la seva activitat està sent "criminalitzada". La competència amb productes provinents del Marroc està dessagnant els nostres agricultors, que no poden competir, malgrat denunciar el perill que suposen per als consumidors els productes que contenen pesticides i fertilitzants nocius per a la salut. Consideren, no mancats de raó, que obrir la porta a aquests productes és un acte de deslleialtat del Govern, que no només ho tolera, sinó que, segons ells, estimula aquest tipus de competència.

L'agricultura, la ramaderia i la pesca han estat l'eix fonamental del desenvolupament de l'Estat espanyol. Tanmateix, les polítiques europees han anat cada vegada més minvant la nostra capacitat de subsistència. La sequera, i la competència deslleial de productes de tercers països que no compleixen les normes que aquí s'imposen, està sent la cirereta que pròximament farà saltar pels aires a un sector que no suporta més. L'avís ve d'Europa i, una vegada més, ens agafarà "per sorpresa". La defensa dels nostres camps, de la nostra ramaderia, de la nostra pesca, és vital per a tothom. Esperem que aquesta vegada no els deixem sols.