Sempre ha estat un problema, però des de la pandèmia s'ha accentuat. La possibilitat d'aconseguir una cita prèvia a un organisme estatal i que a més aquesta sigui en pocs dies és una tasca gairebé impossible. Així que, si ens ho proposem, per un preu mòdic en podem comprar una per les xarxes socials o pel mateix internet. Anuncis com: “Es treuen cites prèvies urgents per al SEPE, a l'àrea de Barcelona” o bé “No trobes cita ràpida per a la Tresoreria de la Seguretat Social?, contacta amb mi i per 30 € ho aconsegueixo”, són només exemples del que podem trobar per Facebook, Milanuncios o fins i tot Wallapop.
El mercadeig de cites prèvies en els serveis públics persisteix tot i els intents de l'administració per limitar-los. Per exemple, el maig del 2023, la Policia Nacional va desarticular una xarxa que s'hi dedicava, venien cites prèvies per a estrangeria per un preu d'entre 30 i 200 €, depenent de la proximitat de la cita. Es van detenir 94 persones. Tot i aquests esforços el problema és més profund i la pregunta és: per què un ciutadà no pot aconseguir una cita relativament ràpida en un servei públic?