L'Alfons Puertas (Badalona, 1973) és un aficionat a la meteorologia des de petit, però també és meteoròleg professional a l'Observatori Fabra de Barcelona des de l'any 2002. Conegut per ser el caçador de sortides del sol per les seves fotografies gairebé diàries des de la muntanya del Tibidabo, Puertas relata la seva passió per l'observació meteorològica amb una estima que només aquells que hem fet de la nostra vocació la nostra professió podem sentir. Va decidir estudiar física per convertir el seu somni en la seva feina. Li agrada "badar" i quedar-se "embadalit" mirant el cel i les condicions que l'envolten. Per això ens explica perfectament i detalladament com el canvi climàtic o la contaminació lumínica han afectat les nostres vides i, també, moltes altres curiositats.
Foto: Sergi Alcàzar
Com és que a Catalunya hi ha tant d’interès per la meteorologia?
És difícil de justificar per què a Catalunya hi ha tanta densitat d'aficionats a la meteo, però és així, n'hi ha molts més que a la resta de l'Estat. Gairebé a cada municipi hi ha unes quantes persones a qui els agrada.
No hi ha cap justificació, doncs?
No et puc confirmar el motiu, i mira que moltes vegades ho hem parlat amb la gent de la meteo! Podria ser per la diversitat meteorològica que tenim a Catalunya, perquè amb una orografia tan variada tens tot tipus de temps. La diversitat genera interès.
Quina feina feu a l’Observatori Fabra?
A l'Observatori fem la feina científica. Tenim tres seccions: l'equip de meteoròlegs, d'astrònoms i de sismòlegs. Ara bé, a meteorologia no fem la previsió del temps perquè no és la nostra tasca. Que quedi clar. Nosaltres observem quin temps fa i el mesurem, és a dir, mirem la pluja, el vent...
Som com una mena de notaris del temps
I com ho feu?
Els observadors detectem a simple vista, observant, els fenòmens meteorològics que es produeixen. Ho anotem i ho fotografiem. Aquestes tasques que fem cada dia de l'any contribueixen a l’estudi climàtic amb les dades que tenim de fa més de cent anys. Així podem fer una anàlisi climàtica i veure si ha canviat, o no, des del nostre punt d'observació. Som com una mena de notaris del temps: no fem la previsió, sinó que certifiquem allò que ha passat.
Veiem a TV3 o a d'altres mitjans moltes fotos teves espectaculars.
En un observatori reconeixem visualment els fenòmens meteorològics que s'hi produeixen al voltant, i de l’observació a la fotografia hi va un pas. Observar et fa aprendre tècniques fotogràfiques. No em considero fotògraf, soc un meteoròleg que fa fotos en un lloc privilegiat.
Foto: Sergi Alcàzar
Matinar un dia no t'assegura una bona foto
Quina és la millor hora per fer fotos de la sortida del sol?
D’octubre a març surt el sol després de les 7 del matí, que és quan jo arribo. Ara, el sol ja ha sortit i ja em perdo el moment just de la sortida del sol, encara que està baix. Tot i que visc a 50 quilòmetres d'aquí, a Cardedeu, algun dia sí que puc venir a les 6 del matí per veure la sortida del sol, però matinar un dia no t'assegura una bona foto. S'ha de matinar molts dies per tenir una bona oportunitat.
Normalment, treballes de 7 a 16 hores, però també molts caps de setmana i festius durant dotze hores. Què és el més curiós que has vist treballant aquí?
Com a aficionat a la meteorologia, m'agraden els fenòmens més violents i extrems, no destructius, com quan s’està aproximant una tempesta que, visualment, és el moment més espectacular. He tingut la sort de veure un parell de tornados des de l’observatori i és espectacular i emocionat.
El fenomen meteorològic més espectacular que has vist des d'aquí són els tornados, doncs?
El més espectacular que he vist va ser la gran nevada del 8 de març del 2010. Vaig viure tot l’episodi de neu, que no em va permetre tornar a casa i vaig haver de passar la nit aquí, però ho vaig fer de gust. L’endemà em vaig llevar a l'observatori veient la neu. Jo no sóc observador només de sortides de sol, vaig fent fotos al llarg del dia.
Foto: Barcelona, 9 de març del 2010, el dia després de la gran nevada / Alfons Puertas
És més fàcil veure Mallorca, que veure nevar
Es veu sovint Mallorca des de Barcelona? Tens diverses fotos que s'han fet famoses per això.
És un albirament bastant freqüent. El 2002 vaig començar a treballar aquí i em vaig adonar que són freqüents. És més fàcil veure Mallorca, que veure nevar.
Quantes vegades neva a l'any?
Entre una i dues.
I quantes vegades pots veure Mallorca?
Entre 12 i 15 vegades, amb facilitat.
Quins factors meteorològics, temporals i espacials s'han de reunir per poder veure-la?
Sobretot de calendari. Com que Mallorca és un perfil d’illa que veus a l’horitzó, es veu millor quan està il·luminada des del darrere, és a dir, quan el sol està a punt de sortir.
Foto: Mallorca vista des de l'Observatori Fabra el 26 de desembre del 2016 / Alfons Puertas
Per veure Mallorca des de Barcelona has de tenir una bona alçada
Això es tradueix en alguna època de l'any?
En els mesos de tardor i hivern. Entre octubre i març és quan s’il·lumina des del darrere. Si a més hi ha un dia net amb bona visibilitat, un ambient sec amb poca humitat, amb vent del nord o del nord-oest i és molt aviat, entre les 7.30 i les 8 hores del matí a l'hivern, tindràs els millors albiraments. Has de tenir una bona alçada. Mallorca no és visible des de la platja de Barcelona perquè queda sota l’horitzó.
A l'observatori ets a 400 metres sobre el nivell del mar.
Només veig els cims més alts, com el Puig Major de la Serra de Tramuntana, a gairebé 1.500 metres. Com més alt estigui jo, més perfil de l'illa podré veure. És possible veure-la des de la meva alçada, però no des de zero metres.
Els episodis més contaminants visibles a Barcelona són un registre poc significatiu
Has observat algun tipus d'evolució al cel de Barcelona pels episodis de contaminació?
A nivell visual, no puc percebre sempre la contaminació, no la mesurem, tot i que aviat sí que ho farem i en podrem fer una avaluació diària. Els dies en què els episodis més contaminants són més visibles, fotografiem Barcelona, però és un registre poc significatiu.
Foto: Barcelona en un episodi de contaminació el 17 de maig del 2017 / Alfons Puertas
La contaminació lumínica va decidir fer-nos fugir de la ciutat
Ha crescut gaire la contaminació lumínica en aquests darrers anys?
A qui més molesta és a la secció astronòmica. Ja ho estava molt d’il·luminada, Barcelona, fa molts anys. Per això es va traslladar l'observatori a la muntanya del Tibidabo l'any 1904. Abans era al centre, a la Rambla, on hi ha la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la institució propietària del Fabra. Des d'allà feien l'observació fins que la contaminació lumínica va decidir fer-nos fugir de la ciutat.
Des del Fabra podeu veure el cel nocturn amb claredat?
Amb el pas de les dècades, Barcelona ha crescut i cada vegada hi ha més carrers, més fanals i més edificis il·luminats. La contaminació lumínica arriba a molestar avui dia la secció astronòmica professional, la que fa el seguiment i vigilància d’asteroides. Encara ho fan algunes nits des d'aquí, però sortosament ara existeix l'observatori d'Àger, a la Serra del Montsec (Prepirineu de Lleida). Allà tenen un cel molt més bo i és increïble.
El que abans era una solució, ara és un problema.
Sí. La secció astronòmica continua funcionat, però pocs dies. Ara es fan visites nocturnes gairebé totes les setmanes, però només per fer observació de cara al públic de la Lluna, Júpiter o Saturn, que encara que hi hagi contaminació lumínica es veuen. El seguiment d'asteroides, però, requereix un cel molt més bo.
La temperatura actual és 1,7 graus més alta que fa 100 anys i això és un increment significatiu
Heu observat alguna transformació del cel amb el canvi climàtic?
El canvi climàtic no és visible, és mesurable. El principal factor que hem observat és l’increment de la temperatura mitjana. L'actual és 1,7 graus més alta que la mitjana de principis de segle i aquest increment en 100 anys és significatiu.
Aquest increment de la temperatura ens indica que el canvi climàtic és una realitat?
Aquest increment, per si mateix, no significa que hi hagi un canvi climàtic. Sabem que hi ha canvi climàtic quan compares la sèrie climàtica de l'Observatori Fabra amb altres sèries centenàries d'altres observatoris de tot el món i veus que a tots ens ha passat, si fa o no fa, el mateix.
O sigui, la sèrie d'un sol observatori no ens informa del canvi climàtic?
Quan a tots els observatoris centenaris del món hi ha un increment del mateix estil de temperatura, acabem concloent que hi ha un canvi climàtic global. Però un únic observatori no és prova de canvi climàtic.
La manca de pluges també és senyal de canvi climàtic?
No ho hem notat a nivell de pluviometria, perquè continua plovent més o menys igual, sinó amb l'increment de la temperatura.
Foto: Sergi Alcàzar
Hem tingut rècords de calor a l'hivern
Com ho notem això els barcelonins? Un increment en 100 anys d'1,7 graus de la temperatura costa de percebre.
Ho notem perquè són més habituals els episodis de calor importants. Gairebé cada any tenim un moment de l'estiu en què fa molta calor i algun rècord. I no només a l'estiu. També parlem de rècords d'hivern, de primavera i de tardor.
Aquest febrer va fer calor.
Cert. Aquest hivern no ha fet gaire fred. El canvi climàtic no només vol dir més calor a l'estiu, sinó menys fred en altres mesos que n'hauria de fer. Aquests episodis anòmalament poc freds o extremadament càlids són cada vegada més freqüents. Així notem nosaltres el canvi climàtic.
Per què vas decidir ser meteoròleg?
M’han agradat les tempestes des que tinc ús de raó i també tot el que té a veure amb la meteorologia. Jo ja em dedicava a fer fotografies a casa quan tenia 13 o 14 anys i mesurava amb els meus termòmetres. Això és un denominador comú de tots els aficionats a la meteo.
Foto: Sergi Alcàzar
Ens neix l’afició d’una manera interna i el cos ens demana observar el cel
Llavors, t'ha agradat des de sempre.
D'alguna forma, ens neix l’afició d’una manera interna i el cos ens demana observar el cel. La meteorologia és una ciència molt assequible per a tothom i a cost zero i, per això, a aquesta afició li pots donar fàcilment sortida.
Què et transmet l’observació a nivell personal?
Tinc diversos sentiments. Soc conscient que sóc un privilegiat per treballar on treballo perquè puc donar satisfacció a la meva afició de manera diària i pràcticament màxima. M’agrada badar i observar i quedar-me embadalit davant la bellesa del paisatge i dels fenòmens. També soc conscient que cada dia puc aprendre del temps perquè dedico moltes hores a observar i arribo a veure fenòmens molt poc habituals. Sempre hi ha motius per sortir fora, per fer una ullada al cel i captar allò que passi.
Quan faig vacances, tinc la sensació que m'estic perdent alguna cosa
I quan fas vacances? Com et sents?
Sempre tinc la sensació que m'estic perdent alguna cosa. M'emporto la meva afició allà on vagi, però aquí tinc el panorama per veure-ho tot d'una manera òptima; i en això sí que hi penso quan marxo de vacances. Sempre tinc la sensació que els dos dies que marxo passa alguna cosa i m'ho perdo.
Et costa desconnectar?
He de fer un esforç mental per dir-me que no estic a l'observatori, però de vegades em costa una mica desconnectar. Si estic en família estiuejant, observo, però d'una manera més discreta per respecte a la gent amb qui vaig i no afectar-los.
Així no et diran que estàs obsessionat amb la feina.
Exactament. És això.
Foto: Sergi Alcàzar