El pas endavant de l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, (Terrassa, 1968) per optar a la presidència del consell nacional del Partit Demòcrata Català, enfront d'un altre dels pesos pesants de la formació, el conseller Santi Vila, l'ha acabat convertint en una de les protagonistes de la darrera batalla del congrés fundacional, que aquest cap de setmana viurà la segona part amb l'elecció dels òrgans de direcció. L'alcaldessa i presidenta de la Diputació arriba a aquesta cursa després d'haver aparegut com una de les veus crítiques amb la forma com l'antiga direcció de CDC va plantejar el congrés fundacional del PDC. 

El meu objectiu és poder mantenir l’esperit congressual, crític però constructiu

Per què vol ser presidenta del consell nacional del PDC?
El meu objectiu és poder mantenir l’esperit congressual, l’esperit del 8 de juliol, crític però constructiu. Dotar aquest òrgan no només d’un element de debat sinó enriquidor per prendre les millors decisions. Modular les decisions de la direcció sense que la direcció hagi de tenir les mans lligades -ni de bon tros-. Hi ha d’haver un ordre i un mètode de treball, però sí que ha de ser un òrgan obert i ha de poder discutir en profunditat decisions futures del partit.

Què aporta vostè que no aporti Santi Vila?
Tant Santi Vila com jo podem fer moltes aportacions al debat i, evidentment, també tenim diferències. Jo em considero molt còmoda amb el resultat congressual, la ideologia del congrés, aquesta declaració netament independentista del Partit Demòcrata. La societat catalana ha fet un procés i una evolució claríssima cap a un projecte d’Estat propi i independent. Des d’aquesta visió, puc aportar aquells elements perquè el PDC sigui l’instrument imprescindible a través del qual es pugui dur a terme el procés d’independència. Sabent que serà molt complex.

Hi ha qui es pot sentir còmode en el nostre posicionament econòmic i social, però això no vol dir que deixem de ser independentistes  

No la preocupa que la comissió d'estudi del Procés Constituent hagi aprovat mecanismes unilaterals?
No. No em preocupa gens.

Santi Vila defensa un partit on hi càpiguen els no independentistes.
Nosaltres ens declarem com a PDC, netament independentistes. El que hem de treballar és per assolir la independència de Catalunya. Una situació política que ens ha de fer millorar les condicions de vida, les condicions econòmiques, proveir un millor sistema... Pot haver-hi altres persones que es poden sentir còmodes en els nostres models i posicionaments econòmics i socials, però això no vol dir que deixem de ser un partit independentista i la ciutadania ho ha de saber.

La neutralitat sempre s’agraeix, sobretot de figures tan destacades com el president

Li molesta que Carles Puigdemont hagi mostrat el seu suport a Santi Vila?
No. Crec que la relació territorial pesa, i això és absolutament normal. Hem de ser més british. Igual com unes setmanes enrere vèiem britànics a favor del Brèxit i altres en contra, dins del mateix govern, nosaltres també hem de poder expressar lliurement les posicions. No ho veig com un fet més destacable. Tot i que evidentment, la neutralitat sempre s’agraeix, sobretot de figures tan destacades com el president. En qualsevol cas, jo li agraeixo moltíssim a Puigdemont les seves decisions.

Converteix això Vila en el candidat de l’oficialisme?
Tots els sistemes són molt diferents de com havíem treballat abans. Abans funcionaven amb sistemes molt més dirigistes, ara dubto que funcionin. Per tant, jo diria que no podem catalogar ningú de candidat oficialista.

Em sento molt coherent amb com penso i amb molta llibertat per expressar-me

Sembla que la seva intervenció al congrés no va agradar gaire a la direcció de l’antiga CDC...
Això els ho ha de preguntar a ells. La meva intervenció va ser amb una voluntat de suma. L’esperit del congrés va ser aquest esperit crític, inicialment crític, i de gran responsabilitat. Volem que això surti bé. Entenc que hi hagués un primer moment de debat, però em sento molt coherent amb com penso i amb molta llibertat per expressar-me.

Tot això la situaria com la candidata de les bases? Se l'enquadra en el sector socialdemòcrata de CDC, més pròxim al conseller Rull...
Em presento a presidenta del CN amb ganes de recollir l’esperit del congrés i portar-lo a aquest consell nacional com a mètode i forma de treballar. M’encantaria que les bases em donessin suport, perquè són la sobirania de qualsevol partit i jo em sento una associada més. 

Per què es van revoltar les bases en el congrés?
Potser revolta no és la paraula exacta. La gent venia al congrés fundacional amb moltes ganes de prendre les decisions conjuntament. I això és el que va passar. Ha estat com un revulsiu. Hi havia moltes ganes de codecidir, perquè en aquests anys han canviat moltes coses. Pensem que va ser un dels primers congressos que afrontàvem amb plena activitat de les noves tecnologies. Ens hem enfrontat amb unes dinàmiques totalment diferents. La prova l’hem superada i per això estem fent tot aquest esforç perquè els associats puguin votar de manera lliure i sense dirigismes.

Aquest partit ha de néixer lliure de motxilles del passat

Hi va haver un intent de dirigisme en el congrés?
No diria intent de dirigisme però es partia d’un sistema on es donaven les coses ja molt fetes, molt treballades, sense considerar prou que les persones que s’implicaven en un projecte volien decidir des d’un inici. No va ser tant el fons com les formes: portar unes propostes que semblaven tancades. El congrés volia decidir de baix a dalt. Vénen uns nous formats de prendre decisions, que no vol dir assemblearisme. Va passar el primer dia, el segon dia tothom havia entès perfectament el nou sistema.

Aquest partit quins errors no ha de cometre que ha comès CDC?
Aquest partit ha de néixer lliure de motxilles del passat, ha de poder connectar de manera molt directa amb la societat catalana, ha d’explicar com volem fer política, i poder explicar de manera pedagògica els instruments que tenim per fer política.

No m'interessa qui hi ha a la Mesa del Congrés. M'interessa que CDC tingui grup propi. Però ho hem d'explicar bé

El vot de CDC a la Mesa del Congrés forma part d'aquests instruments i formes de fer política?
El grup parlamentari al Congrés és un instrument per fer política. I nosaltres n'hem de tenir, i això no ha de fer esgarrifar ningú, ni és vella política. La política té uns instruments, unes regles del joc, i nosaltres hi volem ser per defensar els drets de tots aquells que ens han fet confiança. I això ho hem d’explicar i no ha de representar cap incomoditat. Havíem dit que si hi havia una majoria alternativa de les esquerres, hi donaríem suport, i les esquerres han estat incapaces de posar-se d’acord -que s’ho facin mirar-. També havíem dit que lluitaríem per tenir un grup al Congrés. En qualsevol cas aquest vot és anecdòtic, perquè l’únic que han fet és canviar si un és vicepresident primer o l’altre és tercer. M'és igual, no m’interessa. No sé ni qui són els vicepresidents, amb tots els respectes. El que sí que m’interessa és que vull que Homs tingui veu al Congrés. I això ho fem possible a través d’un grup.

Per tant, no l'incomoda aquest vot de diputats de CDC a la Mesa del Congrés...
Si realment ha passat, que no ho sé, no m'incomodaria. Hem d’entendre les regles del joc però, això sí, les hem de saber explicar. La política va d’això, de tenir veu, de tenir pes, de tenir aquella representativitat per poder defensar els interessos d’aquells que ens han votat. No hauríem estat fent un bon servei als votants si no haguéssim aconseguit el grup al Congrés. Però ho hem d’explicar.

Hem de dotar-nos d’eines que ens permetin processos més deliberatius

Demana un consell més participatiu i més deliberatiu perquè no hi ha prou amb escoltar informes de la direcció. Considera que abans el consell havia estat massa dirigit per la cúpula del partit? 
No podem comparar un sistema de funcionament d’un partit com era CDC, amb el sistema de funcionament que estem creant de nou. Serà com vulguem que sigui. Hem de dotar-nos d’aquelles eines que ens permetin aquests processos més deliberatius, però sense lligar de mans la direcció del partit. La direcció ha de tenir tots els instruments per connectar de manera molt directa amb els associats i associades, i explicar aquestes decisions que són cabdals i, entre tots, fixar les estratègies de futur. Hem de parlar, estructurar el mètode de diàleg i de debat. Tenim una gran oportunitat d’il·lusionar la gent.