Luis Navarro (Barcelona, 1957) és terapeuta i coach. Després d'haver treballat durant més de 15 anys com a dietista, va descobrir que fer règim no funcionava a pràcticament ningú. Ara és el director de la seva pròpia clínica, la Navarro Clínica, on des de fa tres anys tracta els seus clients amb el mètode que ell mateix va crear: el Mètode Navarro. La seva estada durant 8 anys als Estats Units també va influir molt en la seva manera de tractar els clients. Allà, el sobrepès és una "epidèmia" i, precisament per això, hi ha molta informació que Navarro no podia aconseguir en català o castellà a Catalunya, ni a la resta de l'Estat espanyol. Ara ens trenca tots els esquemes i ens diu que la dieta provoca sobrepès en la majoria dels casos. Però per contrarestar-ho ens dona consells per perdre pes sense haver de deixar de menjar res de tot allò que ens agrada, ni fixar-nos en què mengem. Per aconseguir-ho, ens ensenyarà a menjar des de l'estómac i no des del cap.
Com ens podem aprimar de forma saludable i sense patir angoixa?
El meu consell seria que les persones deixin de fer dietes. Una dieta és una manera de posar energia, temps i diners en un mètode que fracassa en un 95% dels casos, com ho demostren els estudis científics. Pràcticament tothom que fa una dieta pateix l’efecte rebot i, de vegades, quan acaben la dieta pugen encara més de pes.
I què és l’efecte rebot?
És com un io-io, és a dir, que allò que perds durant la dieta, ho acabes recuperant. A nivell cel·lular, quan passes gana, el cos no sap si és gana física o hi ha fam perquè no hi ha menjar. Físicament i emocionalment, després no pots deixar de menjar fins a recuperar tot allò que has perdut. Mentre fas la dieta, tota l’estona estàs pensant en què pots menjar, què no, quant pes perdem...
Abans deies que la dieta fracassa en el 95% dels casos. Què passa amb la resta?
Això és com algú que li toca la loteria. Hi ha gent que té sort o que, potser, després de fer la dieta, fa un canvi d’hàbits sense adonar-se’n. Però tothom que té ansietat pel menjar i ho fa compulsivament, inevitablement torna a recuperar el seu pes perquè ni sap resoldre les seves emocions, ni tampoc ha canviat els hàbits; simplement ha passat gana durant una temporada.
Canviant els hàbits i aprenent a viure les emocions d’una altra manera, la gent s’aprima d’una forma natural
Quines són les causes que provoquen l’obesitat?
El sobrepès el solen provocar dos aspectes. El primer són els hàbits negatius. La gent menja massa sovint fruit dels hàbits negatius que tenen i també mengen de forma compulsiva per les emocions. És a dir, em sento sola, doncs menjo, estic nerviós i menjo... Hi ha moltes emocions que ens porten a menjar. Per això jo treballo tant amb el canvi d’hàbits, com amb l’aspecte emocional, però no dic mai a ningú què pot menjar i què no. Canviant els hàbits i aprenent a viure les emocions d’una altra manera, la gent s’aprima d’una forma natural.
Quins hàbits hem d'incorporar a les nostres vides per no engreixar-nos?
El problema és que, normalment, la gent menja des del cap, és a dir, amb la mentalitat de "dieta". Llavors, volen controlar allò que engreixa, allò que no engreixa, allò que té moltes calories... Els éssers humans tenim a l'estómac una intel·ligència, que es tradueix en dos indicadors: la gana i la sacietat.
La gent ha de passar de menjar amb el cap a menjar amb l’estómac
I com es tradueix això en hàbits?
La gent ha de passar de menjar amb el cap a menjar amb l'estómac. Menjo quan tinc gana física, gaudeixo menjant perquè si ho assaboreixo sentiré sacietat i l'estómac et diu prou; menjo de tot perquè no hi ha aliments per si mateixos que engreixin i paro de menjar quan sento sacietat. Aquests quatre hàbits estan connectats amb l'estómac. És la mateixa intel·ligència de quan tenim set o no en tenim.
Tots coneixem algun cas de persones que mengen així i això pot arribar a desesperar.
Aquestes persones que dius, de fàbrica, mengen poc a poc assaborint el que mengen i quan deixen de tenir gana paren de menjar. És així?
Sí...
Són persones que no han perdut la connexió amb l'estómac i aquesta és la forma natural de menjar. Els meus clients acaben menjant així. El que fa la resta dels éssers humans com menjar molt ràpid sense assaborir, omplir-se l'estómac de menjar, sentir-se pesats perquè han menjat massa... no és natural, és una forma anòmala de menjar. La manera natural de fer-ho és aquesta i dono l'enhorabona a la gent que menja així perquè mai s'’engreixaran.
Quines emocions sentim quan estem en procés d’aprimar-nos?
El científic nord-americà Ancel Keys va fer una investigació als anys 40 sobre passar gana. Ho va fer amb un grup de 23 voluntaris i va descobrir que quan una persona no menjava, estava irritable, pensava tot el dia en el menjar i, quan li donaven menjar, menjava compulsivament. Les persones d’aquest grup estaven obsessionades, tenien ansietat pel menjar i sentien frustració, ràbia i impotència. Aquests són els símptomes que tenen moltes persones que fan dietes i aquesta és la forma com la gent pateix quan està menjant.
La dieta és la causa del sobrepès
Ajuda la força de voluntat en això?
De vegades la gent en té molta, i aguanta i aguanta fins que arriben al seu pes que consideren "ideal". Biològicament i psicològicament no poden evitar menjar i mengen fins a tornar al pes que tenien abans o fins i tot més. S’ha descobert científicament que les dietes són les causes del sobrepès perquè quan una persona fa dietes repetidament, està dient al cos i al cervell que està passant gana constantment.
Com es comporta, llavors, el cos?
El cos entra en mode supervivència i no deixa anar ni un gram de greix perquè aquesta persona sobrevisqui. El cervell no sap si és gana o és una dieta. Hi ha cossos arrodonits que, per molta dieta que facin, no hi poden fer res perquè és la seva constitució.
A molta gent ens costa afrontar les emocions. Ens pot perjudicar?
Si una persona té emocions intenses i tria no treballar-les, menjarà compulsivament i no podrà evitar fer-ho. Les persones que segueixen les pautes que t’he dit tenen èxit perquè canvien la seva relació amb el menjar, amb el cos i amb elles mateixes. A les clientes que tenen el neguit d’aprimar-se, no els funciona.
Per què?
Perquè la prioritat no ha de ser aprimar-se i, si és així, comencen a intentar controlar el que mengen, cosa que provoca angoixa i menjaran encara més. Per estar en forma, no pensis a estar en forma; belluga’t! Per aquells que desconnecten de la mentalitat de dieta, la prioritat ja no és aprimar-se, és conèixer-se elles mateixes.
La gent es pensa que sentir és igual a patir. I no és així. Sentir és igual a estar viu
Per què tenim tanta por de les emocions?
La gent es pensa que sentir és igual a patir. I no és així. Sentir és igual a estar viu. De vegades, ens ve a la memòria què vaig patir quan vaig sentir això. Però no cal patir gens ni mica. No sempre s’aprima el cos al ritme que una persona vol, si algú té emocions intenses i no vol treballar-les menjarà compulsivament.
Treballar amb aquest mètode, influeix en la dieta, però també en tot el nostre entorn?
Als nostres clients els diem molt clarament que això no és una dieta, que és un procés a mitjà termini. Així com una dieta és com una cursa -a veure quants quilos perds en un temps-, això que et comento és un procés natural per aprimar-se.
Quan una persona sent les seves emocions, no pot evitar començar a canviar la seva vida
Un canvi d'estil de vida?
Les persones que segueixen el meu mètode canvien la forma de vida perquè canvien la relació amb el menjar i amb el cos. De rebutjar-lo i odiar-lo, passen a acceptar-lo i, finalment, passen a acceptar-se a elles mateixes. Quan una persona sent les seves emocions, no pot evitar començar a canviar la seva vida. Però quan no ho fa, queda estancada i atrapada en uns hàbits d’actuació que la fan patir.
Com treballeu perquè això no passi?
El meu mètode és holístic, és a dir, no veiem la persona com algú amb quilos de més, sinó com un tot i, per això, ho treballem tot conjuntament.
Han passat per la teva consulta gaires persones que, en afrontar les emocions, toquen fons?
Sí. Són persones que tenen una forta mentalitat de dieta i controlen molt la seva vida. Amb aquest mètode, s’adonen que el control no els serveix perquè connectar amb el teu estómac, canviar els hàbits i treballar les emocions no requereix control, sinó deixar-se anar. Algunes persones no poden evitar posar-hi control i s’estavellen, en el bon sentit de la paraula. No s’adonen que així no aconsegueixen res i moltes, quan fan el canvi, se senten molt més relaxades.
Una part important del mètode és l’acceptació del cos
Com arribes a fer aquest clic?
Una part important del meu mètode és l’acceptació del cos. Les dones, en general, no accepten el seu cos. Hi ha un model de bellesa femenina que són les models de les passarel·les, però són només el 5% de les dones de tot el món; la resta tenen cossos molt diversos.
Es repeteixen molts patrons de comportament?
Sí. Hi pot haver algú que en tingui un de diferent, però el podem integrar. Les dificultats surten al començament, però després ja agafen confiança i van en pilot automàtic.
I com poden canviar la seva mentalitat?
Un treball important és acceptar progressivament el seu cos, que és genèticament perfecte. Quan una persona s’adona que és genèticament perfecta, deixa de maltractar-se davant del mirall quan surt de la dutxa.