Josep Fèlix Ballesteros és el darrer vestigi del poder socialista del temps de Jordi Pujol, juntament amb Àngel Ros. Forma part d’una elit caciquil de segona fila que necessita passar desapercebuda perquè cada cop que vol brillar s’acaba clavant un tret al peu o muntant un aquelarre com els Jocs del Mediterrani.
Anodí i sense cap model de ciutat, fa molts anys, quan Tarragona estava en mans del cacic convergent de torn, es feia passar per maragallista. Com li ha passat a Àngel Ros, la pressió de Ciutadans i la disgregació de l’adversari convergent ha anat fent sortir els colors a la seva manca de criteri.
Nascut a Tarragona el 1957, Ballesteros és un alcalde de perfil tan gris i mediocre que si una gitana li intentés llegir la mà, no hi trobaria res. És el clàssic polític socialista funcionarial, com Montilla, com Hereu o com Navarro, que no saps mai què pensa, ni si ha tingut mai desperta la imaginació.
De Ballesteros només se’n pot destacar l’efecte que els seus ulls blaus fan en els cartells electorals. Mentider compulsiu, l’1 d’octubre va assegurar que havia sortit al carrer a demanar a la policia que, sisplau, aturés les càrregues contra els votants, però encara no es coneix ningú a Tarragona que el veiés.
Diuen que de jove era idealista i que va deixar la carrera de Física per defensar els principis de l’ecologisme. Si Ballesteros va tenir una joventut idealista, podem estar segurs que el seu idealisme va quedar enfosquit aviat per una ombra hedonista que no li ha deixat fer altra cosa que viure de la comèdia de manera cada cop més descarada.
Psicopedagog, que és la carrera dels capellans que volen tocar carn, fa tota la pinta d’haver contribuït a narcotitzar uns quants nens amb aquestes concepcions hipòcrites de l’educació que castren la individualitat i el talent de les persones en nom d’ideals abstractes que només serveixen per domesticar les ànimes innocents a través dels sentiments de culpa.
El 1981 va començar a treballar a l’Ajuntament com a vicesecretari del Consell Municipal de la Joventut i, des d'aleshores, ha compaginat la feina al consistori amb la psicopedagogia. A poc a poc va pujar en l’escalafó del PSC, fins al punt que el 2011 va presentar-se com un dels possibles candidats a substituir José Montilla, que havia patit una derrota tremenda en les eleccions autonòmiques del 2010.
Com a alcalde, representa una elit que s’ha perpetuat en el poder a còpia de mantenir la immigració espanyola en uns estats de primitivisme perfectament proporcionals als del votant pujolista, potser una mica més llegit i civilitzat per raons històriques. Els barris de ponent de Tarragona han servit d’excusa per acabar de destruir la personalitat de la ciutat, sempre en nom de causes bonistes i de pors històriques.
Després de quedar-se a les portes de l’alcaldia el 2003, quan el poder pujolista ja començava a declinar, va fer un pas enrere. Com els corbs quan aguaiten que la natura segueixi el seu curs, va esperar que tot caigués pel seu propi pes i el 2007 ja era alcalde. Si llavors Tarragona era una ciutat desaprofitada, amb Ballesteros el declivi s’ha anat accentuant encara més.
Els deu anys que fa que governa només han sigut possibles gràcies a moltes dècades d’esforços sostinguts per destruir la vida interior de la ciutat. Ballesteros és la culminació d’un llarg procés de degradació que els Pets ja havien cantat i que el Grau satiritzava en el programa de Buenafuente quan cantava Murallas de Tarragona: “Testimonio que pregona otros tiempos soberanos”.
Els Jocs del Mediterrani han sigut la culminació d’una gestió erràtica, abocada a mantenir la bossa ètnica de vots socialistes que ara aniran a Ciutadans. Amb la bossa de votants concentrada en els barris de Ponent, Ballesteros ha acabat d’abaixar el nivell de la ciutat als ideals de Tabàrnia, que no tenen cap altre objectiu que convertir Catalunya en un càmping.
Durant els deu anys que Ballesteros ha governat, Tarragona ha acabat de perdre els eixos comercials i ha estat abocada a la cultura de mall americà. L’estupidíssima idea de crear una ciutat comercial a les Gavarres s’estudiarà a les universitats. Les restauracions del patrimoni històric també han demostrat que el mal gust no sol ser un accident i han donat un nyap darrere l’altre.
L’abús del folklore ha aconseguit deixar sense un relat creïble una de les ciutats del Mediterrani que té més potencial. Espanya sempre ha fet pagar a Tarragona els intents de Barcelona d’erigir-se en una gran capital, i Ballesteros ha estat un còmplice necessari, sovint contra la voluntat d’alguns col·laboradors seus que troben excessiu plegar-se als capricis revengistes de l’electorat unionista, bona part del qual marxarà igualment a Ciutadans.
Quan Anna Arqué va preguntar a Ballesteros com és que Kosovo havia desfilat a la inauguració dels Jocs del Mediterrani, que va tenir més banderes espanyoles que públic a les grades, Ballesteros només va saber riure com un conill. Es poden posar moltes excuses, però Kosovo no és un país reconegut per Espanya i, a Màlaga, per exemple, els esportistes kosovars no haurien desfilat mai. O sí?
Ballesteros és una reminiscència d'aquesta oligarquia invertebrada que igual et porta un portaavions per espantar els tarragonins, com t’envia un col·laborador a visitar Junqueras a la presó. És un predicador de merda, en el sentit que predica merda, com alguns columnistes montserratins de La Vanguardia.
Abans dels Jocs, Ballesteros acaronava la idea de tornar-se a presentar, tot i que alguns dels seus ja fa temps que miren de fer-li el llit, nerviosos per l’ascens de Ciutadans. Ara és un altre mort vivent que parla d'Smarts Cities per salvar-se i que té els dies comptats.