El raper Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc, va néixer a la tranquila vila mallorquina de Sa Pobla el 1993. De petit cridava "viva España" i "si no te gustan los toros te largas de aquí". A l'adolescència va començar a escoltar Hip Hop. Primer el dels negres americans, que diu que viuen en un estat policial, i després el de Los Chikos del Maíz, un grup valencià que fa anys que canta contra la monarquia i defensa la revolució armada en les seves lletres.
L'afició a la música el va polititzar i el va interessar per la lectura, cosa que els mestres de l'escola no havien aconseguit. Seguint l'exemple dels seus herois, es va familiaritzar amb la retòrica marxista i amb el to fatxenda del punk i del Hip hop. El 2009, es va autoeditar el primer disc, Desde el papel. Tenia 16 anys i un dels temes començava: "Tienes miedo? Acojonate cabrón. Tengo ganas de volver a matar a esos raperos que se creen buenos en el rap. Mi odio ya está en la calle."
Des de llavors, Valtònyc s'ha autoeditat 13 discos, cinc dels quals estan cantats en català. No pas totes les seves lletres parlen de política, també escriu sobre desamors i altres drames. Tot i així, fins i tot les seves cançons més dolces oscil.len entre l'humor negre i aquest to d'angoixa gòtica, típica de l'adolescent anticapitalista enamorat de la justícia: "Les poesies ja no diuen res, els regals conquisten les princeses, les torres no estan ocupades i la flama de l'amor no tornarà a estar mai encesa."
Amb 25 anys, Valtònyc es pot convertir en el primer músic que entra a la presó pel contingut de les seves cançons des dels temps de Franco. Sense que hagi aportat res d'especial a un gènere que fa temps que funciona, un jutge espanyol l'ha condemnat a passar tres anys a la trena. Una reforma del codi penal votada el 2015, en plena commoció pels atemptats de Charlie Hebdó, ha servit per convertir un pobre noi que treballa en una fruiteria i canta rap en un suposat perill públic.
Quan la Polla Records venia muntanyes de discos cantant "era un hombre, ahora es poli", ETA matava i segrestava sense parar. Ara que la força que el terrorisme tenia en la vida espanyola ha estat substituït pel discurs del dret a l'autodeterminació, Valtònyc anirà a la presó per frases d'una violència folklòrica, que són com el tatuatge que porta al braç, un Kalashnikov rus, de l'època de la guerra freda, que no li ha impedit d'estudiar per tècnic informàtic ni pagar els seus impostos.
Anticapitalista convençut, Valtònyc diu que no acostuma a cobrar per cantar i que quan un ajuntament li paga massa bé en dona una part a institucions que defensen la seva causa. En la línia de Pablo Hasel, un raper de Lleida que també té números per acabar entre reixes, considera que la democràcia espanyola és "una continuació de l'Estat franquista vernissada de consumisme". Si Hasel ha estat condemnat per un jutge que havia sigut militant de Falange, Valtònyc ho va ser per un magistrat que és partidari d'il.legalitzar els partits independentistes.
Valtònyc diu que voldria "combatre el feixisme amb somriures i floretes", però que està a favor de la violència social perquè "la dreta no dubtaria a servir-se de les armes per defensar el seu sistema". També diu que lluita per l'establiment d'una república espanyola que reconegui el dret a l'autodeterminació dels països catalans. De fet, poc després que la justícia el condemnés va penjar a les xarxes el vídeo d'una cançó titulada Pido perdón porque he comprendido, que barrejava imatges de la vida familiar de Felip VI amb les carregues policials de l'1 d'octubre.
A diferència dels líders del procés, el raper no només no ha rebaixat el seu discurs amb la persecució judicial, sinó que l'ha endurit. Les lletres de les seves cançons, igual que les de Hasel, fan pensar que l'Estat ha perdut el control de la retòrica revolucionària que Madrid havia atiat sempre en els territoris de parla catalana. Mentre l'anarquisme i el comunisme servien per donar una sortida sentimental a l'embrutiment que es deriva de l'explotació política, econòmica i lingüística, tot anava bé; ara que l'independentisme s'ha normalitzat, ja no fan tanta gràcia.
Els discursos que anaven bé a l'Estat quan els indignats servien per intentar frenar l'emergència de l'independentisme han esdevingut un problema. Com sempre que Catalunya pressiona per trencar amb Espanya, l'Estat es refugia en l'obscurantisme i mira d'empènyer els catalans menys submisos cap a posicions revolucionàries, que trenquin el país en dues meitats. A l'hora, és en aquestes èpoques que la vida del país recupera el vigor i la llengua serveix per expressar-se amb una mica d'energia i precisió.
Ara, el mateix sistema que mira d'arrossegar els independentistes intransigents cap a la CUP, intentarà encolomar-nos herois comunistes, però aquesta vegada podria ser que s'acabessin integrant a la lluita nacional. Igual que Hasel, Valtònyc sap que si hagués cantat que cal posar tots els catalans en una càmera de gas, no li hauria passat res. Podemos ja s'ha encarregat de deixar prou clar que l'autèntica revolució a Espanya és ser català i trobar la força per no comportar-se com una gata maula o un eunuc.