Yasemin Taskin és una periodista turca. Tot i que viu a Roma des dels anys 90, Taskin ha patit en la seva pròpia pell el deteriorament de les llibertats al seu país. Fins a dos cops, en l’exercici de corresponsal, l’han acomiadat com a venjança per les entrevistes del seu marit, el periodista italià de La Repubblica Marco Ansaldo, a opositors del govern. Fundadora de la corresponsalia a Roma per l’agència de notícies estatal Anadolu, va ser fulminada d’aquesta l’any 1998 per l’entrevista d’Ansaldo a Abdullah Ocalan, líder kurd refugiat a Roma. Posteriorment, el 2014, quan ja no s’ho esperava, del diari Sabah, per la de Fetullah Gülen, l’imam exiliat als EUA a qui Recep Tayipp Erdogan considera l’ideòleg del fallit cop d’Estat de la setmana passada.

Ens truquem per Skype. Parla amb la mateixa seguretat que el primer dia que la vaig conèixer a la ciutat eterna, al Centrostudi di Comunicazione Giornalistica. La vida l’ha portat a conèixer també el que els periodistes diem que és la part obscura de la comunicació (l'empresarial). Escriu tan bé com parla. Per això va guanyar el premi literari Donna Città di Roma i va repetir com a vicepresidenta de l’Associació de la Premsa estrangera. 

Per què ha esclatat ara la situació a Turquia?

Tot neix, diguem, d'aquest intent de cop d'Estat. Ha desencadenat un conflicte que ja preexistia, la gran lluita entre Erdogan i el seu exaliat Fethullah Gülen. Gülen és el responsable d'una gran comunitat islàmica present a més de 150 països, que té el suport dels EUA. Ambdós van xocar ara fa uns anys per diversos motius. En primer lloc, pel que fa a política exterior, després de la intervenció violenta d'Israel contra una embarcació d'una ONG d'ajuda humanitària a Gaza, que va deixar 9 morts. Erdogan i Gülen tenien posicionaments discrepants, sobre la relació que havien de tenir amb Israel a partir d'aleshores.

Però no hi va influir més en el deteriorament de les relacions la denúncia de Gülen d'una suposada trama de corrupció a l'executiu? 

Sí, però no només. És cert que després que Gülen denunciés tota una sèrie de corrupteles d'Erdogan i els seus ministres va començar la veritable guerra, però abans ja hi havia friccions. Això sí, va ser en aquell moment que el president va començar a atacar les fonts de finançament de l'imam, li va tancar escoles, i van fer accions contra les seves fundacions. El contrast va augmentar llavors, fins al punt de tancar-li diaris i intervenir la seva banca. Amb tot, també s'ha de dir que en els últims 20 anys, Gülen ha fet entrar els seus homes, des de petits, a l'exèrcit, a la magistratura, escoles de ciències polítiques i dret. A tot arreu. Això ha propiciat que, per exemple, el 50% dels militars pertanyin, com a mentalitat, a la seva filosofia. Com que això, Erdogan ho sap, ha decidit fer una gran neteja. 

Però hi ha diferències entre ells sobre la laïcitat de l'Estat?

No. El passat de Gülen no és net en aquest aspecte. Ell és un imam. A Turquia, abans de marxar als EUA, va ser acusat d'atemptar contra la laïcitat de l'Estat. Hi ha un munt de declaracions seves i prèdiques en diverses mesquites que es conserven. En qualsevol cas, penso que ha estat instrumentalitzat pels americans. Queda sense respondre encara la pregunta de com ha trobat aquest home els diners per obrir les seves escoles Harmony en més de 140 països.

Què promou exactament en aquestes escoles?

Bé, més enllà que s'asseguri que són escoles òptimes, s'hi promou un islam moderat, el diàleg interreligiós. L'objectiu ha estat crear una comunitat arreu, fins i tot amb cristians i ortodoxos, lliure de drogues, on els professors s'ocupen dels estudiants d'un a un...

L'exèrcit sempre ha estat més occidentalitzat que la població. O almenys és la sensació que fa. Però imposar un estil de vida, fins a quin punt és legítim?

Bé, és cert que no és just imposar a ningú un estil de vida, però s'ha de considerar també que quan Ataturk va fer aquestes reformes la població havia heretat un imperi que estava pràcticament acabat. Era una situació desastrosa en què calia fundar un nou país. Ell va apostar per un país modern, occidentalitzat, i s'ha de dir que una part de Turquia ho ha assimilat. És el 50% de població que no vota Erdogan. Després hi ha un 30-40% que està més islamitzada, també perquè en aquests últims 30 anys hi ha hagut una forta islamització. Han aconseguit instruir les noves generacions en aquest sentit. És per això que avui es pot afirmar que Turquia no és un país unificat. Tot i així, els laics no poden imposar res, però tampoc els islàmics. Cal un nou contracte social. 

Sense la intervenció pel Facetime, Erdogan conservaria encara la cadira de president?

Va ser decisiu, perquè va aconseguir que la gent prengués els carrers, fent entendre als colpistes que no tenien el suport de la massa. Va demostrar ser un líder fort, que tenia controlada la situació. Però no va ser només això. Cal dir que el cop d'Estat no estava ben preparat i que també van ajudar a calmar la població altres ministres del govern, des de televisions privades. 

Acomiadaments i reintroducció de la pena de mort. Són algunes de les mesures que Erdogan pretén o està tirant endavant. Pot fer alguna cosa el Parlament per bloquejar-ho?

No. Ell té majoria al Parlament i el suport del partit nacionalista (MHP) pel que fa a la pena de mort. Crec que no tindrà dificultats per aprovar-la, i tot apunta que serà aviat. 

Què han de fer els països europeus? Alemanya ja ha dit que rebutjarà l'entrada del país a la UE com a resposta. 

L'Alemanya d'Angela Merkel ha fet molt mal. Ha votat sempre contra l'entrada de Turquia a la Unió, mentre que països com Espanya i Itàlia sempre hi han donat suport. Fins i tot en els moments en què el país estava fent les reformes. Hi va haver moments que sentíem com si fóssim a punt d'entrar-hi, però finalment sempre es bloquejava. Si hi haguéssim entrat, potser avui no ens hauríem trobat d'aquesta manera, amb un cop d'Estat. 

Els països europeus i els EUA van fer silenci fins que no van saber que el cop fracassava.

Esperaven l'èxit del cop. Erdogan tindrà en compte aquest comportament en les relacions futures...

En la situació actual, és possible una alternativa política majoritària, i no militar, per fer tornar Turquia al camí del laïcisme?

És difícil. No crec que sigui possible en aquest moment. Els laics se senten derrotats, no tenen un partit o un moviment on estiguin presents. L'HKP, de centre-esquerra, fundat per Ataturk, ha perdut la credibilitat pel que fa a les demandes de laïcisme. No és en disposició de defensar la posició dels laics. No tenen ni la força ni el lideratge. Els laics s'han abandonat a si mateixos. 

Turquia ha estat un model pels països musulmans. Ara sembla estar en greu risc. Fins a quin punt la situació és dramàtica?

Turquia ha estat sempre un Estat laic de majoria musulmana. Havia esdevingut el gran model d'un país islàmic moderat, democràtic, però en comptes de dedicar-se a democratitzar altres països s'ha islamitzat. No s'ha sabut conservar.

Quin rol poden tenir els kurds? On són?

Ara mateix no es mouen. Hi ha un gran silenci. Estan observant què passa. De fet, al Parlament, el partit dels kurds ha signat el document contra el cop d'Estat. Gülen i els seus homes s'han convertit en el principal perill, per davant d'ells, i esperaran a com evoluciona aquesta divisió. 

Context

El divendres 15 de juliol de 2016, un grup de militars va decidir fer un cop d’Estat a Turquia, mentre el president, Recep Tayyip Erdogan, era de vacances. No era el primer que vivia el país. En les últimes dècades n’hi ha hagut 4 més, el de 1960, 1971, 1980 i 1997. Curiosament els militars s’han erigit sempre com els defensors de la democràcia i les llibertats, actuant quan han considerat convenient per evitar la secularització del país. Però aquest cop, a diferència de la resta, la població es va abocar als carrers i les places per aturar-ho.

El fre de la iniciativa militar ha servit a Erdogan per prosseguir amb la seva política de reducció de llibertats i purga de la dissidència, un procés ràpid i detallat que fa pensar que tenia feta la llista negra des de feia temps. Fins ara, s’ha tret la llicència d’ensenyament privat a 21.000 professors, se n’ha acomiadat 15.200 del sistema públic, i al voltant d’11.000 persones han estat arrestades per implicació amb el cop d’Estat (i on s’hi troben militars, en la seva gran majoria, i policies).

Però hi ha algun autor ideològic darrere tot això? Erdogan ha alçat el dit contra Fethullah Gülen, un imam multimilionari exiliat als EUA – que ho ha negat- , aliat seu fins fa tres anys. Acusa Gülen de crear un estat paral·lel a Turquia a través d’infiltrar homes seus en tots els llocs de poder del país. Com? A partir de la creació d’una xarxa d’associacions professionals i estudiantils, organitzacions caritatives, empreses, escoles, universitats i mitjans audiovisuals.