La candidata de JxCat, Laura Borràs (Barcelona, 1970), arrossega des del començament de la campanya una persistent galipàndria que es va convertir dimarts en la música de fons del debat electoral de TV3. Des del Parlament, on respon a les preguntes d'El Nacional, confessa que no hauria volgut marxar de Catalunya, i que li molesta el "teatre" que acompanya la política. El seu mòbil no para de rebre missatges i notificacions mentre dura l'entrevista. La candidata no amaga la incomoditat que li generen les imatges de les càrregues policials durant les protestes per la sentència del Suprem; considera que el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha perjudicat les seves expectatives electorals; critica amb duresa el president Pedro Sánchez; i retreu que la visita del Rei Felip VI a Barcelona en plena campanya electoral ha estat una provocació.
Estan disposats a frenar l’independentisme encara que sigui a costa de carregar-se la seva democràcia
Pedro Sánchez ha provocat una polseguera important, prometent dilluns en el debat de TVE que portarà el president Carles Puigdemont a Espanya. Fins i tot els fiscals han sortit a replicar-lo...
Això demostra el nerviosisme. La sensació de dificultat per gestionar la responsabilitat que té. Quan algú recorre a la violència sempre és un senyal de debilitat, o quan tries solucions que no passen per tu. Si és un conflicte polític, s’ha de resoldre políticament. Tot això demostra que estan disposats a frenar l’independentisme encara que sigui a costa de carregar-se la seva democràcia.
Aquest dimarts Sánchez hi ha insistit i s’ha refermat, en declaracions a RNE, en les seves paraules durant el debat...
El seu to de xèrif, de dir "jo ho resoldré", no difereix tant del que feia Soraya Sáenz de Santamaría quan va dir: "hem decapitat l’independentisme". En primera persona. Perquè l’enemic públic n. 1 és el president Puigdemont, i aquest dir, "jo el portaré"... Com ho farà? És xèrif o és president en funcions? Xèrif de Playmobil si de cas. Tampoc és jutge. Avui ha sentenciat la defunció de la separació de poders, quan ha respost: "vostè qui es pensa que està darrere la Fiscalia general de l'Estat?".
El to de xèrif de Playmobil de Sánchez no difereix tant del que feia Sáenz de Santamaría
Carles Puigdemont va preguntar-li directament a Sánchez si és que el vol segrestar.
Esclar. Com el vol portar? Els mètodes del PSOE quins són? Els de Barrionuevo, els dels GAL? Estem en un retrocés de drets tan important que potser també hem de tornar a una altra època del PSOE que ja l’hem coneguda. Estem tornant a mètodes repressius fets des de l’Estat.
Felip VI també ha estat un dels protagonistes d'aquesta setmana en la campanya. Dilluns va alertar sobre la violència i intolerància a Catalunya...
Nosaltres vam advertir que en una campanya electoral on hi ha partits republicans i partits monàrquics, que vingui el monarca a fer campanya està lleugerament esbiaixat. La JEC, que és tan neutral com el poder judicial, va considerar que no.
Tornarà a parlar amb el Rei quan faci la ronda de consultes prèvies a la investidura?
Jo no defujo la meva responsabilitat. Estic demanant als altres que no ho facin, faria molt mal fet jo si defugís la meva. Quan vaig decidir anar a parlar amb el Rei va ser no pas per passar una bona estona, perquè les coses que has de dir-li saps que li incomodaran i has de trobar la manera de fer-ho perquè et vulgui escoltar. Vaig agrair-li que tingués la deferència d’escoltar-me i en el doble de temps que m’havien assignat.
Com va anar la conversa?
Li vaig voler fer veure que potser ell no era conscient de fins a quin punt el seu discurs havia estat el que donava llum verda a tot un conjunt de mesures repressives. Va ser una conversa molt llarga. De tant en tant veia que passava una ombra de foscor pel seu rostre.
Davant aquestes crítiques, com reacciona?
Hi vaig veure incomoditat. Va dir que també tenia altres veus a Catalunya. Jo li vaig dir el que es va trobar, això que va poder veure dilluns a Barcelona, un Rei que no pot sortir al carrer, que l’han de blindar... Hi ha una desconnexió flagrant. I venir en aquest context encara hi contribueix més. Nosaltres ho llegim com una provocació en tota regla. Però és així, l’Estat espanyol té al capdavant, com a cap de l’Estat, algú que l’ha posat un dictador. I aquesta és una anomalia que hem naturalitzat amb la ficció de la transició espanyola.
Llegim la visita del Rei dilluns a Barcelona com una provocació en tota regla
Considera que el Rei va venir aquí dilluns per provocar?
Si hi havia hagut aquesta petició per part dels partits republicans a la JEC perquè no vingués, si a més se sap la tensió que hi ha a l’ambient a Catalunya des que es va saber la sentència del procés, si pot tenir un mínim de connexió amb la realitat, sap que posposar la seva visita fora del calendari electoral no representa cap daltabaix i en canvi sí un signe de respecte. No fer-ho és voler ser part del problema i no de la solució.
Què vol anar a fer al Congrés quan tant el PSOE com el PP ja han dit que no volen saber res de JxCat?
En una democràcia la força te la donen els vots i en un escenari de mosaic electoral com el que tenim, aquesta força de les urnes és l’única que ens ha de permetre trencar l'equilibri de forces i resoldre el conflicte amb Catalunya. A l’Estat espanyol només hi anem a buscar la desconnexió de Catalunya. Ha de quedar molt clar. No ens interessa la governabilitat de l’Estat per ella mateixa. Ens interessa la governabilitat i la independència d’aquest país.
La seva proposta d’un grup independentista al Congrés té algun recorregut?
La CUP va dir que no. A mi em sembla sorprenent aquest no tan directe. La nostra proposta vol dir que no convertim cap victòria de partit en una derrota de país. Quan siguem un país normal ja hi haurà discussions de partit. En aquests moments el problema no està en l’eix esquerra-dreta està en el ser o no ser. I com més triguem a entendre-ho, més víctimes hi haurà en aquest procés enfollit en el qual està l’Estat.
El debat de TV3 va ser molt tens. Com es va viure per dins aquell nivell d’hostilitat que es detectava al plató?
En els debats, m’agrada el cos a cos dialèctic amb arguments, mai amb desqualificacions. Les interrupcions constants, les fuetades verbals ratllant la grolleria i l’insult em fan avergonyir. Jo com a ciutadana quan veia això desconnectava, i ara no vull fer res per contribuir que aquell fang es vagi estenent. Intento fer sempre intervencions respectuoses amb tothom.
Fora de càmera, la tensió és la mateixa?
Malauradament hi ha més hipocresia que la que soc capaç de digerir. Probablement perquè no formo part d’aquest món, em costa molt... Una persona que em vol a la presó i que d’aquí a dos minuts em dirà supremacista no entenc que em vingui a fer un petó. Aquesta manera de fer com dient això és perquè hem de fer aquest teatre... Jo no he vingut aquí a fer teatre.
Això vol dir que abans del debat es fan un petó o no?
No. Jo no el faig.
Arrimadas es va acostar per fer-me el petó i jo li vaig dir que no
I va fer el gest Inés Arrimadas?
L’Arrimadas es va acostar per fer-me el petó i jo li vaig dir que no. Però és que l’altra vegada també ho va fer. Quan va acabar el debat també va venir. Però jo quan faig un petó faig un petó i no el faig de mentida.
I en el cas de Cayetana Álvarez de Toledo?
Cayetana no em pot dir “millora’t” en acomiadar-se però quan jo dic durant el debat que “estic malalta, pot intentar controlar aquesta senyora que m’està interrompent tota l’estona”, ella comenta: “Per què has vingut? Haver-te quedat a casa”. El que no faig és aquest doble discurs. Potser les persones més bregades en el món de la política ho entenen com un teatre, però jo no vinc d’aquest món i no vinc a fer teatre. La situació és molt seriosa i el moment és molt excepcional.
Tota la campanya s’està desenvolupant en una situació molt complicada, enmig de la resposta per la sentència, les crítiques per la contundència dels Mossos... De quina manera ha afectat la campanya? Es pot escoltar crits de Buch dimissió en mítings de JxCat...
Sí, perquè la gent s’expressa i les imatges de violència policial que hem vist ens interpel·len a tots. El que seria un senyal d’anormalitat democràtica seria que la gent després de la sentència no hagués reaccionat com ha reaccionat, mobilitzant-se; però també si no reaccionéssim a les imatges que hem vist de brutalitat policial, voldria dir que estem totalment anestesiats. Això no seria sa, saludable, des del punt de vista democràtic.
Si no reaccionéssim a les imatges que hem vist de brutalitat policial, voldria dir que estem totalment anestesiats
I quina ha de ser la resposta del Govern?
Un sistema per mesurar els nivells d’higiene democràtica de la societat és veure la seva capacitat de crítica, de demanar explicacions, i sobretot la capacitat dels seus dirigents d’entomar aquesta responsabilitat i transformar-la en acció política. Les imatges que vam veure, que han estat molt massives des d’un punt de vista de les pràctiques i protocols d'actuació del CNP i han estat concretes amb elements concrets de la Brimo del cos de Mossos, totes aquestes imatges de brutalitat policial no les volem a Catalunya, ni exercides per la CNP ni per la policia catalana. No les volem.
Parla d'elements concrets dels Mossos...
En el cas dels Mossos d’Esquadra, jo sempre vull diferenciar per no atacar el bon nom dels Mossos amb elements concrets que són d’una Brimo que sabem que és un problema que pràcticament ha esdevingut estructural en la qüestió de l’organització del cos de Mossos. La gent pot demanar legítimament que hi hagi canvis perquè allò que veu no li agrada.
Sabem que la Brimo és un problema que pràcticament ha esdevingut estructural en el Cos de Mossos
I com es tradueixen?
En responsabilitats polítiques. Podem tirar-nos els noms dels consellers pel cap. Podem dir que el 2009 Joan Saura era conseller i els antidisturbis van desallotjar amb brutalitat els estudiants que protestaven contra el pla Bolonya a la UB. Aquest és el mateix problema, el 2009 i el 2019, perquè potser no s’ha atacat. Jo no soc especialista en seguretat. No ho sé. Però, les imatges que hem vist no les volem tornar a veure. Volem que la policia que tenim sigui una policia democràtica i s’ajusti als estàndards democràtics. Per això critiquem que el CNP utilitzi a territori català una munició prohibida per aquest Parlament.
I?
Això és el que s’ha fet. Potser tard. Potser no a gust de tothom, començant per mi mateixa, que he estat una veu crítica en aquest sentit, però la diferència és que aquí la violència s’investiga, es condemna, es presenta en seu parlamentària en comissió d’investigació i se’n depuraran responsabilitats. Ja ha començat la major auditoria interna del cos de Mossos d’Esquadra. Mentrestant, el CNP de moment celebra i felicita i probablement acabi condecorant aquests agents. Aquesta és la diferència i les expectatives diverses que hi ha respecte dels estàndards democràtics en el cas d’una policia o una altra.
L’ha incomodat durant la campanya?
Sí, m’ha incomodat a mi directament perquè m’impacta. És a dir, Miquel Buch no va a la meva llista, però, només cal passejar per Twitter per veure que hi ha molta gent que em diu: “Voldria votar-te a tu però no puc perquè el Miquel Buch és del teu partit”. D’entrada, jo no tinc partit, perquè no milito en un partit, formo part d’un espai que és JxCat, on hi ha Miquel Buch, que forma part del PDeCat, ell sí que milita en un partit. Però és conseller d’un govern, d'un govern de coalició. I en canvi representa que m’impacta a mi directament com a candidata i a la meva llista perquè forma part de JxCat.
El primer dia de campanya es va saber que la Fiscalia ha demanat al Suprem que investigui uns contractes de quan vostè dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. L’ha sorprès?
Sorprendre’m, no. Després de les declaracions de Pedro Sánchez, menys. Tot ha estat auditat i publicat al Portal de la Transparència. Però hem descobert que hi ha hagut una investigació prospectiva, que no es podia dur a terme i s’ha fet per motivacions ideològiques. Que el primer dia de la campanya surti aquest tema potser és que molestem molt, molestem tots i la causa general és contra l’independentisme. Volen que parlem d’això en comptes de fer propostes polítiques.
Vista la incapacitat de Pedro Sánchez, costa d'imaginar que hi pugui haver legislatura
Què espera de la pròxima legislatura?
Vista la incapacitat de Pedro Sánchez, costa d'imaginar que hi pugui haver legislatura. Veurem si serà capaç de gestionar millor la incapacitat que ha demostrat fins ara. Ho poso en dubte.
Els preocupa més un govern de Pedro Sánchez o un govern de Casado amb Vox?
De moment, a la pràctica, per a Catalunya s’han demostrat tots dos igual de letals
Tornar? Jo no hauria marxat de Catalunya en cap cas
Voldria tornar a Catalunya?
Jo no hauria marxat de Catalunya en cap cas. Tothom sap que el meu àmbit, la meva zona de confort, era el Parlament de Catalunya primer i la conselleria de Cultura després, i que era l’espai des d’on pensava que podia servir millor a aquesta situació excepcional.