Josep Lluís del Alcázar fa més de 20 anys que és professor de l'IES El Palau i mai s'havia enfrontat a una situació com aquesta. És delegat sindical de la CGT i, tot i que aquest any no exerceix la docència directa, cada dia va al centre escolar. S'ha convertit en portaveu dels professors de l'institut, encara que això de portaveu, ho diu amb la boca petita, no li acaba d'agradar. Gairebé cada dia té contacte amb un o altre d'"Els 9 d'El Palau".
A dia d'avui, quina és la situació de l'institut?
Hi ha hagut un canvi substancial, un abans i un després del 23 d'abril –dia en què la fiscalia porta als jutjats la denúncia contra els nou professors per un delicte d'odi-, tant en un sentit positiu com en un sentit negatiu.
Els professors no s'esperaven que s'arribés a aquest punt. Fins al 23 d'abril, el criteri era: millor no que no diguem res, callem, i a veure si la situació es pot reconduir com es fa habitualment quan hi ha un problema amb un nano.
Hi ha un relat que s'ha fet públic des del primer dia, el de les famílies, i un silenci absolut per part de l'institut, dels professors i del departament... Però aquell dia, el de Sant Jordi, la gent entra en shock, no s'ho esperaven, pensaven: ens hem portat bé, hem dit la veritat, no passarà res i sí que passa. Això va de debò.
Van pecar d'ingenus?
Del tot. L'endemà mateix, que era dimarts, ens vam reunir en assemblea i vam dir: s'ha acabat, trenquem el silenci. Només existeix un relat, o ens fem sentir o estem venuts. Aleshores van arribar pressions perquè no parléssim.
Pressions de qui?
Del Departament d'Ensenyament. Arriben advertiments en forma d'informació on ens diuen "no parleu que podria haver-hi conseqüències per a qui ho faci".
Quan trenquem el silenci veiem que no estem sols. Comencen a sortir nanos a dir "Ei, això no va passar, no va ser així"
I què passa quan trenqueu el silenci?
Doncs que veiem que no estem sols, que al voltant hi ha molta gent disposada a parlar i a lluitar perquè això surti bé. Comença a haver-hi reaccions d'exalumnes que ens donen suport i, molt important, en les denúncies hi ha el testimoni d'un alumne o altre de les classes afectades, però en aquelles aules hi ha més d'un estudiant, n'hi ha 25, i comença a haver-hi molts nanos que diuen: "Ei, això no va passar, això no va ser així". La situació empitjora per la judicialització, però la gent s'adona que no està sola.
Com estan els professors afectats?
S'han passat vuit mesos en silenci, amb càmeres cada dia davant de l'institut, amb declaracions als mitjans de comunicació que són insultants, i la gent s'ho anava empassant i empassant. Ha sigut dur per a tot el professorat, però per als que eren a la llista encara més. N'hi ha quatre que estan de baixa i un que ha demanat el trasllat. El cost personal és molt gran. En aquest cas hi ha dues víctimes assenyalades: els professors i els alumnes, i la instrumentalització ve de fora de l'institut. La gent està destrossada i només falten els tuits d'Albert Rivera. Han aprofitat que trencàvem el silenci per sortir ells.
Feia anys que deien que adoctrinàvem i necessitaven tenir una sèrie de concrecions. Primer hem estat acusats, els faltaven els casos i les proves
Ells, qui són ells?
Feia anys que deien que adoctrinàvem i necessitaven tenir una sèrie de concrecions. Primer hem estat acusats, els faltaven els casos i les proves. Hi ha hagut una instrumentalització, una pressió exterior. Rajoy i Rivera han engegat una carrera, han decretat una croada contra l'escola pública catalana.
Què va passar l'endemà de l'1-O? Es van assenyalar els fills de guàrdies civils?
El professorat diu que no, però era un dia de molta tensió. A l'institut, quan hi ha una inquietud i els nens necessiten parlar-ne, se'n parla perquè creiem que és millor fer-ho en el marc d'un debat, encara que sigui tens, que no pas que ho resolguin a la seva manera al pati. I aquesta manera d'actuar val tant per a aquest tema com per a un Barça–Madrid. Dels temes, a classe se'n parla millor que al pati o a través de whatsapp. Intentem que aquest debat sigui plural i hi hagi respecte. L'1-O va entrar a l'aula? Sí. Se'n va parlar a la classe? Sí, però com tots els temes i reivindiquem que això continuï passant. El dos d'octubre els professors ens vam concentrar a l'hora de pati fora del recinte –els nens van fer pati- i per no ferir sensibilitats no es va llegir el manifest que van llegir altres escoles i es va posar com a lema Per la pau i la no-violència.
L'institut, el departament, alguna institució ha investigat els fets?
El consell escolar ho va investigar i va fer una resolució en la qual va decretar que no hi havia indicis. Jo vaig demanar a la directora de serveis territorials si la inspecció havia actuat i em va dir que ni ells, ni l'institut, ni el departament havien rebut cap queixa. Cap pare havia tramitat res i això era el 27 d'octubre.
La inspecció va actuar encara que no hi hagués denúncia. Va parlar amb tothom i la seva conclusió va ser que no hi havia cap indici de res. Per què no ho van fer públic? Em van dir que per no alimentar la polèmica... No ho sé, com a mínim feu una carta a les famílies.
Tenen interès a mantenir el conflicte viu, que no sigui que en alguna mediació algun pare digui, "Va vinga, potser no n'hi ha per tant"
Es va convocar una reunió entre l'institut i els pares afectats amb l'Ajuntament de mediador. No li sembla estrany que el representant de les famílies no assistís a la cita, s'anul·lés la reunió i ningú s'emplacés per un altre dia?
A veure, és que quan l'alcalde diu que les famílies no van poder venir, no ho diu tot. Quan em van entrevistar a Espejo Público i surt el tema, el senyor Barba, el representant dels pares, diu: "Li vaig dir a Llorca (l'alcalde) que aquell dia no podia, que tenia plató". De debò que en una reunió amb altes jerarquies sobre un tema dels teus fills dius que no pots perquè tens plató? Li podia haver dit al Llorca, amb qui sembla que té amistat, "posa'm la reunió un altre dia"! S'ha fet tot el possible i ells no ho volen. Tenen interès a mantenir el conflicte viu, que no sigui que en alguna mediació algun pare digui, "va vinga, potser no n'hi per tant".
Com creu que acabarà tot?
Que nosaltres trenquem el silenci i que la resposta immediata sigui publicar els noms, el retuit de Rivera... Ells van incitar les pintades, ells estan alimentant que acabi malament. Hi ha qui vol que la propera no siguin pintades, sigui una pedra, que ens acabem fent mal perquè aleshores el relat seria perfecte, tindrien la tempesta perfecta que és explicar que producte de les discussions ens acabem pegant, cosa que no han pogut demostrar mai.
Hi ha qui vol que la propera no siguin pintades, sigui una pedra, que ens acabem fent mal perquè aleshores el relat seria perfecte, tindrien la tempesta perfecta
Aquest mateix tuit que va empènyer qui fos a pintar l'institut va fer que molts exalumnes se sentissin interpel·lats a defensar el seu centre i es promogués una manifestació que va aplegar més de 1.000 persones.
La reacció de l'estat... ho han convertit en un problema d'estat. Envien dos secretaris no a esbrinar, a ajudar, sinó a donar suport als guàrdies civils. No han dit si voldran o no reunir-se amb el professorat, amb l'alcalde. Venen a tancar files. És gravíssim i per accentuar aquest problema destapen uns 80 casos més que van passar fa uns mesos.
