En molts moments de la conversa parlem de les coses que ha fet des que va deixar la presidència del Parlament. Se'l veu orgullós d'haver aconseguit muntar una empresa d`enquestes, de les classes que està donant ara a la Universitat de Lleida i, naturalment, de la cafeteria restaurant. Ell i la seva dona han voltat molt observant, tastant, prenent nota, escoltant. I, esclar, de seguida surt allò de... I, escolta president, la gent com reacciona quan et veu implicat en un projecte professional i laboral? Potser es pensa que ho fas perquè t'avorreixes, no perquè sigui la manera de guanyar-te la vida... Llavors ell somriu amb cara de murri. Sap que està a l'aparador i no l'importa reivindicar amb orgull la nova vida.

- Ha corregut que l’expresident el Parlament s’ha jubilat i cobra una pasta gansa, però no és veritat. Jo sóc autònom i haig de guanyar-me les garrofes. He engegat diversos projectes empresarials i m’he especialitzat en la comunicació i en aquest àmbit faig des de consultoria a enquestes.

No li demano si ha comptat les vegades que li han deixat anar "escolta, però tu per què fas això si cobres una pensió?". Em temo, però, que han estat unes quantes. I que circuli aquesta idea, el neguiteja. Molt.

- Em molesten dues coses, la hipocresia i la mentida. I això segon em perjudica molt. Jo estic al mercat. Si una empresa em vol fitxar, jo estic disponible. Si la sensació és que estic jubilat, no em vindrà a buscar ningú.

És la lluita entre la realitat i el que molta gent pensa que és la realitat. Un ex president del Parlament lluitant perquè la gent deixi de creure que està ajagut tot el dia cobrant un sou per tota la vida i que les empreses sàpiguen que està disponible. La simplificació de la vida dels ex polítics... 

- Quant surts de la política la gent et jutja d’una manera injusta.

I llavors li pregunto si és conscient que molta gent deu pensar que té la vida solucionada. I fa cara de resignació. I encongeix les espatlles com dient "què hi farem". En tot cas, crec intuir que la seva és una reivindicació sobretot professional. Vaja, que l'importa poc el que pensin d'ell com a persona. O, en tot cas, l'importa més transmetre que no està jubilat com a manera d'obrir-se portes professionals que no la necessitat de convèncer ningú que continua treballant perquè ha de guanyar-se la vida. 

I llavors parlem de la vida del polític quan es retira de la primera línia. I posa un rictus seriós. I deixa anar un discurs que es nota que té molt interioritzat...

- No pot ser que els polítics tinguin determinades prebendes, però tampoc que pleguis d’alcalde o regidor i no tinguis atur. Això s’ha de resoldre i s’ha de facilitar el retorn a la vida civil de la gent que s’ha dedicat a la política.

Ell i jo sabem que ara mateix això és predicar al desert. Però també sabem que algun dia s'haurà de resoldre. Encara que sigui per evitar els polítics professionals i per incentivar l'entrada en política de gent "normal".