Tots coneixem Francesc Mauri (Barcelona, 1966). És meteoròleg, geògraf i un dels homes del temps de TV3 i Catalunya Ràdio de tota la vida. Porta 32 anys a la ràdio i 29 a la tele. Sempre se li ha notat que és un apassionat de la meteorologia, però també del territori i de les relacions amb les persones que el formen. Ho porta a dins i quan observa un paisatge no ho fa només com a "cosa bonica", sinó també per relacionar-ho tot plegat. Sap de què parla. És capaç de relacionar el canvi climàtic amb el Corredor Mediterrani i la manca de voluntat de l'Estat per tirar-lo endavant. I ho fa amb tota la lògica del món i molta saviesa.
Estem passant molta calor...
Estarem immersos en aquesta onada de calor, però a finals de la setmana vinent, si tenen raó els mapes, poden baixar bastant les temperatures.
Ens espera un juliol i agost una mica més tempestuosos del normal
Quin estiu ens espera?
Que aquest juny faci un determinat tipus de temps, no vol dir que juliol o agost sigui d’una determinada manera. De fet, ens espera un juliol i agost una mica més tempestuosos del normal a l’interior de Catalunya i al Pirineu i amb una temperatura bastant normal per a l’estiu. Farà calor, però no tanta com aquest juny.
La pluja ens pot arruïnar les vacances segons on anem?
Podria ser que al juliol i l’agost alguns dies hi hagi més tronades del compte, especialment a l’interior.
I a la costa catalana i les Illes?
Les Illes en quedarien al marge i la costa catalana potser, si no al marge del tot, sí al juliol i no tant a l’agost. Però això ja és filar massa prim.
Quin temps farà a la resta d’Europa?
Els mapes indicarien un estiu més càlid del normal al nord d’Europa, però són pronòstics molt incerts i la fiabilitat és només del 50%. És com tirar una moneda a l’aire.
Al teu llibre Stop al canvi climàtic dius que els estius cada vegada més ennuvolats són conseqüència del canvi climàtic.
El canvi climàtic, de vegades, ens fa pensar que tot és calor o sequeres. Un escalfament global mou tota la maquinària atmosfèrica i això fa que en algunes regions del planeta plogui més, en d’altres menys, canviïn els vents...
Com el notem a Catalunya?
A casa nostra, amb l’augment de la temperatura, la major evaporació provocaria més nuvolositat. Un augment de la nuvolositat que, en principi, ja s’ha incrementat en 40 anys del 28% de dies a un 35%.
La regressió de les platges i l'augment de la nuvolositat són problemes directament derivats del canvi climàtic
Aquest increment és significatiu.
Sí. Entre problemes a les platges, que van a menys, l’augment de la nuvolositat que va a més... tot això són problemes directament derivats del canvi climàtic.
La ciutadania pot revertir els efectes del canvi climàtic?
Està a les nostres mans. El que jo plantejo no és cap somni, és real. Amb unes polítiques ben dirigides i la col·laboració i la conscienciació dels ciutadans hauria de ser molt més fàcil. A l’Estat hi ha una bossa d’electricitat, que la fabriquen diferents operadors i a les seves fàbriques d’electricitat, que poden ser nuclears, hidroelèctriques, eòliques...
I això què vol dir?
La fabricació pot ser amb renovables o sense i tot això ho posen a una bossa comuna. A partir d’aquí, les comercialitzadores compren els quilovats, més o menys verds, i el que t’arriba a casa és una barreja. Però si tu, enlloc de dir a la comercialitzadora que t'abaixi el preu quatre euros al mes, pagues quatre euros més per rebre només energia cent per cent renovable, la cosa canvia. És a dir, que el que volem no és una categoria E com un rentaplats dels anys 80, sinó una A, les coses serien molt diferents. Si la teva comercialitzadora et diu que no t’ho pot oferir, canvia.
Si ho féssim tots, revertiríem els efectes del canvi climàtic, doncs?
Seria una manera d’enviar un missatge a les elèctriques de tot l’Estat que hi ha una demanda d’energia renovable. Si envies aquest senyal, se suposa que el governant hi ha de donar sortida.
Quant de temps podríem trigar a revertir el sistema elèctric si comencéssim a fer aquests canvis?
Uns 25 anys.
Déu n’hi do!
Fins i tot abans. Però per tenir realment xifres de renovables potents, potser podria ser abans. No t’ho miris com un horitzó molt llunyà. El temps és molt relatiu i depèn de la voluntat de les persones.
El 2080 desapareixeran el Delta de l'Ebre i les vies de tren del Maresme
Potser ens pensem que el canvi climàtic ens afectarà a llarg termini i per això no ens movem gaire.
El canvi climàtic està fent pujar el nivell del mar a la costa catalana i el mar ja penetra deu metres més endins que ara fa 30 anys. Es calcula que el 2080 penetrarà cent metres més terra endins.
Ens quedarem sense platges?
Això vol dir que una part important del Delta de l’Ebre, dels Aiguamolls de l’Empordà, del Delta de la Tordera, de la Barceloneta, del Serrallo de Tarragona desapareixeran. I les vies del tren del Maresme, també. Hi ha països d’Europa, com les Illes Britàniques o Holanda que ja treballen amb aquesta realitat científica i estan aplicant polítiques de defensa.
El canvi climàtic afectarà a temes estratègics de país com el port de Barcelona o de Tarragona
Podrem veure fenòmens meteorològics poc habituals?
Fenòmens meteorològics extrems sí, més inundacions, sequeres, onades de calor... Però és que encara hi ha més derivades, com l’agricultura. Els canvis que està patint, cada vegada arriben amb més velocitat. O, per exemple, un tema estratègic per al país com el port de Barcelona o de Tarragona.
Què els passa?
Gran part de les mercaderies del sud-est asiàtic ens arriben per contenidors. Quan Decathlon decideix posar el centre logístic més important del sud d’Europa a Barcelona és precisament pel potencial del port. Creuen l’Índic, paguen un peatge als pirates perquè els deixin tranquils, després en paguen un altre de legal al canal de Suez i després moltes mercaderies van a Hamburg i Rotterdam. Això són 35 dies de navegació.
I?
Si el gel de l’Àrtic es continua desfent al ritme que ho està fent el 2017, es calcula que entre el 2030 i el 2040, els de Xangai triaran la ruta àrtica perquè seran 25 dies sense peatge. Els ports de Barcelona i de Tarragona intenten que l’ample europeu sigui competitiu, però Renfe només té dues locomotores d’ample internacional per portar mercaderies. O el Govern espanyol i aquestes operadores són competitives i confiem en l’alta velocitat, o d’aquí a menys de 20 anys començaràs a veure notícies respecte els dos grans ports catalans preocupant-se.
Necessitem el Corredor Mediterrani perquè, a més, això afecta tot l’Estat.
Quan la llevantada de l’hivern passat destrossa la primera línia de mar construïda d’Alacant o Múrcia hi ha el plantejament de reconstruir-ho tot amb ajudes de l’Estat, mentre hi ha científics que defensen la no reconstrucció perquè això ja és territori de l’augment del nivell del mar. Ens hi posem de veritat o continuem jugant a la puta i la ramoneta?
El planeta decidirà quines espècies continuen i quines no
Hauríem...
El canvi climàtic no són ossos, foques i balenes en perill, que també. No ens enganyem: si el clima canvia molt més, el planeta decidirà quines espècies continuen i quines no. No és només una batalla dels peluts i grenyes amb la bandera verda de Greenpeace, és una batalla de tots, dels empresaris, dels ciutadans i dels governs.
Molts ens pensem que el canvi climàtic només afecta aspectes externs a nosaltres.
Si ara, per primer cop, els canvis que sempre hi ha hagut t’arriben a altíssima velocitat, fa que el poder d’adaptació de la nostra espècie trontolli. Si tenses la nostra espècie, es desencadenen conflictes. La guerra dels 100 anys té origen en el fred del segle XVIII, que va implicar que es perdessin collites i que la gent passés gana. No va ser-ne l’única causa, però sí que hi va contribuir. La guerra de Síria s’inicia en la pitjor sequera de la història recent d’aquest país, que obliga a emigrar dos milions de persones a les àrees més properes al Mediterrani.
La ciutadania no n’és conscient.
No. Pensen: "Pobrets aquests quatre ossos".
Els rajos de sol, també ens afecten?
La capa d’ozó és un altre tipus de contaminant i el que està fent ara és tancar-se, no sembla que hagi d’anar a pitjor. Està estabilitzada.
El canvi climàtic beneficia les empreses de cerveses i gelats
Aquests hiverns tan calorosos, també són conseqüència del canvi climàtic?
La tendència dels últims deu o quinze anys és un augment ininterromput de temperatura i va a més. Això també té moltes derivades. Si tu trasllades la temporada turística, en beneficia alguns i en perjudica d’altres. Ara mateix, tot el país pot viure en qualsevol moment un gran incendi forestal i podria haver-hi poblacions amb problemes estructurals d’abastiment d’aigua. Per a les empreses de cerveses o gelats, millor, perquè venen més que mai, però en el conjunt del planeta i de la societat, els perjudicis són molt més importants que els beneficis.
Vas descobrir coses sobre alimentació que no sabies al Collita pròpia de TV3? Què és el que més et va sorprendre?
Vaig aprendre a veure els elements de proximitat del país d’una altra manera. A mi, com a geògraf, el que m’agrada és el territori, les persones... En una de les sortides, m'adono que jo sempre anava als prestatges dels supermercats i agafava oli d’oliva barat per cuinar.
Què li passa a l'oli barat?
L’oli econòmic és oli químic. Aquest oli és millor que el de gira-sol, o d’altres, però el procediment d'elaboració de l’econòmic és diferent i té un petit percentatge de verge. La meva butxaca i la de casa meva se’n ressenten, però l’oli és directament el que va per les nostres canonades, si les embusses, mal assumpte. Menjar un oli bo ha de ser pràcticament obligatori, també per fregir.
Què sents quan mires el cel?
Això del cel i la geografia, ho porto a dins. Quan observo un paisatge, l’observo des d’una òptica no tan sols de cosa bonica, sinó d’intentar també relacionar-ho tot plegat.