Juan Revenga (Pamplona, 1969) és dietista-nutricionista i biòleg. Treballa com a consultor en nutrició, col·labora en diferents mitjans de comunicació i fa classes, també, a la Universitat de Navarra. Es defineix com un "professional de la salut" i no un "gordòleg" i, precisament per això, afirma que "a mi allò de les qüestions estètiques em rellisca i si puc no els dono cita a aquest tipus de pacients". De vegades ha intervingut en l'escola de les seves dues filles amb idees sobre alimentació saludable, encara que es lamenta que fer això "és una gota en un oceà". Revenga té clar que el problema de l'educació nutricional ve des de dalt i que el Ministeri de Sanitat té moltes assignatures pendents.
Com eduquem nutricionalment?
No hi ha una única clau que sigui la pedra filosofal d'això. És multidimensional. L'educació ideal a perseguir respon a diferents àrees i implica a diferents sectors: l'educatiu, formatiu, publicitari i el màrqueting. Tot passaria per generar un entorn procliu a aquesta educació òptima.
Aquests factors han d'anar de la mà.
Clar. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que tot el tema de l'educació nutricional és una mera qüestió de voluntat política. Mentre des de les instàncies polítiques no assumeixin això com a un tot i s'animin a posar aquestes estratègies en marxa, no s'aconseguirà res interposant mesures parcials que l'únic que fan és rentar la cara de governs inoperants i posar campanyes en les quals sembla que fan alguna cosa. Això és el que es denomina un 'brindis al sol': queda molt bonic, però no serveix per a res.
Acabem l'escola sabent fer equacions de segon grau, però sense saber fer la compra o cuinar
Així podem dir que som un país saludable.
Em sembla molt important l'educació i la formació que reben els nostres fills a l'escola. No només pels coneixements que se'ls transmeten, que estan basats en l'arxiconeguda, tergiversada i molt manipulable piràmide dels aliments. El coneixement no és l'adequat en línies generals perquè no s'explica el saber fer. Acabem l'escola sabent fer equacions de segon grau, però sense saber fer la compra, cuinar o preparar els aliments.
Per què és manipulable la piràmide dels aliments?
L'exemple més patent és que tu pots posar una arxiconeguda marca de snacks o aperitius com els Bocabits o els Doritos, que, si tu els dones la volta al paquet, et trobes la imatge de la piràmide i una frase textual que diu que 'els teus Bocabits també poden formar part d'un patró d'alimentació saludable'. S'han fet el seu forat en aquesta guia nutricional.
Saber cuinar es relaciona amb menjar saludable?
Sí. No és més que una relació estadística. La població que cuina més sovint té hàbits de vida més saludables. A més cuina, millors hàbits de vida. El que cuina va a un mercat i compra producte fresc, que tindrà molta menys proporció de sal, de sucre i de greixos, que són les característiques principals d'aliments precuinats.
Si sabéssim cuinar, no recorreríem al vending, on només hi ha merda
Sabem cuinar?
Tenir una classe de cuina és fonamental. Ja es fa en altres països per ajudar-nos a realitzar aquestes accions que diàriament farem. Així no recorreríem al vending, on només hi ha merda.
Això no s'ensenya en les escoles.
Clar. I veus un nen de vuit anys que acaba d'estudiar la piràmide dels aliments i es troba que aquests aliments són sans. Això et transmet una indulgència respecte al consum d'aquest producte que maleïda falta que fa. Hi ha altres guies d'alimentació saludable molt més actualitzades com el plat de l'alimentació saludable de l'escola de salut pública de la Universitat d'Harvard. Hauríem de començar a canviar aquestes eines absolutament passades.
No hi ha productes que es publicitin que siguin aliments i que siguin saludables
Només importen els diners?
Les altres coses importen molt poc. La publicitat i l'accés que tenen els nens al màrqueting és insà. No hi ha productes que es publicitin que siguin aliments i que siguin saludables. Es compten amb els dits de la mà els anuncis de plàtan de les Canàries o de bròcoli.
Seria aquesta una de les causes de l'augment del sobrepès infantil?
Seria un dels elements que sens dubte intervé a la contra, però no l'únic. Als anuncis en els quals surt una nina xipollejant en un bol de cereals amb un 41% de sucre, a sota et ve un missatge que posa 'esmorza variat i tots els dies. Ministeri de Sanitat'. Aquest és l'estratègia del pla HAVISA —Hàbits de Vida Saludables— per a la promoció d'hàbits de vida saludable.
En anuncis d'aliments insans?
Precisament posen aquest missatge als anuncis més insans i li arriba el missatge al xaval pensant que aquests cereals molen per posar-los d'esmorzar.
Quines causes més intervenen en l'increment de l'obesitat infantil?
Sembla que ara s'ha frenat una mica, però no massa. Els menús escolars són molt millorables i quan es preparen activitats ludicofestives tot és merda.
L'alimentació és un negoci i la indústria de l'alimentació és la que més diners mou del món
Les dietes són un negoci?
L'alimentació és un negoci. De fet, des del meu punt de vista, la indústria de l'alimentació és la que més diners mou del món, més que les farmacèutiques, les energètiques, les petrolieres, la construcció, el turisme... Som set mil milions d'ànimes al planeta i tots els dies de la nostra vida tractarem de menjar diverses vegades.
…
A tu ni et preocupa si menjaràs demà o no, saps que ho faràs. Ja ha deixat de ser per a tu una preocupació. Que tu mengis d'una determinada forma, mou una quantitat de diners inigualables. Probablement, la indústria del sexe sigui l'única cosa que més diners mou al món i les dues coses estan relacionades. Qui més guanya és qui més inverteix en publicitat i màrqueting i et convenç que el seu producte és millor que el de la competència.
Totes les dietes són un negoci?
Absolutament totes. Hi ha una frase de la Fundació de Desordres Alimentaris americana que diu: 'La indústria d'aprimament és l'únic negoci rendible del món amb una taxa de fracàs de més del 98%'. De fet, a Espanya, aquesta indústria mou anualment dos mil milions d'euros, això és el 0,2% del PIB.
És massa.
Si tu agafes i reuneixes dos mil milions d'euros en feixos de 50 euros i els posem un a sobre de l'altre, arribem a fer una torre de bitllets de 4,8 quilòmetres.
No existeix la fórmula perfecta per acabar amb una vida insana si parlem de dietes o de productes miracle
No existeix la fórmula perfecta per posar fi a una vida insana?
Si parlem de dietes i productes miracle, no. Hem de tenir ben clar que, parlant de dietes populars, que hi ha censats centenars de mètodes diferents, o de llibres de dietes, totes elles funcionen sota el criteri que suposen uns beneficis per a aquells que els postulen i que van ser postulats per a l'obtenció d'aquests beneficis.
Funcionen només per a ells.
No està fet per fer aprimar-se la gent, si no per treure diners a la gent que viu amb una desesperació urgent el tema dels seus quilos. És una oportunitat de negoci aprofitada fraudulentament per molts.
Si ets una persona obesa, tens esperances de perdre pes?
Has de tenir esperances de millor la teva situació. Aquella persona que digui que té la clau per solucionar l'obesitat, entra a dos possibles escenaris: o és un pocavergonya perquè sabent que és mentida explotarà les necessitats d'aquestes persones, o és un indocumentat que no sap de què va la pel·lícula.
El Ministeri dona un premi a un piròman perquè farà focs més petits
Si el Ministeri està ficat en això, com acabem amb aquests fraus?
Cada any es reparteixen els premis a l'estratègia NAUS, que és l'estratègia per a la prevenció de l'obesitat infantil. El 2014, i no va ser una excepció, va premiar Grefusa perquè havien reduït la quantitat de sal i l'origen dels greixos dels seus aperitius. Li dones un premi a un piròman perquè farà focs més petits. Olé els teus collons!
Està tot lligat...
Ningú a la història de la humanitat no ha donat amb la clau per al tractament de l'obesitat com a problema de salut pública. Aquell que surt a la palestra dient que sí que el té és un fill de puta. Solen utilitzar l'argument que tenen no sé quants llibres venuts i que han ajudat a no sé quantes persones. Si fos així tindries una estàtua a la seu de l'OMS.
Els governs no poden fer res per frenar això?
Els governs no assumeixen el lideratge que els toca. El que cal fer és canviar el paradigma perquè, si no, els resultats seran els mateixos. Com més dietes es fan, major és el risc d'obesitat. Tu mateixa et pots fer milionària si segueixes aquesta estratègia: si apostes un euro amb totes les persones que fan dieta a què d'aquí a cinc anys tenen més pes, guanyaràs molts diners, aproximadament en el 66% de les vegades.
El problema és que les dietes sempre tenen data de caducitat
Efecte rebot?
El problema és que les dietes sempre tenen data de caducitat: o perquè te'l marca la pròpia dieta o s'abandona quan s'ha assolit la meta ponderal. Aquest procés es caracteritza per la restricció i per la mala hòstia. Si estàs a dieta, se't permet tot. Quan assoleixes la meta desitjada, tornes a allò d'abans.
O més, veritat?
Tornes a allò d'abans amb ganes. Fer dieta engreixa. Les probabilitats d'engreixar són més grans que les d'aprimar-se a llarg termini.
Hem d'integrar uns hàbits saludables a les nostres vides?
Cal intervenir en l'assumpte i deixar-nos de paraules i expressions complaents com que cal menjar de tot perquè no s'ha de menjar de tot una mica. Tindria sentit fa 100 anys, quan comptaven amb un catàleg de 100 aliments, però avui tenim més de 30.000 aliments, que solen ser merda.
El dietista-nutricionista proposa eines, no solucions, ja m'agradaria! Mai no existirà un mètode Revenga dels collons
Llavors?
Les directrius d'una dieta saludable són molt senzilles. El veritable problema és com arribar a cada cas particular a fer això. Jo em parteixo de riure amb el tema de les dietes personalitzades. Les eines que donaré als meus pacients canvien. El dietista-nutricionista proposa eines, no solucions, ja m'agradaria! Mai no existirà un mètode Revenga dels collons.
T'ho han demanat?
Sí, sí. El meu mètode em podria servir per a un pacient, però no para la resta. Què ha de veure una senyora de 56 anys que és mestressa de casa amb un xaval de 20 que és al mercat laboral? Les directrius sobre el contingut de l'alimentació sí que poden ser en línies molt generals, però no les eines. Cal canviar males eleccions per bones que ajudin a què amb el pas del temps tinguis una vida saludable en relació amb la teva alimentació.
El pes no és ni el problema ni la meta
Hi ha persones que no accepten la seva constitució i pretenen aprimar-se molt. Què passa amb elles?
Cal tenir en compte que hi ha una sèrie de pressions sobre la població femenina brutals i fins i tot delictives. El que hauríem de fer és a dir que el pes no és ni el problema ni la meta. El problema són els hàbits que fas malament i la meta canviar-los. Jo, la major part de les vegades, no peso el pacient.
Com podem saber si ens prenen el pèl?
Quan alguna cosa sona massa bonica com perquè sigui veritat, no ho és. Nosaltres som part del problema perquè ens agraden les solucions ràpides i comprem allò que ens agradaria que fos veritat. D'allà el mercat que tenen els quincallers, és a dir, els xarlatans.
Podem evitar que ens enganyin?
Això es pot evitar amb formació i amb actitud crítica, quant a contingut i, també, potenciant la manera de pensar de manera independent.
Cal aprendre a cuinar i no enganxar-se als fogons de la 'tele'
Com ens influeixen a la salut els aliments processats?
Més que el mal que ens pot fer la presència d'aquests aliments és l'absència d'allò que l'hauria de substituir, com un llobarro a la sal o una amanida. És un peix que es mossega la cua. Cal aprendre a cuinar i no enganxar-se als fogons de la 'tele'.
