El manifest dels 200 lingüistes ha alçat polèmica. El requeriment del grup Koiné que el català sigui l’única llengua oficial d’una república catalana, sumat a la qualificació de “colons involuntaris del franquisme” de la immigració castellanoparlant, va fer alçar aquest dimecres Lluís Rabell de la butaca vermella de l’hemicicle. “Per primer cop dins del camp sobiranista apareix una posició racista, fonamentalista”, va clamar.

Ha rebut opinions de tots colors per haver qualificat de “racista” el manifest dels Koiné. Es referma en allò que va dir?
En cap cas va ser un escalfament de boca ni una voluntat d’insultar, sinó una caracterització política. El manifest és racista i algú ho havia de dir. No en el sentit que evoqui la raça, la sang o la puresa ètnica, sinó una actitud de supremacia cultural basada en un relat fals de la història nacional. S’evoca la cultura com una cosa abstracta, absoluta i inamovible, que genera una diferenciació social. No és per casualitat que s’utilitzi l’expressió dels colonitzadors involuntaris del franquisme que diu que ha representat la immigració. Els moviments veïnals, socials, el sindicalisme, que han portat les llibertats democràtiques a Catalunya, s’han nodrit d’aquesta suposada colonització involuntària. La Federació de Veïns de Barcelona, entitat inicialment muntada pels franquistes, va ser justament arrencada quan la xarnegada dels barris populars va ser prou forta com per conquerir la direcció. I va ser aquesta federació la que va muntar la manifestació "Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia".

Quina o quines llengües oficials hauria de tenir una eventual república catalana?
I si no tenim cap llengua oficial? En la nostra cultura política encara pesa molt la idea que hi ha d’haver llengües oficials als estats. Però no és una veritat absoluta en les democràcies. L’americana no en té, i quan hi ha hagut algun intent de fer-ho ha estat per part de grups conservadors davant del progrés dels hispanoparlants.

Què passa amb les comunicacions oficials o la llengua de l’escola?
Justament com ho ha dit l’esquerra. L’esquerra en aquest Parlament, el PSUC, va ser qui va defensar contra Convergència que hi hagués una xarxa única escolar. La política inicial de CDC era fer una xarxa segregada, una de catalanoparlants i l’altra de castellanoparlants.  Després tothom ho ha assumit, però són precisament els ‘colonitzadors’ qui van impulsar una xarxa única. Si es parla català oficialment a Catalunya, és precisament perquè els castellanoparlants el van defensar. És cert que la llengua ha estat minoritzada i cal protegir-la des de les polítiques públiques, fent-la llengua de l’administració i vehicular i troncal a les escoles.

Si es parla català oficialment a Catalunya, és precisament perquè els castellanoparlants el van defensar

En tot cas, a la majoria d’estats del món hi ha una llengua oficial única.
Sí i començant per l’espanyol. I aquest és precisament un problema. Una de les bones polítiques que hauria d’impulsar la Generalitat és que totes les llengües fossin oficials al Parlament espanyol. I que el català fos una llengua reconeguda a nivell europeu. Nosaltres som partidaris d’aquesta protecció i promoció del català. El problema del manifest és que diu que en una república catalana per fi el català serà l’única llengua oficial, considerant que el castellà no forma part orgànica de la nació catalana. Que no hi ha una cultura catalana en castellà, que és una imposició, una impostura.