Lucía Martínez (Mieres, 1981) és dietista-nutricionista i graduada en Nutrició Humana i Dietètica i té un màster en Nutrigenòmica i Nutrició Personalitzada. Entre moltes altres coses, és autora el blog Dime qué comes, on desmunta tots els mites alimentaris. Abans de llançar-se al món de la nutrició ja treballava a l'hostaleria i ho va fer com a cuinera i cap de partida. Lucía es lamenta que encara hi hagi molta gent que es decideixi a fer dieta per motius estètics i no de salut i càrrega dur contra la indústria publicitària i les polítiques en alimentació per pressionar bàsicament les dones amb els cànons de bellesa que ells mateixos han establert.
Quant augmenta la demanda de dietes a l'estiu?
La típica operació biquini, que és com el dia de la marmota, comença normalment quan arriba Setmana Santa. Hi ha un repunt de preocupació tant per part dels consumidors per aprimar-se sempre amb una visió estètica, no en salut, i sempre més en la població femenina.
Per què gairebé sempre van dedicades a les dones?
Perquè és la que rep la pressió més important a nivells de cànons de bellesa i també és a qui estan enfocats tota mena d'anuncis d'aquest tipus, mai no les veiem enfocades a homes.
Veiem homes en anuncis de colesterol, que és salut, però no en publicitat de productes per aprimar-se.
Sempre es relaciona els homes amb paràmetres de salut i les dones amb estètics.
A la indústria, en general, la salut de les persones li sol preocupar poc
Per què passa això?
A la indústria, en general, la salut de les persones li sol preocupar poc, no sol ser als primers llocs de la seva llista. El que sí que està en ella és treure rendiment econòmic. Coca-Cola, per posar un exemple, et ven felicitat, amistat i bon rotllo fins al punt que els seus anuncis no sembla que et venguin aigua amb sucre. La felicitat és intangible. El mateix passa socialment.
Quina diferència hi ha entre el tracte de la indústria cap a les dones i cap als homes?
La pressió estètica està sobre les dones i la seva realitat personal va lligada al seu físic. Un home pot ser perfectament apte com a persona i treballador amb panxa, cabells blancs i calba; de fet, solen ocupar els llocs més importants i les dones no. Quan estan en llocs importants, se segueix jutjant la roba que han portat i el pentinat.
La indústria els ven el producte que més necessiten per la pressió que tenen amb finalitats estètiques
Quin paper juga aquí la indústria?
La indústria simplement els agafa el guant i els ven el producte que més necessiten per la pressió que tenen amb finalitats estètiques.
Són saludables els aliments que promocionen?
Sempre són productes light, zero o 'baix en', però ja d'entrada no haurien de formar part dels aliments saludables. Això forma part de tota la desinformació a nivell alimentari que tenim avui dia.
Estem desinformats per una qüestió política o va més enllà?
És un problema transversal que afecta quantitat d'àrees. Aquest problema conjunt que tenim amb l'alimentació i la comunicació de temes relacionats no es pot acatar des d'un sol punt de vista.
A Catalunya han gravat les begudes ensucrades amb un impost.
Evidentment calen polítiques que promocionin aliments saludables. Ara s'estan estudiant polítiques en què es grava amb impostos alguns aliments poc saludables com els refrescos també en altres comunitats.
Per què no es fa una campanya governamental promocionant les endívies, el bròcoli o els llegums?
A la televisió, veiem molts anuncis que promocionen marques de llet.
Tenim campanyes de promoció de lactis i de la carn de porc, que són productes que tenen un gran lobby darrere, però encara s'identifiquen com a aliments saludables. Per què no es fa una campanya governamental promocionant les endívies, el bròcoli o els llegums?
Com podem estar més ben informats?
Cal acatar, des del punt de vista de l'educació, programes transversals en l'educació obligatòria i un altre tipus d'activitats. Des del punt de vista sanitari també caldria acatar-lo perquè els sanitaris estan molt poc actualitzats en aquest sentit. Caldria fer-ho a molts fronts per aconseguir resultats duradors.
Soc jo la que m'he d'informar i lluitar contra un sistema que cada dia m'intenta imposar iogurts ensucrats, cola-caos i galetes
En quin punt estem?
El problema és que tot queda a mans individuals. Soc jo la que m'he d'informar i he de lluitar contra un sistema que cada dia m'intenta imposar iogurts ensucrats, cola-caos i galetes en un sistema de salut que em dona recomanacions dels 80. És molt demanar a l'individu que lluiti contra tots aquests fronts, que s'informi... Es necessita massa inversió de temps i no és realista.
Són sans els aliments processats?
Els aliments processats són tots aquells que han tingut alguna transformació més enllà de peça i tall des del seu estat original com a matèria primera en la naturalesa. El que hem de decidir és entre aliments processats i ultraprocessats.
Els aliments ultraprocessats són els que sí o sí haurien de ser tots fora d'una alimentació saludable
Quina és la diferència?
Els ultraprocessats són els que sí o sí haurien de ser tots fora d'una alimentació saludable. En canvi, els processats, tenim molts aliments que poden formar part d'una vida saludable com, per exemple, l'oli d'oliva, que no te'l trobes així en la naturalesa.
Com podem distingir un producte processat saludable d'un que no ho és?
Normalment, els aliments processats saludables tenen una llista curta d'ingredients d'un o dos i no porten ingredients afegits, sobre tot sucre, farines refinades i greixos saludables, que és la tríada que caracteritza als aliments ultraprocessats.
Els productes light solen ser aliments processats o ultraprocessats?
Normalment ultraprocessats, però hi ha excepcions com la llet desnatada. Això no vol dir que sigui recomanable. No tots els aliments processats són recomanables, però alguns sí.
Com ens afecta el sucre a la nostra salut?
Ens afecta el sucre blanc, però el morè també. La diferència que hi ha entre un i un altre és molt mínima.
Olorar una taronja et dona més vitamines que una cullerada de sucre de canya
L'integral de canya també?
Sí, clar. Té un petit percentatge de minerals i alguna vitamina que no té cap rellevància. El seu efecte és exactament el mateix que el sucre més refinat. Olorar una taronja et dona més vitamines que una cullerada de sucre de canya. Això també és un mite.
Què passa amb tots els sucres que venen inclosos als aliments?
El sucre afegit i el sucre lliure, que són els que caldria limitar, aporten a un aliment una quantitat desorbitada de sucre. A més, ve en un format que s'absorbeix molt ràpid perquè no ve acompanyat de fibra o de la matriu adequada, que impacta a nivell metabòlic, a nivell hormonal, hepàtic, etcètera; i que força una mica el metabolisme en aquest sentit i fa que vinguin tot aquest tipus de problemes com les diabetis o obesitats i moltes altres coses.
El problema del sucre és que el tenim diàriament i diverses vegades, a més
Millor no consumir-lo, doncs.
Si això ho fas al dia, una vegada al mes, no passa res. El problema és que el tenim diàriament i diverses vegades, a més. Si menges un precuinat, porta molt més sucre; si després prens un cafè, més; i després berenes un iogurt ensucrat. És un impacte darrere d'un altre d'impacte continu.
Què ens pot ajudar?
El criteri a l'hora de fiar-se de la informació. Cal prioritzar aliments frescos: fruites, verdures, hortalisses, carn, peix fresc, ous, lactis sencers sense ensucrar, llegums, fruita seca i oli d'oliva.
De vegades, ens trobem tots aquests productes, però venen de l'altra punta del món.
Hem de consumir productes de proximitat. Aquest seria el missatge polític i econòmic. Què fem comprant kiwis de Nova Zelanda? Amb la quantitat de fruita que tenim.