Miguel Ángel Lurueña (Béjar, 1978) és doctor per la Universitat de Salamanca, llicenciat en Ciència i Tecnologia dels Aliments i enginyer tècnic agrícola. És conegut per ser l'editor de Gominolas de Petróleo, un blog que "va néixer amb la intenció de desmuntar mites alimentaris". Com que un d'aquests mites era precisament que les gominoles es fabriquen amb petroli, que ens assegura que "òbviament no és cert", va decidir batejar així la seva pàgina. Miguel Ángel ens alerta sobre els riscos de l'alimentació ultraprocessada i dels perills de l'alcohol per a la nostra salut.
Mengem bé?
Em temo que no. Potser, això sorprendrà més d'un perquè en general pensem que al sud d'Europa es menja molt bé per allò de la dieta mediterrània.
Però?
Només hem d'observar les estadístiques i els estudis sobre els hàbits de consum per veure, per exemple, que cada vegada mengem més aliments ultraprocessats —que ve a ser més sucre, sal, greixos poc recomanables i farines refinades— i que els índexs de diabetis, obesitat i sobrepès són preocupants, especialment entre la població infantil.
Mengem malament i cada vegada pitjor
Mengem molt malament, doncs.
Podríem dir que mengem malament i cada vegada pitjor.
Per què passa això?
La resposta és complexa perquè són molts els factors que intervenen. Podríem parlar de la falta de coneixements en matèria d'alimentació que pateix gran part de la població a causa de les carències del sistema educatiu en aquest aspecte o de la desinformació a què estem exposats quan consultem mitjans de comunicació amb la intenció d'informar-nos. Però n'hi ha molts més.
Com quins?
Per exemple, la ubiqüitat dels productes insans, que a més són barats i tenen sabors molt intensos, la publicitat enganyosa o els canvis en els hàbits de vida que ens han portat a dedicar poc temps a la nostra alimentació, a planificar la compra i els menús, a cuinar i, fins i tot, a menjar.
Hi ha moltes persones desesperades per aprimar-se i altres que s'aprofiten d'això
Ara que som a l'estiu, la gent té més ànsies per aprimar-se. Existeixen les dietes miracle?
Lamentablement, existeixen moltes persones desesperades en aquest sentit i també moltes altres persones sense escrúpols disposades a aprofitar-se de les primeres. Les dietes miracle són un gran negoci per a molts. Per això cada any sorgeixen noves propostes, cada una més desenraonada que l'anterior. Ens trobem així amb un ventall gairebé infinit de dietes: la de la pinya, la de la carxofa, la del vi amb pernil, la dieta Dukan, que per cert ja gairebé ningú no recorda...
N'hi ha alguna que funcioni?
Com diu el dietista-nutricionista Juan Revenga, fer dieta engreixa. Sembla una frase feta, però és certa. Aquest tipus de dietes tenen efecte rebot, de manera que quan s'abandonen es recupera el pes perdut i una mica més, de propina. Això per no parlar del risc per a la salut que moltes suposen.
La solució passa per no centrar-se en el pes i l'estètica sinó en la salut
Quina és la solució?
La solució passa per no centrar-se en el pes i l'estètica sinó en la salut. Es tracta d'adquirir hàbits saludables i mantenir-los al llarg del temps i, per això, el recomanable és anar a un dietista-nutricionista dels de veritat.
Per què engreixem?
Tremenda pregunta. Em temo que la resposta és molt complexa ja que podríem dir que hi ha tantes causes com persones amb obesitat.
Cada cas és un món.
Simplificant molt, podem parlar de dos tipus de causes, que no són excloents, les fisiològiques i les ambientals. Entre les primeres s'inclourien, entre d'altres, els factors genètics, els mecanismes de control de gana i sacietat i, en general, els mecanismes metabòlics en els quals estan implicades un bon nombre d'hormones sobre les quals influeixen al seu torn infinitat de factors.
El número d'hores que dormim i l'hora del dia en què mengem influeixen en el risc de patir obesitat
Quin tipus de factors?
El número d'hores que dormim, l'hora del dia en què mengem, el volum del nostre teixit adipós... I entre els factors ambientals inclouríem tots aquells que formen part del que es coneix com "ambient obesogènic", és a dir, un ambient que afavoreix l'obesitat.
Quins hàbits hauríem d'adquirir per tenir una dieta saludable?
El dietista-nutricionista Julio Basulto ho explica molt bé amb un acrònim, S.A.L.T.A.R., que resumeix els següents punts: evitar el sedentarisme (S), seguir una alimentació saludable (A), posar en pràctica la lactància materna (L), evitar el tabaquisme (T), evitar el consum d'alcohol (A) i mantenir unes bones relacions socials (R), que ens motivaran per aconseguir tot l'anterior.
I en l'alimentació, en què es basa una dieta saludable?
Existeixen nombroses guies de diferents entitats relacionades amb la salut que pretenen orientar-nos en aquest aspecte, encara que no totes elles són rigoroses. Entre les més recomanables podem trobar "el plat per menjar saludable" de l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard, que ens indica que una dieta saludable estaria formada per productes poc processats, prioritzant sobretot els d'origen vegetal i aigua per beure.
Cal eliminar de la nostra dieta productes ultraprocessats com galetes, brioixeria i refrescos amb súcre
Sembla fàcil...
Es tracta d'eliminar de la nostra dieta els productes insans, principalment productes ultraprocessats com galetes, brioixeria, refrescos i un llarg etcètera, que es caracteritzen per contenir elevades proporcions de sucre, sal, farines refinades o greixos indesitjables. D'aquesta manera, el resultat seria una dieta formada per aliments saludables.
Estem informats?
En general, l'alimentació desperta molt interès en bona part de la població. Malgrat això, em temo que encara existeix un gran desconeixement en aquest sentit. El que sol passar és hi ha persones que acudeixen a fonts poc rigoroses perquè que són les que queden més a mà i també les que transmeten missatges més sensacionalistes i simplistes. Com a norma general caldria tenir en compte que si alguna cosa sembla tan increïble com per ser certa, probablement no ho és.
Per què es parla ara del sucre?
El dolent de la pel·lícula sempre va ser el greix. Se suposa que era el culpable de l'obesitat i de les malalties cardiovasculars, així que van començar a llançar-se al mercat productes light, amb proporcions reduïdes d'aquest nutrient.
Però?
Però això no va resoldre els problemes de salut, sinó que van continuar augmentant. Per exemple, els índexs d'obesitat actuals són superiors als de dues dècades enrere, que era quan aquest tipus de productes es van posar de moda.
Mentre es van anar reduint els nivells de greix en la majoria dels productes, es van incrementar les proporcions de sucre
Teníem una idea equivocada sobre els greixos?
En l'actualitat sabem que els estudis que ens van portar a demonitzar els greixos no estaven ben dissenyats i van treure conclusions precipitades. A més, nous estudis ens han permès saber que no es pot generalitzar a l'hora de parlar de greixos. D'altra banda, mentre es van anar reduint els nivells de greix en la majoria dels productes que es van treure al mercat, es van incrementar les proporcions de sucre. I alhora també va augmentar el nostre consum d'aliments ultraprocessats.
Com ens influeix el consum de sucre?
Estudis recents ens han donat a conèixer que el consum habitual de begudes ensucrades s'associa a diabetis tipus II i obesitat per la qual cosa l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va emetre un informe en el qual recomanava reduir la ingesta de sucres lliures a menys del 10% de la ingesta calòrica total, que suposa menys de 50 grams al dia en el cas d'un adult.
És saludable beure un got de vi al dia?
Aproximadament un 12% del vi és alcohol, una substància perjudicial i per a la qual no hi ha dosi segura de consum. En altres paraules: no és saludable consumir begudes alcohòliques malgrat el que podem llegir en molts mitjans de comunicació gairebé cada dia. De fet, el consum d'alcohol, fins i tot a baixes dosis, incrementa el risc de tenir diferents tipus de càncer.
Dir per exemple que una copa de vi equival a una hora d'exercici és una barbaritat
Qui enganya, llavors, l'opinió pública sobre els beneficis de l'alcohol?
Promocionar els presumptes beneficis de l'alcohol és una greu irresponsabilitat que topa frontalment contra la salut pública. Dir per exemple que una copa de vi equival a una hora d'exercici és una barbaritat de tal magnitud que seria exagerada fins i tot per a un acudit.
Però ens ho creiem.
El problema és que aquest i altres missatges d'aquest tipus són els que arriben fins a nosaltres un dia sí, l'altre també, i això fa que la persona que ja bevia es reafirmi en aquest mal hàbit i, fins i tot, que persones que no bevien habitualment s'obliguin a fer-ho perquè pensen que els reportarà algun tipus de benefici.
Els que diuen que el vi i la cervesa són beneficiosos per a la salut estan finançats per aquesta indústria
Qui és darrere d'aquests missatges?
La resposta és senzilla: qui obté beneficis promocionant les presumptes bondats de les begudes alcohòliques? Gran part dels estudis que conclouen que el consum de begudes alcohòliques, com el vi i la cervesa, és beneficiós per a la salut estan finançats per la indústria del vi i de la cervesa. I més concretament pel Centre d'Informació Cervesa i Salut, que engloba la majoria de les empreses cerveseres d'Espanya i, també, per la Fundació per a la Investigació del Vi i la Nutrició, els patrons de la qual són els cellers més importants del país.
Més d'un 60% de la població té un pes inadequat
Anem cap a una societat que cada vegada patirà més malalties derivades del consum d'aliments ultraprocessats com l'obesitat o la diabetis?
Em temo que això no és el futur, sinó el present. A l'actualitat, s'estima que el 39% de la població espanyola pateix sobrepès i el 22% obesitat. És a dir, més d'un 60% de la població té un pes inadequat. D'altra banda, el 9,4% de la població pateix diabetis tipus II, segons dades de l'OMS, encara que es tracta d'una malaltia infradiagnosticada pel que probablement la xifra sigui bastant més elevada.
És molt, veritat?
Es tracta de xifres aclaparadores que ens haurien d'alarmar, ja que es tracta de malalties que poden acabar amb la nostra vida.
...
Afortunadament sembla que part de la població està cada vegada més sensibilitzada amb aquest tema, així que esperem que canviï cap a millor en els propers anys. En qualsevol cas, no estaria de més que es prenguessin més mesures per part dels organismes implicats com les autoritats sanitàries, els legisladors i la indústria alimentària per provar de posar fre a aquesta situació.
Són més saludables els aliments ecològics?
En alimentació sempre hi ha certs temes que desencadenen passions i aquest és sens dubte un d'ells. Hi ha una tremenda desinformació respecte als aliments ecològics que sovint es promocionen com el que ens agradaria que fossin i no com el que realment són.
Que un aliment es comercialitzi sota el segell "ecològic" no determina la seva sostenibilitat, seguretat, saludabilitat ni sabor
I això?
A tots ens agradaria que, en comparació amb els convencionals, fossin més respectuosos amb el medi ambient, més saludables, més saborosos i més segurs. Però que un aliment es comercialitzi sota el segell "ecològic" només significa que compleix una sèrie de requisits establerts en la legislació i que no determinen la seva sostenibilitat, seguretat, saludabilitat ni sabor.
Un exemple?
El reglament no té en compte l'empremta de carboni, que són les emissions de diòxid de carboni; de manera que al mercat podem trobar kiwis "ecològics" importats de Nova Zelanda.
La política afecta de forma directa infinitat d'aspectes de les nostres vides
Quin paper juga la política en la nostra alimentació?
Encara que de vegades pugui ser vista com a una cosa distant i aliena, la política afecta de forma directa infinitat d'aspectes de les nostres vides, entre els quals es troba l'alimentació. Això es pot entendre fàcilment amb un exemple: el famós impost a les begudes ensucrades que, ben aplicat, podria reduir el seu consum amb el consegüent benefici per a la salut pública.
A Catalunya, des de l'1 de maig tenim aquest impost.
Però hi ha moltíssims exemples més com la regulació de publicitat d'aliments dirigits a la població infantil, de màquines de vending en edificis públics, el paper del dietista-nutricionista en el sistema públic de salut o la política educativa en matèria d'alimentació.
Ens cal treballar més.
Encara que la política no és la salvació per a tots els mals relacionats amb l'alimentació, sí que és un pilar important juntament amb altres, com els mitjans de comunicació.
