La diputada de JxSí i expresidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals Couturier (Avinyó, 1945) ha mort com a conseqüència de les ferides que va patir en ser atropellada per una bicicleta al carrer Urgell de Barcelona el passat 30 de gener, segons han comunicat fonts del grup de JxSí. Des d’aleshores havia estat ingressada a l'UCI de l’hospital Clínic. La mort de Casals, que s'esperava en les últimes hores després que divendres el seu estat de salut evolucionés cap a una situació difícilment reversible, ha commocionat el món polític i cultural català més enllà dels rengles del sobiranisme. La família havia demanat expressament que es respectés la seva intimitat en les últimes hores. La parlamentària va patir l’accident només dos dies després de ser nomenada presidenta de la comissió d’estudi del Procés Constituent. Estava emocionada pel repte. La constitució d'aquesta comissió va ser l’única problemàtica de totes les que es van convocar al llarg d’aquella jornada, però, malgrat tot, va tancar la seva breu intervenció amb un: “posem-nos a treballar”, en una expressió clara del seu caràcter tant ferm com equilibrat.
Filla de l'exili republicà
Casals era filla d’un exiliat de la República i una mestra francesa, el que segurament li va atorgar un parlar tranquil i sempre raonat i un aire fràgil i glamurós, emmarcat per uns ulls de blau cristal·lí. Era la germana gran i primera universitària de la família, establerta a Sabadell un cop retornats de Franç. Divorciada, deixa una filla, Laia. Encara no fa un any que Muriel va patir la dolorosa pèrdua de la seva germana Montserrat, periodista i historiadora de la literatura, de 62 anys, a conseqüència d'un càncer.
Doctora en Economia
El 1969 Muriel Casals es va llicenciar en Economia per la UB i es va doctorar el 1981 amb la tesi La industria textil lanera y la guerra 1914-18. Professora titular de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica, era professora emèrita del departament d’Economia i Història de l’Economia de la UAB, universitat de la qual també va ser vicerectora. Durant la seva carrera acadèmica va fer diverses estades en universitats britàniques.
Nacionalista del PSUC
Reivindicativa i lluitadora, de formació marxista, Casals va militar durant molts anys al PSUC, el vell partit dels comunistes catalans, peça clau de l'oposició al franquisme, on es va arrenglerar amb el sector nacionalista de Josep Termes enfront del sector majoritari liderat per Jordi Solé Tura. Posteriorment es va apropar a Nacionalistes d'Esquerra, per anar a desembocar a ICV. Va ser consellera de la CCRTV als anys vuitanta i membre del Consell Català del Moviment Europeu.
Carme Forcadell i Muriel Casals en un acte de la campanya Ara És l'Hora / EUROPA PRESS
Òmnium i el procés
La popularitat de Muriel Casals es va disparar quan, en rellevar Jordi Porta a la presidència d'Òmnium Cultural, el 20 de març del 2010 –va ser la primera dona que accedia a aquesta responsabilitat en el mig segle d'història de l'entitat–, es va convertir en un dels rostres del procés independentista. El juliol d'aquell mateix any es va posar al capdavant de la manifestació contra la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional. I després, junt amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, va formar el tàndem que va liderar les històriques manifestacions per la independència celebrades els 11 de Setembre de 2012 fins al 2015. Muriel Casals també va ser una de les protagonistes del Concert de la Llibertat organitzat per Òmnium el 29 de juny del 2013. En aquella ocasió, des de l'escenari muntat al Camp Nou va reclamar als partits catalans generositat, coratge i intel·ligència per avançar units, deixant les discrepàncies de banda. “Som aquí per construir un país més lliure, més just i més digne, on tothom hi tingui cabuda. No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força”, va proclamar.
En el trident de JxSí
La rellevància que va anar adquirint en el procés la va portar a incorporar-se com a independent a la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre. Va figurar com a número tres de la candidatura per Barcelona, completant un trident format per Raül Romeva en el número 1 i Forcadell a la segona plaça, la qual cosa la va obligar a renunciar a la presidència d’Òmnium Cultural que havia ocupat durant quatre anys. El paper de les entitats sobiranistes, l'ANC, Òmnium i l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) va ser determinant en la gestació de l'acord que va unir CDC, ERC i independents en la candidatura unitària per al 27S. Artur Mas i Oriol Junqueras, líders de CDC i ERC, van ocupar les posicions quarta i cinquena per Barcelona.
"Jo sí que la veuré"
Després del 27S, i en el context de les complexes negociacions entre JxSí i la CUP, el seu perfil com a independent transversal i dialogant, va fer que el nom de Casals aparegués amb insistència com una de les possibles substitutes d’Artur Mas en cas que decidís renunciar a la presidència de la Generalitat per obtenir el suport dels cupaires. Mas va fer el pas al costat però finalment l'elegit va ser l'actual president, Carles Puigdemont. Muriel Casals assegurava el passat 22 de gener en una entrevista a El Nacional que estava convençuda que veuria una república catalana. “Jo crec que sí que la veuré, em sap greu que no la vegi el meu pare. Però jo sí que la veuré”. En mala hora, una bicicleta li ha impedit acomplir un somni que veia a l'abast.
