Gabriel Rufián, (Barcelona, 1982), activista de Súmate, diplomat en Relacions Laborals i màster en Direcció de Personal, exportaveu de l'ANC. Ara és candidat d'ERC pel 20D, el número u de la llista per Barcelona. Està d'acord amb què Artur Mas sigui president, però si ho és un altre, també. Assegura que Ciutadans representa el "pitjor de la política" i que el PSC "no és català".
Per què un independentista l'ha de votar a vostè? Entenc que la gent tingui reticències. Hem d'ocupar tots els espais de poder que existeixin. Si no hi anem, regalem un enorme espai de poder a Ciutadans o a Podem. És regalar la imatge de Catalunya a gent que diu que l'independentisme no existeix o és minoritari. Hem de defensar el que va passar el 27S, la majoria que va apostar per fer una república independent i dir a Madrid, el que mai s'ha dit, que Catalunya és ja un país independent.
Podem és una obsessió de l'esquerra d'aquest país? Fa cinc anys, quan veia Pablo Iglesias a La Tuerka em semblava una oportunitat de canvi. Però han fet un viratge fins a acostar-se a Albert Rivera només per guanyar. Fa com Felipe González: per guanyar traeixen els seus valors i la seva ideologia. Hem d'interpel·lar els suposats votants de Podem que volen una revolució i els hem de dir que no hi ha més canvi i més revolució que un procés d'autodeterminació com el nostre.
Parla de guanyar, però qui s'ha endut la palma a l'àrea metropolitana és Ciutadans. N'hi ha prou amb un independentisme en castellà? C's representa el pitjor de la política. Amb vestits cars, corbates fines i cares guapes, defensen postulats molt reaccionaris com els del PP, o com feia Alianza Popular. La seva proposta estrella econòmica és el contracte únic, que normalitza la temporalitat. Neoliberalisme i anticatalanisme són les seves propostes. Asseguren que el castellà està perseguit o amenaçat a Catalunya, un idioma que parlen 500 milions de persones i que jo ara en aquesta entrevista estic utilitzant.
CDC i ERC es van presentar junts el 27S. Tres mesos després, seran adversaris? No, nosaltres no considerem adversari una força netament independentista. A CDC els desitjo molta sort. Nosaltres explicarem que serem molt valents, més que mai. Intentarem fer el que fa Joan Tardà al Congrés, però fer-ho més i més gent. Anirem a la casa dels que neguen la nostra identitat a dir-los que som un poble diferent al seu.
I vostè Rufián, d'on ve? Expliqui'ns-ho. Jo sóc un tipus molt normal. Vaig néixer a Santa Coloma de Gramenet, al barri de Fondo. Després vaig anar a estudiar a Badalona i després a la Universitat Pompeu Fabra. Vaig treballar en uns grans magatzems i en una botiga de roba per pagar la meva carrera. Com molta gent. I pel que fa la política, també com molta gent, en les queixes del carrer. Estic molt content per Súmate, on vaig entrar.
Vostès han pactat un programa de mínims amb CDC a Madrid, com ara defensar les decisions del Govern. Creu que serà presidit per Artur Mas? Depèn. Estem davant un procés extraordinari que planteja solucions extraordinàries. JxSí es va presentar amb un president inequívoc com és Artur Mas i la CUP planteja una altra proposta. Ara toca negociar. La CUP ha demostrat una responsabilitat d'Estat que molts no esperaven. Hi haurà un acord. I al final serà president qui les forces majoritàries decideixin. Artur Mas? Bé. Si és un altre, també.
Però ha de ser Mas el president? Ho ha de ser el que les dues forces independentistes decideixin. Cal entendre que JxSí és la força que va guanyar les eleccions i presenta el seu candidat. En canvi, hi ha una altra força que ha tingut una enorme pujada electoral que planteja altres solucions. Toca negociar i parlar. Que Artur Mas sigui president, sí i no; depèn del que decideixi la gent. Estic molt d'acord en allò del com, el què i per què; el qui és important, sí; però estic convençut que cadascú assumirà les seves responsabilitats de la millor manera possible perquè allò que importa és que la gent que ha votat o sortit al carrer durant cinc anys se senti representada i tingui resposta del seu Parlament.
Parteix de la premissa que Mas no és imprescindible? Mas és tan imprescindible i prescindible com qualsevol altre. Com tots. Ara és un enorme actiu del procés. Cal recordar que en un moment determinat va posar urnes quan molts potser no les haurien posades. Va decidir respectar la voluntat de la gent. El respecto perquè un país com Catalunya no el podríem construir sense el que representa CDC, i qui pensi o digui que es pot fer sense CDC, o no coneix el país o menteix. Ara, que el fet que sigui president o no ho ha de decidir el Parlament.
Després del que hem vist aquesta setmana i del gir de Mas, queda independentisme de dretes? Considero necessari que un país tingui una dreta democràtica. No és el que passa a l'Estat espanyol, on no existeix una dreta democràtica. Hi ha un partit que no condemna el franquisme, té 120.000 morts a les cunetes, o un mausoleu feixista a la capital de l'Estat. Aquí tenim una dreta democràtica encarnada en diversos partits. És necessària que hi sigui.
Vostè veu alguna possibilitat de negociar amb Pedro Sánchez, per exemple, un referèndum? No. L'alternativa és el PP, que no és "popular", o el PSOE, que no és socialista ni obrer, o Ciutadans que tothom sap aquí què són i què representen, o si no Podem, que no "pot fer res" perquè segons les enquestes ja és una força minoritària. I si ens podem entendre amb algú és amb Izquierda Unida, però no té cap possibilitat. Així, negociar què? Portem quatre anys asseguts en una taula esperant a negociar i no ha vingut ningú. Canviar o intentar negociar amb un Estat que no vol canviar o no vol negociar és un error.
El gir del PSC? El meu avi sempre els va votar. Però el PSC, no és ni socialista ni català. La foto amb Inés Arrimadas i Xavier García Albiol vol dir que s'afegeix a l'unionisme més reaccionari, el que nega la teva identitat i el vot. Simplement estan aquí perquè no els agrada el que han votat. I això és poc socialista i poc català.
Però, què ha fet malament l'independentisme pel fet que no arribi amb força als llocs més poblats del país? Jo no diria que ha anat malament. Jo més aviat diria que hem tingut poc temps. Per exemple, Súmate només té dos anys de vida. Ara bé, també hi ha un cert paternalisme i cert discurs trampós a l'àrea metropolitana. En aquesta zona, la gent té cert pensament progressista i sona bé el que expliques. Omplim més a Bellvitge que a Sarrià. Molta gent entén que això del procés va de canviar les coses, i que no és un acte de fe; l'acte de fe és esperar que a Madrid ofereixin alguna cosa.
Per cert, què li diria al Twitter @encampanya? És un gran Twitter. Els segueixo i els llegeixo amb interès. Porto poc a Twitter i aprenc d'ells.
Fotos: Sergi Alcàzar