Unai Diaz (Barakaldo, 1978) és doctor en Psicologia i des de fa dos anys és investigador postdoctoral a la Universitat de Dublín. Encara que resideix a Irlanda i és del País Basc, ens trobem amb ell a Barcelona, on ha viatjat per participar en la 70a jornada de Primavera de la Societat Catalana de Neuropsicologia —que s'ha celebrat a la Universitat Blanquerna sota el títol Els laberints de la memòria— sobre la detecció precoç de la demència senil i noves tecnologies. Diaz té clar que el Govern espanyol no té cap estratègia nacional per a la demència i ens explica com podem cuidar-nos nosaltres mateixos per prevenir-la.
Sabem quina és la causa de la demència?
Hi ha diferents factors. Alguns tipus de demència tenen un component genètic, però hi ha altres factors que no estan tan clars, com els ambientals o l'alimentació, que poden contribuir que sigui més fàcil que hi hagi predisposició al desenvolupar-la.
Tots els factors de risc cardiovasculars contribueixen per malament al risc de patir demència
Això no ho tenim en compte.
Tots els factors de risc cardiovasculars com la dieta, la vida sedentària o la diabetis contribueixen en negatiu que un tingui més butlletes de patir demència.
Anem cap a una societat que cada vegada patirà més demència?
També perquè la gent viu més. Abans hi havia menys casos perquè morien als seixanta i escaig.
Quan ja arribem a certa edat, tenim més possibilitats de patir-la?
En la població de 80 anys, la probabilitat és molt més gran. Però també hi ha variants genètiques de persones que desenvolupen la malaltia molt aviat, fins i tot abans dels 50. Hi ha algun tipus de demència en la malaltia de Parkinson que està més associat a tòxics, a metalls pesants o a contaminants.
Diversos estudis apunten l'alumini com un dels factors que poden causar demència.
Determinats tòxics poden influir-hi, però no està comprovat. Ara, tot va més encaminat a intentar fer una detecció precoç.
Si algú té un tipus d'oblits que no són normals per a la seva edat, pot ser que pateixi demència
Com es pot detectar?
Pots intentar provar de detectar si la persona mostra una simptomatologia típica d'això: si té un tipus d'oblits que no són normals per a la seva edat, es perd o comença a ser desorganitzat quan abans no ho era...
Es pot notar, també, en l'humor?
De vegades també es nota en l'estat d'ànim perquè solen estar més abatuts o ells mateixos comencen a notar que alguna cosa no va bé i ho intenten camuflar.
Hi ha vegades fins i tot que s'ha arribat a confondre depressió amb demència
Hi ha persones que sempre han estat despistades. Quan arriben a certa edat, això s'incrementa. Podem confondre'ns?
Sí. Hi ha vegades fins i tot que s'ha arribat a confondre depressió amb demència perquè, de vegades, s'assemblen l'una a l'altra. Hi ha persones grans amb depressió que pot semblar que tinguin demència. I hi ha vegades que van totes dues juntes.
Poden caure en una depressió en veure que se'ls obliden les coses?
Normalment, el que sol passar amb la depressió és que les persones solen dir que estan pitjor del que realment estan. La percepció que ells tenen sobre si mateixos és molt pitjor del que després demostren les proves. I després hi ha casos de persones que diuen que estan formidablement i els fas passar una prova de memòria i no estan bé.
És complicat detectar-la, doncs, en segons quins casos.
Potser ara serà molt més difícil detectar els problemes que tenim perquè les proves són verbals i si la persona té un bon nivell educatiu, poden donar un tipus de respostes que poden passar el test.
Es pot frenar la demència?
Hi ha medicació i algun tipus d'intervencions que poden frenar-la una mica o retardar-la. A partir de cert punt que avança la malaltia, ja segueix el seu curs. Llavors, intentem millorar la qualitat de vida de la persona sense que tingui la necessitat d'estar ingressada en una residència.
El millor manteniment de la memòria és intentar fer activitats estimulants que et desafiïn
Ens pot donar algun consell per a la nostra vida diària?
El millor manteniment de la memòria és intentar fer activitats estimulants que et desafiïn, és a dir, activitats intel·lectuals, activitat física i de lleure. Cal tenir una vida el més activa possible. També cal intentar aprendre coses noves. Si tu fas una cosa que estàs fent tota la teva vida, no hi ha cap repte per al teu cervell.
Deia que l'alimentació també influeix en la demència.
Cal fer una alimentació sana en la mesura possible. Et diria que són els mateixos factors que per prevenir riscos cardiovasculars. Cal fer una dieta mediterrània baixa en greixos.
Com és la dieta mediterrània?
La dieta mediterrània en si no existeix. Se'n va començar a parlar als Estats Units perquè és el bressol del menjar ràpid i van veure que a Europa menjàvem oli d'oliva, més verdures, peix... Van ser els americans els que van començar a parlar en aquests termes perquè nosaltres ja ho fem de manera habitual.
La dieta mediterrània està associada a una salut mental i física més llarga
Quins beneficis té la nostra dieta?
Està vist que està associada a una salut mental i física més llarga.
Com ens influeix l'ansietat, l'insomni o l'estrès?
Tot això són factors que el que fan és afegir més càrrega al nostre cervell. Dormir malament i no tenir uns bons hàbits ens influeix. Quan no ens adormim ens posem amb el mòbil o davant de l'ordinador, que farà que dormim pitjor.
El problema en aquest país és que la gent sopa molt tard i se'n va a dormir
Els metges recomanen no utilitzar pantalles dues hores abans d'anar-nos-en al llit.
Sí. A més, el problema en aquest país és que la gent sopa molt tard i se'n va a dormir.
Vostè que viu a Dublín, nota diferència entre sopar a les set de la tarda a fer-ho a les deu de la nit?
Sí. Es nota en el descans. Tots aquests factors estan fent que la cosa empitjori.
Està d'acord amb la reforma horària que promou el Parlament?
Un dels principals problemes que té Espanya en general és la jornada partida amb dues hores al migdia per dinar. A més, no som en el fus horari que ens correspon. Hauríem d'anar amb el Regne Unit i Irlanda, que és el mateix horari que Portugal. Això es nota molt. Si canvies l'hora dels telenotícies i dels partits de futbol, ho canvies tot. Portem un estil de vida molt accelerat i alguna cosa ha de canviar. És difícil mantenir uns bons hàbits de vida amb aquests horaris.
No som conscients que els mals hàbits com l'alimentació no saludable ens influeixen.
Fins que deixes d'estar bé.
En deia que cada vegada hi ha gent més jove que pateix demència.
Hi ha algunes variants genètiques que fan que cada vegada comenci en persones més primerenques. Hi ha hagut casos fins i tot documentats de persones amb 38 anys. Normalment, aquests tenen una evolució ràpida i en un període de tres o quatre anys els malalts es moren. Són casos molt estranys.
Com ens ajuden les noves tecnologies a la detecció precoç?
Utilitzem la realitat virtual per millorar el tipus d'avaluació. Moltes vegades, els tests clàssics fan preguntes d'una manera en què nosaltres no utilitzem la memòria en la vida quotidiana. Amb la realitat virtual, pots crear un escenari molt similar al de la vida real i planteges a la persona que faci tasques de memòria i d'atenció iguals que les que faria a la seva vida real.
L'objectiu és que la persona tingui més qualitat de vida durant més temps
Cap a on anem?
Cada vegada tenim tests més sensibles que permeten detectar-ho tot molt abans. El repte és aquest, intentar detectar-ho com més aviat millor per posar-hi solucions i començar a retardar la malaltia. L'objectiu és que la persona tingui més qualitat de vida durant més temps.
Hi ha perspectives que la demència pugui acabar frenant-se?
Hi ha alguns estudis experimentals que sembla que estan identificant les mutacions cerebrals implicades en la demència. Fa anys es va parlar d'una possible vacuna per a l'Alzheimer i es van fer assajos clínics, però no va funcionar. La manera de revertir o de frenar aquests canvis és un tema que sempre hi és.
Com estem gestionant aquest problema com a societat?
Molt malament. L'exemple més clar és que no hi ha una estratègia estatal per a la demència a Espanya. A Irlanda n'hi ha i a altres països també sobre quin és el model d'atenció més adequat que han de seguir els pacients amb fases inicials de demència. Estem parlant d'una societat envellida amb una baixa taxa de natalitat.
És una cosa que està molt present, però que potser no tenim tan present.
Això també implica reconèixer els que són els professionals implicats amb això, perquè aquí hi continua havent baralles entre diversos professionals: metges, psicòlegs i neuropsicòlegs.
En comptes d'anar a l'una...
Anem a mastegots entre els professionals sobre quin és l'abordatge més adequat.
L'homeopatia o les flors de Bach són una enganyifa sense cap base científica
Entra allà, també, la medicina alternativa?
A mi, la paraula alternativa em sona perillosa perquè em passen pel cap coses com l'homeopatia o les flors de Bach, que són una enganyifa sense cap base científica.
Això no entra en aquesta "disputa"?
Em refereixo al fet que no hi ha una estratègia dins del sistema de salut sobre com abordar això, sobre els tractaments indicats o els professionals que se n'han d'encarregar. Estem discutint ara si els psicòlegs han de ser en els centres d'atenció primària, ni tan sols es tenia això clar. Anem malament.
Veiem l'atenció primària com un servei que només ens cura en el pla físic.
Sí, com un servei de protecció precoç. Per una qüestió purament econòmica, el fet que les persones passin més temps amb una qualitat de vida hauria d'interessar els polítics. Les residències són caríssimes.
Com poden gestionar-ho els polítics?
Hi hauria d'haver un pla sobre com desenvolupar aquests problemes, una estratègia estatal de demència, un desenvolupament d'unitats de memòria també en la sanitat pública... Si no hi ha una estratègia, al final hi haurà experiències en diferents comunitats, cada un farà el que bonament pugui, però no hi haurà res global. Els avenços van lents.
Quina diferència hi ha, per exemple, entre Espanya i Irlanda en aquest sentit?
Allà, la figura del psicòleg clínic o del neuropsicòleg no es discuteix. És part dels equips multidisciplinaris de demència senil i és una cosa natural.
Petarà això a l'Estat en algun moment?
Ja ha petat. Amb la llei de la dependència ja queda tot bastant clar.
Hi ha persones que han hagut de deixar de treballar per cuidar els seus familiars
Hi ha persones que han mort esperant que els donessin una ajuda.
Sí, fins i tot això. I hi ha persones que han hagut de deixar de treballar per cuidar els seus familiars i solen ser les dones les que ho fan. No pot ser que el servei d'ajuda a domicili sigui perquè una hora al dia ajudin una persona a cuinar i que costi una milionada. Cal plantejar-se quines són les veritables necessitats de la persona.
Quin és el futur?
La tendència és intentar que les persones passin més temps a casa seva gràcies a les noves tecnologies i que cada vegada hi hagi menys persones en les residències, que s'estan convertint en hotels cars perquè hi ha persones que estan sanes i que podrien viure perfectament a casa seva, que tenen por de viure soles i se n'hi van.
Un missatge per als polítics?
L'estalvi que suposaria tractar aquestes persones a casa seva i no en residències seria brutal.
