El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila (Granollers, 1973), assegura que el seu és un discurs previsible. I això no obstant, el diagnòstic que fa sobre el final de Convergència i la necessitat de refundar el partit, així com la seva argumentació sobre l'independentisme instrumental el converteixen en un vers lliure i absolutament desacomplexat dins de les files convergents i, possiblement, en un dels polítics amb més futur d'aquesta formació, a la qual atribueix ja data de caducitat.
-Com va valorar la resolució independentista pactada per JxSí i la CUP al Parlament? S’ha d’inscriure en el marc d’un procés que necessita d’unes institucions fortes i sòlides, la primera, la presidència de la Generalitat. Altra cosa és si el nostre grup parlamentari va tenir la suficient agilitat per no només votar la proposta pactada amb la CUP. Segurament amb una perspectiva d’un gran espai polític, hauríem d’haver tingut l’habilitat de votar aquesta proposta, però alhora guanyar complicitats i votar altres propostes que s’inscrivien en la mateixa lògica del gran sobiranisme.
-O sigui, obrir el ventall... Posats a ser exigents amb la feina que es va fer, i vist els resultats que va aconseguir. Insisteixo: la proposta de resolució s’ha de llegir directament en l’objectiu d’aconseguir empoderar les institucions de Catalunya, la primera el president. Jo sóc dels pragmàtics.
-En quin sentit? Si he aplicat la presumpció de bondat al PP, per què no a la CUP? La política és diàleg permanent, ètica del dubte permanent, presumpció de bondat, i, per tant, ens uneix amb la CUP un objectiu que és aconseguir que la ciutadania pugui decidir lliurement si vol que Catalunya sigui un país independent. Evidentment, les discrepàncies són moltíssimes. En algunes posicions són absolutament antagòniques. Ara bé, jo crec que Convergència s’ha de poder distingir per ser un espai polític frontera amb molts espais. M’he sentit molt còmode pactant amb el govern d’Espanya i amb el PP, i no em sento especialment incòmode explorant vies de diàleg i acord amb les CUP.
M'he sentit molt còmode pactant amb el govern d'Espanya i amb el PP, i no em sento especialment incòmode explorant vies de diàleg i acord amb les CUP
-Però també les resolucions d’altres formacions... Quan hi ha propostes de resolució que de fet sintonitzen de fons amb el procés, no té cap sentit que siguem sectaris. Per què no buscar complicitats amb els que senzillament es queden a les portes del nostre plantejament i posen la ratlla en el dret a decidir? Si estiguéssim tots més serens i potser més segurs de les nostres pròpies posicions ho hauríem fet sense embuts.
-Convergència és una formació independentista? Convergència és molt més que un partit independentista. És un partit vinculat a un determinat model econòmic i social, que ha arribat a la conclusió que en aquest conflicte de poder amb Espanya el millor que podem fer pels catalans és intentar guanyar el poder per a Catalunya. És un problema de poder. Convergència és una formació que té vocació de ser molt transversal, té un model de societat que és una economia social de mercat, que posa una economia de base capitalista al servei de la societat, que ha de tenir la prosperitat i l’equitat com a referents. I aquest és el full de ruta convergent, propi d’un partit còmode amb el capitalisme, amb una ètica meritocràtica, amb una cultura del treball... Això no ho podem deixar de ser. El dia que ho deixem de ser aquest forat es trobarà a faltar i, de manera partidista, algú l’ocuparà.
En aquests moments, el millor servei que podem fer als catalans és intentar guanyar la independència
-I, ara, CDC és independentista... I, en aquests moments, el millor servei que podem fer als catalans és intentar guanyar la independència.
-I Santi Vila està en sintonia amb aquest plantejament? Per què una persona tan sempre sospitosa de moderada –jo em pensava que era una virtut i ara passa a ser un defecte– dóna suport sense cap complex a un procés per la independència? Per cinc raons. La primera és perquè amb el que ha patit aquesta societat, amb les retallades i ajustos que ha hagut de fer aquest Govern, de més de 5.000 milions durant 4 anys, si no ets capaç d’aturar el rellotge, aixecar la mirada i oferir als ciutadans futur, jo crec que estàs acabat com a formació política. La gent pot resistir no tenir present, però si la política no li ofereix un relat mínimament d'esperança que les coses poden millorar, estàs cuit.
-La segona? Hi té relació directa. El moviment independentista, com altres moviments socials, és una oportunitat magnífica per fer net. La ciutadania premiarà aquells que es vinculin a projectes nous, de regeneració democràtica, regeneració dels partits, aire fresc, cares noves. En tercer lloc, jo m’he fet independentista per força, perquè, què podíem esperar més de l’Estat espanyol? Jo sóc dels que encarnen aquest esforç infatigable, i els límits del que hem aconseguit són evidents. Quan, a més, en temes molt sensibles, de llengua, d’identitat..., constates que les institucions espanyoles són incapaces de fer de la diversitat un valor i en fan constantment un problema, què representa que hem de fer? Ser uns cínics i mirar cap a un altre costat. Això és molt greu.
-Portem tres raons... Hi ha un element, segurament, de tipus més emocional, més sentimental. A qui no l’engresca en un període tardoral, com aquest, de col·lapse, viure un moment fundacional? Això ens ha d’engrescar a tots, això ha fet també suportable aquest moment de recessió, de retallades. I el cinquè argument: en un moment de degradació i descrèdit absolut de les institucions i la política, l’independentisme ha aconseguit reconciliar ciutadans i institucions. És més, ha tornat a recuperar el ciutadà com a protagonista de l’acció social i política.
-Un cop explicat això, tornem a la resolució. Què li preocupa més, el punt vuitè de la resolució o haver d’estar 18 mesos depenent de la CUP? A mi l’únic que em preocupa és que enviéssim el missatge als nostres conciutadans i al conjunt del món que a Catalunya l’imperi de la llei es pot posar en crisi. És molt important per fonamentar la recuperació econòmica, per garantir la seguretat i la confiança dels que han d’invertir, que enviem el missatge que és absolutament compatible fer el qüestionament que fem a l’Estat, amb la garantia d’una economia social de mercat, d’un model institucional plenament avingut amb les institucions europees i que, per tant, l’únic conflicte és de repartiment de poder. No hi ha cap voluntat de posar en crisi el nostre model de societat, econòmic, que és un model amb molts problemes però d’èxit.
És un acte violent, aixecar el puny. Cal? El liberalisme també es distingeix perquè fa possible que en el seu si els qui no pensen com tu es puguin expressar
-S’està aconseguint això? També Mas-Colell diu que poden acceptar dos vots de la CUP “però no les seves condicions”... Jo no formo part de l’equip negociador. Cada conjuntura admet graus, quan estiguem en coalicions de base més liberal tornarem a determinades polítiques. Quan hem d’anar a plantejaments més d’esquerra, també ho fem. Això és un partit de centre. No m’atabala gens que estiguem negociant amb la CUP el programa. S’ha d’analitzar punt per punt. Quan veig punys en alt al Parlament em ruboritzo. És un acte violent, aixecar el puny. És un acte agressiu. Cal? Jo crec que no. El liberalisme també es distingeix perquè fa possible que en el seu si els qui no pensen com tu es puguin expressar.
-No li molesta, doncs, pactar ara amb la CUP... Això és la política. Si jo estigués negociant amb la CUP seria difícil, perquè tenim plantejaments de vida diametralment diferents. Però, com hem de seguir endavant en relació al procés? Assentant-nos amb els que els ciutadans ens han dit que ens asseiem.
-Dimarts, Francesc Homs va fer declaracions molt dures en relació a la CUP, que recorden posicionaments que havia tingut vostè. Què li sembla aquests moviments? Que segurament són inevitables en un moment d’alta tensió d’una negociació difícil. El procés per la independència va quedar curt. Allò que tenia una connotació plebiscitària, no va arribar a la majoria que buscava. Es necessita del concurs de tothom perquè el procés segueixi. A més, pensem honestament que hi ha molts sectors de la ciutadania, més moderats, que són imprescindibles, i que només segueixen en el procés per la confiança que els dóna el president Mas. Aquest és un tema angular. El que fa el conseller Homs és recordar això.
Per a CDC, l'independentisme és instrumental perquè l'objectiu és fer una societat millor i tenir un govern millor
-Això també ho havia dit vostè... Jo ho he fet tota la legislatura. Per a CDC la independència és instrumental. No la tenim a la capçalera del llit com la solució de tots els mals. L’independentisme és instrumental, perquè l’objectiu de Convergència és fer una societat millor i tenir un govern millor. Aquestes són les nostre regles del joc, i el pas del temps fa que alguns no ens haguem de moure perquè ho hem dit sempre tota la legislatura.
-I, continuar dins d’Espanya també podria ser una solució... Esclar que podria funcionar. Està escrit en algun llibre sagrat que per definició ha d’anar malament? Però, què sabem objectivament a dia d’avui? Que fins ara ha anat malament, ha estat un desastre. I nosaltres hem decidit seriosament, no tàcticament, que intentarem aconseguir la independència. És important, però, que això no es faci a força de desdibuixar el propi projecte partidista.
És imprescindible que Artur Mas sigui president, perquè, si no, alterem totes les regles del joc
-Així, no hi ha majoria suficient per culminar el procés, com diu Homs, però cal continuar empenyent... Això és el que justifica totes les dificultats i tensions que ara patim. El president Mas ens està enviant un missatge de tenacitat espectacular. No sé si gaires més resistirien aquesta sèrie de desaires i ensurts al Parlament, que finalment treuen força al procés. Que el primer debat d’investidura acabés com va acabar ens ha fet més febles. És imprescindible que Artur Mas sigui president, perquè, si no, alterem totes les regles del joc. Santi Vila, abans que una revolució, preferiria reformar la Constitució espanyola. No em facin triar. Podem seguir vinculats a un procés per la independència però fent les coses bé.
-Està d’acord, doncs, que si no es pot fer així, cal anar a eleccions. Sense cap mena de dubte. Ho he dit des del primer dia. La nit de les eleccions vaig dir aquí hi ha dues maneres d’afrontar-ho això: o president Mas amb la investidura o president Mas en les properes eleccions.
-I aquesta és la posició que s’està imposant? Sembla...
El darrer servei que s'espera de Convergència és que sigui un instrument al servei del procés
-Dóna la sensació que a CDC l’ha agafat en un mal moment aquest debat. Convergència passa el pitjor moment de la seva història. Tenim unes estructures de partit molt primes, molt poc rellevants des del punt de vista de la generació de discurs polític. A més, gestionant greus acusacions de corrupció. Això és molt greu. I molt prims des del punt de vista ideològic. Difícilment aquest partit podrà sobreviure a aquest procés. El darrer servei que s’espera de Convergència és que sigui un instrument al servei del procés, perquè això és necessari.
-I després? És evident que cal avançar cap a la formació d’un nou partit, un nou espai polític, molt gran, tan gran com puguem, on no hi sobra ningú, algunes de les baixes o pèrdues que ara tenim s’han de poder recuperar, i aquest gran espai polític s’ha de tornar a rearmar ideològicament, ha de tenir molt clar que hi ha un espai central a Catalunya de gent progressista, moderna, de tradició i base liberal, de gent emprenedora, que té una cultura de l’esforç, que creu en l’economia de mercat al servei de la societat, que presumeix d’un model d’escola concertada, de sanitat concertada i que s’estima molt l’administració pública. Aquest és el projecte que haurem de refundar. I ho farem, segur, i que hi haurà molta gent, perquè és un espai guanyador a Catalunya, l’espai dels meritocràtics.
-Hi haurà, també, una batalla pel lideratge... En primer lloc hem de fer la batalla de les idees. Si alguna cosa és criticable a aquesta Convergència agònica és que segurament ens assemblem massa a algun altre espai polític...
La meva predisposició serà a jugar un paper tan important com pugui
-Quin paper vol tenir Santi Vila? Jo quan estic als llocs hi estic per mirar de jugar un paper important, per jugar un paper motor de generació de canvi i d’aconseguir que les idees que alguns tenim i els valors en què alguns creiem siguin hegemònics en el nostre projecte. La meva predisposició serà a jugar un paper tan important com pugui en funció de les complicitats que aconsegueixi.
-I Mas? Segur que està cridat a ser president molts anys encara.
-Del partit o del govern? El seu paper vinculat al partit li queda petit. Ha de jugar el paper de referent i d’autoritat moral i política, i servir a Catalunya. I a Catalunya se la serveix des de les institucions. M’agradaria que el president Mas pugui ser president durant molts anys i –per què no?– el primer president d'una Catalunya independent.
-Això entraria dins dels terminis que es va fixar a ell mateix? Jo tampoc li he sentit mai un plantejament molt tancat en relació a això. Ell ho ha vinculat a la consecució d’alguns objectius. Jo en això sóc molt tranquil i molt empordanès, les coses es van veient.
-No tem que, pel camí, la base social de Convergència quedi molt tocada? El Cercle d’Economia ha fet un document amb un avís molt dur... Aquest és un risc que hem de saber administrar. Això obliga a major comprensió per part de la CUP i sectors més extremistes. Que aquest és un procés ple de dificultats, amb un component traumàtica i que té efectes no desitjats és evident. Però, no fer res, no té efectes no desitjats? No té costos? Quan el Cercle fa aquest document, no ho veig com un atac, ho veig com una advertència, és el que justifica que alguns diguem sí a independència i sí al respecte a les lleis perquè això ens dóna solvència a tots.
-Divendres el ministre Montoro va fer el que s’interpreta com una intervenció econòmica del govern. Cal esperar al 20D per veure si el nou escenari espanyol brinda alguna sortida? Catalunya serà el que vulgui ser. Finalment només depèn de la voluntat dels ciutadans. Una voluntat que no podem sobredimensionar, comptar fent trampes. Hem de ser honestos. Hem de fixar unes regles del joc clares i intentar aconseguir-ho. L'actitud del govern espanyol fins ara ha ajudat al procés per a la independència. Què passarà en el futur? No està escrit. Ara sabem que ho hem provat el 27S, que ha anat molt bé, però també sabem que ens hem quedat curts. Què passarà a mig termini? Alguns treballarem per aconseguir aquesta majoria. Què ens pot no ajudar? Que hi hagi un govern espanyol més amable, que plantegi reformes, que reconegui que som una nació, que tenim el dret a ser diferents... Això no tindria conseqüències a Catalunya? Segurament la gent independentista de més sentiment no es mouria, però potser hi hauria independentistes més instrumentals, més moderats, que diguin, home, si vam objectivar deu problemes i els hem resolt...
M’agradaria que finalment el govern d’Espanya reconegui que Catalunya és una nació i autoritzi un referèndum per la independència
És optimista en relació a la capacitat de recepció de l’Estat espanyol? No. Des del punt de vista racional, quin indici hi ha de voluntat de reforma i aproximació?
Quina creu que serà la sortida? No sé què passarà, sé què m’agradaria que passés. M’agradaria que finalment el govern d’Espanya reconegui que Catalunya és una nació i autoritzi un referèndum per la independència.
Fotos: Sergi Alcàzar (El Nacional)