L'artista italià Salvatore Garau ha aconseguit vendre una obra invisible per 15.000 euros. Es diu "Io sono", jo soc, però ningú no pot veure què és aquest jo.
Ven una obra invisible per 15.000 euros
Salvatore Garau és un artista plàstic de 67 anys nascut a Sardenya, que s'ha convertit en un geni en vendre literalment res per 15.000 euros. La seva obra, que ara revoluciona les xarxes, es diu "Io sono" i es tracta del més absolut buit.
Aquesta escultura es va vendre el passat 18 de maig en una subhasta organitzada per Art-Rite de Milà, especialitzada en art contemporani. El preu de sortida era de 6.000 euros, però després de l'enfrontament entre diversos compradors, un d'ells la va aconseguir per 15.000 euros.
No se sap la identitat d'aquest afortunat comprador, però l'artista assegura que l'espai que aculli l'obra ha de tenir unes característiques concretes: ha d'instal·lar-se en una casa particular dins d'una habitació lliure de qualsevol construcció i on es reservarà el centre per col·locar l'escultura dins un espai de 150 x 150 centímetres, marcat amb cinta a terra.
Salvatore Garau, artista del buit
Com que no ha de pagar cap transport, l'únic que rep el nou propietari és un certificat de garantia i d'originalitat de l'obra.
Garau justifica aquesta suposada obra (no es pot demostrar si existeix o no) parlant de filosofia i religió: "El buit no és més que un espai ple d'energia i fins i tot si ho buidem, segons el principi d'incertesa de Heisenberg, el buit té un pes. Per tant, té una energia que es condensa i es transforma en partícules, que està en nosaltres. Després de tot, no donem forma a un Déu que mai hem vist?".
I no és el primer cop que aquest artista -o mag que fa desaparèixer coses- la cola amb una obra intangible. La seva escultura invisible "Buda en contemplació", va estar al mig de la plaça della Scala de Milà, un espai privilegiat en què tothom podria admirar-la (o imaginar-se-la). L'únic que els ulls humans poden percebre d'aquestes creacions és el quadrat de cinta blanca a terra que delimita el perímetre de l'aire que les compon.
Salvatore Garau també afirma que les seves obres són un exemple de llibertat perquè no necessiten demanar permisos als ajuntaments per instal·lar-se en espais públics, no requereixen despeses de transport, manutenció o vigilància i es poden concebre i crear des del sofà de casa. En el cas de l'obra exposada al centre de Milà, Garau presumeix que a la ciutat no van veure ni l'escultura ni l'artista "però, malgrat tot, tots dos hi vam ser". Un altre avantatge, segons l'artista, és que les seves obres "generen zero impacte ambiental".