Els costums culinaris canvien molt d'un país a l'altre, i coses normals en un lloc sorprenen en altres indrets. De vegades, aquestes sorpreses agraden poc, com en el cas dels plats catalans que els estrangers s'empassen amb dificultat:

🤮 Els 6 plats típics de Catalunya que els estrangers odien a mort: entre conills i carquinyolis
 

Però el que ens porta aquesta tiktoker va un pas més enllà, perquè ens parla sobre com el que en alguns llocs (o èpoques) té poc valor, en d'altres pot revalorar-se moltíssim.

Sorpresa davant del pa amb tomàquet

La tiktoker en qüestió es diu Anita Mateu (@anita.mateu) i és una cubana establerta a Galícia d'algun temps ençà, que no deixa de sorprendre's davant d'algunes d'aquestes curioses diferències entre països:

@anita.mateu Que pensen d'això? #cuba #cubana #comidacubana #españa #comidaespañola #parati #foryoupage ♬ so original - anita mateu

La sorpresa de l'Anita Mateu ve pel valor que li donem al pa amb tomàquet o el pa amb oli, perquè a Cuba, si has de menjar pa amb tomàquet o oli, és que no tens res més per posar-li (com diu ella, “ni su carnita, ni su jamoncito...”), és un menjar de pobres, o de quan “estàs” pobre, i, en canvi, aquí el mengem com una delícia digna de reis.

El vídeo compta amb més de 400.000 visualitzacions, gairebé 30.000 M'Agrada i ha generat mig miler de comentaris. Entre ells, alguns apunten coses interessants: “No podem comparar l'oli d'oliva amb el de gira-sol”, diu una usuària, i l'Anita respon que “obvi que no jajaj”. En efecte, hi ha una gran diferència entre el sabor d'ambdós olis i el que li aporten al pa (i ara que els preus de l'oli d'oliva estan pels núvols, més notem aquesta diferència), però hi ha més motius per a aquesta passió nostra pel pa amb tomàquet o amb oli. Un altre usuari li comenta que:

"És que a Espanya molts dels nostres avis van passar gana i els menjars senzills s'han quedat"

La veritat és que els estudis que s'han fet sobre l'aparició del pa amb tomàquet apunten que seria un costum que s'aniria adquirint a Catalunya cap al segle XVIII, al món rural, amb excedents de tomàquet que podien utilitzar-se per remollir pa dur. En qualsevol cas, tant a Catalunya com en la resta d'Espanya hem après a valorar el sabor d'aquests petits plaers, com un bon pa amb tomàquet, o amb oli i all, acompanyat d'un trosset de formatge, d'una sardina, uns talls de pernil, o l'immortal fuet.

Més rar és allò de l'ou que comenta l'Anita Mateu, ja que segons ella a Cuba no és costum menjar res amb ou a la nit. Una cosa que aquí és al revés, perquè una truita o un remenat és un sopar clàssic... que a més es pot acompanyar molt bé amb pa amb tomàquet!

I tu, ets dels que adora el pa amb tomàquet, o també et sembla un menjar de pobres sense més importància?