"He esperat a refredar-me per explicar [la situació] sense proferir insults i desqualificacions". Aquesta és una de les declaracions que ha fet una dona indignada a Twitter després d'haver caminat prop de 10 km per l'aeroport de Palma. Per què? Per un motiu que gairebé tothom ha experimentat en algun moment de la seva vida - normalment, a causa d'una distracció -: no trobar el cotxe al pàrquing.
"Abans-d’ahir vaig viure una situació indignant al pàrquing d'Aena de Palma", comença, fent referència al passat 19 d'agost.
Després d'una jornada esgotadora, va arribar a les 17.15 h a l'aeroport - on va abonar 30 euros - i no va trobar el cotxe on l'havia deixat estacionat. "Tinc una fantàstica memòria espacial i mai necessito mirar la foto de la plaça, però estranyada la miro perquè repeteixo: el meu cotxe no està on creia", explica la dona.
Pel que sembla, la imatge per recordar la plaça, no es veia amb prou nitidesa i, tot i confiar en la seva memòria, comença a recórrer tota la planta. El pitjor de tot? "la idea que el meu cap comença a fallar", confessa.
Finalment, vençuda, va a preguntar a les oficines, tot i que no rep gaire ajuda: "la senyora, amable, em diu que no pot fer res".
Desesperada, continua buscant: "No soc jove, encara que soc molt resistent, però estava a la vora de la lipotímia i de les rampes. En les dues hores que porto caminant he pensat de tot: me l'han robat, tinc inici d'Alzheimer, estic envellint ...", continua la dona.
El cansament arriba a tal punt que, quan des de les oficines li diuen que haurà de pagar el cost per les hores extra que porta buscant el vehicle, no té forces ni per discutir.
Finalment, el seu germà va venir a ajudar-la i, després de tres hores i mitja, torna de nou a les oficines, i apareix amb una informació clau pel desenllaç d'aquesta història: "Que el meu cotxe està a la planta 5 o a la planta 6. L'han mogut per les obres. Davant les preguntes del meu germà de per què no m'ho va dir dues hores i mitja abans quan vaig baixar el primer cop, respon que perdó, que perdó, que perdó."
"Vaig perdre quatre hores de la meva vida"
En definitiva, tal com explica l'afectada: "Vaig perdre quatre hores de la meva vida. Vaig acabar exhausta i a la vora de lipotímia o ictus. Vaig viure amb terror que començava el meu declivi mental (això és complicat d'entendre, però és dur). Vaig haver d’anul·lar tots els plans que tenia per a aquesta tarda nit i part dels de l'endemà que depenien d'aquests. Vaig involucrar el meu germà que va haver de venir de Calvià i deixar el que estava fent, a més de pagar 5 € de pàrquing i la gasolina pertinent".
Ara bé, tot i l'exprés malestar de la dona, també ha volgut compartir la resposta - i disculpa - per part de la companyia. "Ha estat una crida sorprenentment molt humana, sincera i professional", ha reconegut.