Els embolics idiomàtics són molt divertits, sempre que la gent no s'ho prengui amb esperit d'energumen. Es pot un riure d'allò que sona estrany en un altre idioma i això no té per què implicar una falta de respecte, i les confusions moltes vegades fan riure. És com quan en castellà li dius a un llatinoamericà que "cogerás" alguna cosa i ells al·lucinen, perquè tu penses a agafar, i ells pensen en l'acte sexual.
I quelcom semblant és el que li ha passat a la tiktoker murciana María Esteban, @marilarat, que està passant uns dies a Catalunya i ha flipat (i amb raó) amb la coca catalana.
La veritat és que els catalans ens posem "fins al cul de coca"
Si als catalans ens encanta la coca, es diu i no passa res. Fins i tot tenim especialitats: la coca de pagès, coca de recapte, coca de vidre, de llardons, coca de Sant Joan... i si diem això entre catalans, doncs ningú no s'estranya, perquè forma part de la nostra gastronomia i el nostre llenguatge habitual.
Però en castellà, a això que nosaltres anomenem coca, se li diu pa de pessic, o tortell, o res perquè no ho fan i fan altres coses. Així que els que no saben català, quan senten allò de "coca", el pensament natural és que parlem de cocaïna. Que és el que ha flipat a la tiktoker @marilarat:
La pobra ja en va rebre bastant fa uns dies per la confusió d'un tiquet
El cas és que María Esteban ja va ser notícia fa uns dies per un altre vídeo en el qual reia de la confusió que van tenir en anar de compres a un supermercat a Catalunya, i no entendre després moltes de les coses que hi havia al tiquet: el nostre "gel" de glaçons per a la beguda ella l'entenia com a gel... de dutxa. I "cogombre" la veritat és que no s'assembla en res a un "pepino".
🛒 La influencer que no entén res del que ha comprat en un supermercat a Catalunya
Tanmateix, més d'un es va prendre allò com un insult cap al català, fins al punt de rebre ella insults i amenaces, als quals respon amb molta gràcia en aquest altre vídeo, explicant l'anterior:
La veritat és que caldria relaxar una miqueta l'ambient, perquè al final aquests embolics idiomàtics no deixen de ser divertits, i es donen en totes direccions. Com ja hauríem de saber tots aquells que alguna vegada hem sentit La Trinca cantar allò de que "hay para alquilar sillas".