El món té la mirada fixada a l'Afganistan. L'ocupació del territori per part de les milícies talibanes han forçat a milers de ciutadans a intentar fugir del país. Molts d'ells, però, s'han quedat enrere. La majoria de missions d'evacuació s'han donat per finalitzades després dels atemptats per part de l'Estat Islàmic-K, que va provocar la mort d'almenys 183 persones i 200 ferits. És en aquest context que històries com la del Sayed Sadaat es viralitzen.

Sadaat té 49 anys, viu actualment a Alemanya i treballa com a repartidor de menjar amb una bicicleta - el que coneixem avui dia com a un rider -. Però el càrrec que ocupava al seu país d'origen és ben diferent, era ministre de comunicacions de Govern, al qual va renunciar per una sèrie de desacords amb membres del cercle del president. 

L'exalt càrrec va avançar-se a la irrupció dels talibans i va decidir marxar mesos abans. L'any passat va deixar enrere la seva vida a l'Afganistan per buscar el que tots els migrants forçosos volen: un futur millor i més segur. 

Segons ha explicat a Reuters la decisió de marxar no va ser ben rebuda pels seus familiars, és més, el van criticar per acceptar aquest tipus de feina. Ell ho té clar: "No he de sentir-me culpable per res". 

 

 

Ara, la seva família desitja seguir les seves passes, tal com ho fan molts més. El nombre de sol·licitants d'asil afganesos a Alemanya ha augmentat en un 130% des de principis d'any, en vistes de la retirada de les tropes nord-americanes, segons les dades de l'Oficina Federal de Migració i Refugiats.

El panorama, però, és desolador. Molts encara tenen l'esperança de ser rescatats pels avions provinents de diferents països. D'altres intenten trobar altres rutes a peu. 

L'exministre compta amb la doble nacionalitat, podria haver escollit emigrar al Regne Unit, però es va traslladar a Alemanya abans que es produís el Brexit amb l'esperança de tenir trobar un lloc en el sector de les telecomunicacions.

Però, al costat de la seva bicicleta, Sadaat lamenta que, tot i la seva llarga trajectòria en el sector públic i les titulacions en tecnologia de la Informació i en telecomunicacions, no ha trobat feina. 

"L'idioma és la part més important", assegura. Per això, cada dia estudia durant 4 hores en una escola d'idiomes abans de començar la jornada laboral de 6 hores al vespre. 

Tot i que reconeix que, al principi, la feina no era fàcil - ni tan sols sabia muntar en bicicleta - està satisfet: "Com més surts, més gent coneixes, més aprens".