Aquest divendres 7 de juliol ha començat la campanya electoral, i com és habitual, Internet s’omple de mems, vídeos i continguts virals que s’escampen com la pólvora. Des de l’equip de xarxes d’ElNacional.cat engeguem la secció La Brúixola viral on analitzarem, setmanalment, els aspectes més virals a les xarxes. En aquest espai, ens submergirem en el món fascinant de les tendències, els debats i els fenòmens que han captat l'atenció de milions d'usuaris a plataformes com Twitter, Instagram, Facebook i Tiktok. El nostre objectiu és analitzar l'impacte i la rellevància d'aquests fenòmens a la societat actual i que aquest contingut es converteixi en una lectura obligada per a aquells interessats a comprendre les dinàmiques i els successos que mouen el món digital.

I sense més dilacions, entrem de ple en una polèmica protagonitzada per la intel·ligència artificial que s’ha colat a la campanya electoral. Junts per Catalunya (JxCat) ha utilitzat en un vídeo la imatge i la veu del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per denunciar el dèficit d’inversions i l’infrafinançament que es duu a terme a Catalunya. En el vídeo, Sánchez es compromet "a signar un Reial Decret perquè Catalunya cobri el que se li deu.” Tot i que les imatges són molt realistes, és fàcil detectar que aquestes s’han generat amb l’ajuda d’un ordinador. Però, és vàlid fer servir aquesta eina pels interessos propis de cada partit?

Les reaccions han estat molt diverses, hi ha usuaris que han criticat durament les imatges i d’altres que les han aplaudit. Tanmateix, sorgeixen interrogants ètics i preocupacions sobre la transparència, la privadesa i l'equitat en l'ús de la IA en l'àmbit polític.

Quin paper ha de tenir la intel·ligència artificial en l’àmbit polític? I de quines eines disposen els partits per arribar als votants?

A mesura que la IA avança, el seu impacte pot ser molt significatiu en la presa de decisions i la participació ciutadana. Així mateix, té el potencial d’enfortir la democràcia, sempre que s'apliqui de manera ètica i es prioritzin els interessos dels ciutadans.

Però, la IA no és l’única eina que s’ha esmunyit en la campanya electoral. L’originalitat per cridar l’atenció i tenir presència a les xarxes és l’objectiu que persegueixen els diferents partits polítics. Aquest passat mes de juny, Vox va optar per col·locar una lona gegant a la façana d’un edifici per generar polèmica en un muntatge on llençaven a les escombraries la bandera LGTBI i l’estelada.

D'altres partits, com Sumar de Yolanda Díaz, ha decidit publicar un vídeo, si més no desconcertant, amb mems de gatets com a protagonistes, amb l'objectiu de viralitzar-lo a xarxes per captar el vot de la generació Z. El partit afirma que els han haquejat el compte, però no deixa de ser una estratègia, més o menys encertada, perquè se’n parli als mitjans; de fet, el vídeo ja compta amb més de 90.000 visualitzacions.

Aquests són alguns exemples de com les xarxes no només permeten la difusió instantània d'informació, sinó que també tenen un paper fonamental en la configuració de l'opinió pública i la formació de tendències. Tanmateix, és crucial recordar que el poder de les xarxes també comporta responsabilitat. Hem de fer servir aquestes plataformes de manera ètica i reflexiva, promovent la diversitat de veus, la veracitat de la informació i el respecte pels altres. Només aleshores podrem aprofitar al màxim el seu potencial com a eines poderoses per al canvi i la connexió global.