En 1906, el escritor Eugeni d'Ors empieza a escribir su "Glosari", que firmará como Xènius. Primero en El Poble Català, pero muy rápidamente en La Veu de Catalunya, desde donde construirá teóricamente la doctrina novecentista. Su idea imperialista y su universo estético y literario conectarán con la política de Enric Prat de la Riba, que verá en él uno de los talentos en quien confiar en la tarea de construcción nacional que emprende, primero desde la Diputación y, posteriormente, desde la Mancomunitat. Xènius ocupa varios cargos, entre ellos el de director de la Escola de Bibliotecàries y responsable de Instrucció Pública.

La muerte de su principal valedor, Prat de la Riba, en 1917, su carácter y algunas de sus decisiones más controvertidas, pero sobre todo las turbulencias ideológicas que empezaban a entreverse en la Barcelona del pistolerismo, hacen que la relación de Ors con las nuevas autoridades –e incluso con las nuevas generaciones novecentistas– sean cada vez más incómodas, hasta la conocida como "defenestración de Xènius". Desposeído de los cargos y de su tribuna en el diario, Eugeni d'Ors se alejaría de Catalunya y del catalanismo.

En el momento del artículo, sin embargo, nos encontramos un Xènius catalanista, que insiste en su tesis imperialista, de Catalunya respecto de España. Unas ideas muy vivas en la órbita de la Lliga, como explica Enric Ucelay da Cal en el monumental Imperialismo catalán, y que bebían de las experiencias imperialistas europeas del momento. El autor hace referencia a las palabras de Miguel de Unamuno, que, en una conferencia en Barcelona el 14 de octubre de 1906 titulada "Solidaridad española", había comparado el castellano con un fusil máuser y el catalán con una anticuada espingarda. Para Ors, que titulará "La espingarda y el máuser" su siguiente glosa, se trata de un "símil bien curioso: reúne en una categoría común de instrumentos elegibles las endemoniadas herramientas de dar muerte con las tres veces santas herramientas de dar vida. (En principio era el Verbo...)".

 

Segons la guerra, així el fusell

Eugeni d’Ors, “Xènius”
La Veu de Catalunya, 15 d’octubre de 1906

Com que ja estem entesos en lo de que no solament de pa i de tractats de comerç viuen els pobles, ahir l’il·lustre Rector de Salamanca volgué predicar-nos la paraula de la boca de Déu. –Ja es sabut que en els dies d’avui la paraula de la boca de Déu significa per a nosaltres: Imperi. El mal és que son imperialisme, que és el d'altres, d'allí i aquí..., l’imperialisme que xifraria l’ideal de Catalunya en apoderar-se del govern de l’Espanya no és en ella original. De temps que el vénen practicant varis gallegos aprofitadíssims, sense gran bé per al cos ibèric, ni per a Galícia tan sols. I el Chamberlain d’aquesta mena de d’imperialisme s’anomena don Eugenio Montero Ríos.

¿Caldrà insistir gaire en l’afirmar que un ideal així no és, no pot ser el nostre? Ens sentim forts i amb ganes de dominar. Dos caps de domini se’ns ofereixen. L’un és: Integració nacional dels pobles de llengua catalana, Expansió comercial, Port franc, Mercats, Navegació, Mediterrani, Orient, Àfrica, vida normal i civilitzada. L’altre és: vida separatista i pintoresca, Ministeri de Governació, Fiscalia del Suprem, Cos d’aspirants a torrers supernumeraris de far i àdhuc –amb perdó d’algun amic meu– Col·legi espanyol de Bolonya. La unificació de l’un i l’altre camp no la veig massa fàcil. Serà qüestió d’escollir.

I amb el camp, l’instrument. Té raó l’Unamuno: per arma del seu imperialisme, el castellà és un màuser. Més per a altres guerres hi ha, i corren, i valen pel món, altres màusers més màusers que la llengua castellana, ¿n’est-ce pas, my dear?