Tardor de l’any 2016, una notícia fa trontollar els fonaments de la llengua catalana (o no). La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans decideix actualitzar alguns aspectes de la norma ortogràfica i, entre altres canvis, redueix la llista de més de 150 paraules que s’escriuen amb accent diacrític a 15. Van córrer rius de tinta i de mala sang. Realment, als humans no ens agraden els canvis.
Ja han passat gairebé cinc anys de tot això i sembla que el català no ha mort (o, en tot cas, els culpables no són els diacrítics), amb tot, el tema encara aixeca polseguera i hi ha qui es lamenta que no pot dir que una dona dona ossos als ossos sense malentesos. Però, amb tant de rebombori, ens va quedar clara la norma? Que ara només tenim 15 parells de paraules que es distingeixen per un accent diacrític segur que sí, però, per si un cas, us refresquem la memòria, són aquests: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.
Ara bé, i tots els altres canvis relacionats, els hem interioritzat? Hem de tenir en compte que no s’escriuen amb accent els compostos ni els derivats de les paraules de la llista, com per exemple, semideu o subsol. En canvi, es manté l’accent si la paraula composta s’escriu amb guionet, com ara pèl-roig.
Potser sou dels que aquesta reforma ha estat una salvació divina perquè mai sabíeu quina paraula era l'accentuada, o bé esteu al bàndol dels nostàlgics que ploren quan veuen un adeu sense accent, en tot cas, aquestes són les regles del joc ara. Amb aquest test de llengua podeu practicar la nova norma no tan nova dels diacrítics i, si sou dels irreductibles, apropar-vos a poc a poc al canvi.