Tal día como hoy del año 1640, hace 379 años, en el contexto de los primeros meses de la Guerra de los Segadores (1640-1652), llegaba a Barcelona la noticia de que Roger de Bossost, barón de Espenan ―en aquel momento el comandante del ejército aliado catalano-francés― había entregado Tarragona a las tropas hispánicas del marqués de Los Vélez sin presentar batalla. Según la anotación del Dietario de la Generalitat: “En aquest die vingué la desdichada nova, que eren las quatre de la matinada, que la ciutat de Tarragona se era entregada al enemich liberament, sens haver-li vista la cara”.

Esa noticia causó una gran conmoción en Barcelona, y según el mismo Dietario, tanto por la importancia estratégica de la plaza como por la forma en que había sido entregada, “causà molt gran alteració, perquè dins estava lo conseller ters de la present ciutat (referida, en este caso, a Barcelona) ab la bandera de Santa Eulària, patrona d’esta província, y musur de Espenan, general del exèrcit. Y vista la trayció, fonch forçós exir ab pacte”. Según la misma fuente documental, el francés Espenan disponía de fuerzas militares suficientes para resistir el embate hispánico.

Según el mismo Dietario: “Tothom isqué ab ses armes (referido, de nuevo, a Barcelona), y fonch tant gran la alteració, que sobre del mig die se mogué un avalot per la present ciutat, cridant la gent: «muyren traydors», que rehonablement n·i havia en la present ciutat. Y mataren ab grandíssim rigor tres jutges de la Audiència que des del die de corpus estaven amagats, donant intelligencias y avisos als ministres reals de Madrit del que la província obrava per la defensa, que era la causa de la total destrucció nostra; los quals foren micer Luys Ramon, micer Rafel Puig, micer Joan Batista Gori”.

Y aprés de haver-los morts y pagades moltas punyalades y escopetades, que no tenian figura, los lligaren una corda en lo coll hi·ls rossegaren per tota la ciutat cridant: «Assí són los traydors». Hi·ls portaren a la plassa del Rey, hont hi havia unas forcas que la ciutat, per a acreditar la justícia, havia plentades en dita plassa y altres parts de la ciutat pochs die havia, ahont los penjaren per lo coll ab unas cordas de espart ab que·ls arrossegaren, hont los anaren a veurer moltíssima gent (...) Sia exemple per als qui governen (...) guait-s·i qui guardar-i ha que lo mateix los succehirà”..