Els Jardins del Doctor Comas i Llaberia són un petit pulmó verd situat al barri de Vallcarca i els Penitents del districte de Gràcia de Barcelona. La seva dimensió reduïda, uns 1.600 metres quadrats, contrasta amb la frondositat de les seves ombres que el converteixen un espai d’estada ideal per als mesos de més calor. Situat entre l’avinguda Vallcarca i el carrer del Baró de la Barre i a tocar de l’estació de Metro de Penitents (L3), aquests jardins estan a punt de desaparèixer. De fet, amb tota probabilitat dilluns vinent, 1 de juliol, començaran les tasques de destrucció del parc, amb l’objectiu de construir-hi un institut. Tot i que el propòsit final és de dotar el barri de noves instal·lacions educatives i ben a prop s'ha inaugurat una nova zona verda, el veïnat fa temps que treballa per salvar els jardins. I ho faran fins a darrera hora.
La història d’aquests jardins els darrers anys ha estat un estira-i-arronsa que ara està a punt d’arribar al seu últim capítol. Cal tenir en compte que es tracta d’un solar qualificat d'equipament però que ha tingut un ús consolidat i reconegut pel mateix Ajuntament de Barcelona com a jardí des de fa gairebé mig segle. Encara més, l’institut estava previst inicialment en un solar proper, que finalment ha estat urbanitzat com a zona verda amb els recentment inaugurats Jardins de Margaret Michaelis, de manera que s’ha decidit finalment fer l’equipament educatiu als jardins del Doctor Comas i Llaberia.
En aquest context, Enric Nayach, veí del carrer Baró de la Barre, i Francesc Rueztes, president de la Federació Barris de Gràcia, expliquen a ElNacional.cat que davant la intenció de construir l’institut, “la primera reacció va ser dir: Institut sí, però no destruint el parc”, per la qual cosa es va interposar una demanda judicial. Ara bé, Nayach recorda que un informe del Consorci d’Educació considerava que hi havia “sobreoferta de places escolars” i Rueztes afegeix que s’ha negat a les pròximes escoles Gravi, de la xarxa concertada, la possibilitat d’entrar a la xarxa pública, fet que permetria “utilitzar els seus dos edificis”, i evitaria la destrucció del jardí.
A més, Nayach recorda que malgrat que el solar on està situat el jardí “està qualificat d’equipament” al Pla General Metropolità del 1976, també cal tenir en compte que “portem 48 anys de jardí, amb usos consolidats”, i que el propi govern municipal “ha fet obres de millora”, amb la instal·lació de “jocs infantils, una rampa per salvar el desnivell, pistes de petanca i ha plantat més arbres”, raó per la qual considera que “és tan absurd tot plegat que no s’aguanta per enlloc, i per això intentem que es reverteixi aquesta situació” i insisteix que la demanda veïnal és “salvar el parc”.
De fet, quan faltaven poc més de 48 hores per a l’inici de les obres de destrucció del parc, aquest passat divendres dos veïns de la zona van engegar, in extremis, dues maniobres que busquen salvar els jardins o, si més no, ajornar l’inici de les obres. Es tracta, d’una banda, de la petició de declarar els jardins del Doctor Comas i Llaberia com a refugi climàtic, precisament just quan comença l’estiu i l’ajuntament ja ha activat el seu programa de refugis d’aquest tipus. De l’altra, s’ha demanat la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) d’aquests jardins, un fet que garantiria la seva conservació.
L’institut com a "reivindicació històrica", segons l’Ajuntament
Per la seva banda, fonts municipals consultades per ElNacional.cat apunten que la construcció d’aquest nou institut a Vallcarca és “una reivindicació històrica de les entitats i la comunitat educativa del barri per garantir una educació de proximitat, ja que no existia un institut al barri”, al qual s’afegeix “un consens ampli entre tots els grups polítics”, per la qual cosa el consistori “celebra” l’inici imminent de les obres. Així mateix, les mateixes fonts recorden que l’Institut Vallcarca, que serà el beneficiari del nou edifici, va iniciar les classes el curs 23-24, “provisionalment a les instal·lacions de l'Escola Pare Poveda”, situada just al costat dels jardins, i que per això ja ha comptat amb “56 alumnes de 1r d'ESO i per al pròxim curs ha omplert en la preinscripció les 60 places ofertes”, amb la previsió final d’oferir 3 línies d'ESO (90 places) i 2 de Batxillerat (70 places).
D'altra banda, la inauguració recent dels pròxims Jardins de Margaret Michaelis, situats en un solar on inicialment estava previst construir l’institut no convenç els veïns. A banda que la manca d’ombres a causa del plantament d’arbres joves no resisteix cap comparació amb els Jardins del Doctor Comas i Llaberia, Rueztes apunta que aquell solar era “una donació d’un particular per fer-hi una zona verda”, que en cap cas formava part d’un intercanvi de solars per construir l’institut als jardins històrics i que el final del recorregut hauria de ser el de “tenir dues zones verdes”. "D'una manera perversa l'Ajuntament ha volgut fer veure que el jardí inaugurat a la vora és a canvi d'aquest", apunta Rueztes.
Sobre aquest particular, en canvi, les mateixes fonts municipals citades anteriorment apunten precisament que “Vallcarca ha guanyat aquest mateix any una nova zona verda amb els jardins de Margaret Michaelis per compensar la transformació de Doctor Comas i Llaberia”, a més de recordar que aquest “ocupava el solar de l'institut de forma provisional, cosa que ha estat validada per la justícia, ja que la qualificació urbanística del solar és d'equipament”. Ara bé, segons Nayach cal fer valer també un informe mediambiental fet per un pèrit designat pel TSJC on s’especifica que el jardí condemnat “és refugi de vint espècies d’ocells, trànsit de corredors enllaçant amb Collserola i amb funcionament de refugi climàtic”, per la qual cosa considera que el consistori actua amb “hipocresia mediambiental”.
Concentració dilluns a primera hora
Per tot plegat, els veïns defensors dels Jardins del Doctor Comas i Llaberia esperen que les últimes iniciatives per conservar-lo tinguin èxit i ja han anunciat la seva intenció de concentrar-se el dilluns a primera hora del matí per intentar evitar la destrucció dels jardins. “El dia 1 ens concentrarem aquí, i ja veurem que passarà”, apunta Nayach, per afegir que “almenys farem acte de presència i mostrarem el nostre rebuig”. El futur dels jardins, en tot cas, no sembla gens segur: “Tenim esperança, però som realistes”, sentencia aquest veí del carrer del Baró de la Barre.