L'orella és un òrgan molt sensible. La seva principal missió és transmetre les ones sonores al cervell. Per al seu correcte funcionament necessita unes cures adequades, però, de vegades, la higiene que es practica en aquesta part del cos no és la més idònia. A continuació es descriu quina funció té la producció de cera a l'orella i per què està desaconsellat fer servir bastonets de cotó o qualsevol altre objecte per a netejar-la. També s'aporten consells sobre com cuidar el conducte auditiu extern.
L'orella es compon de tres parts: l'orella externa, la mitjana i l'interna. És aquesta última porció la que conté els receptors de l'audició i l'equilibri. L'orella externa està formada per la part externa (l'orella o pavelló auditiu) i una part interna, el conducte auditiu extern. La seva longitud és d'uns 19-20 mil·límetres, aproximadament, i acaba en una membrana fina, elàstica i semitransparent denominada membrana timpànica.
L'acumulació de cerumen a l'orella s'elimina de manera natural
Com netejar les orelles
En la majoria de les persones, l'acumulació de cerumen a l'orella s'elimina de manera natural cap a l'exterior del conducte, com per exemple mitjançant la masticació, amb el moviment de la mandíbula. La quantitat de cera que cadascú produeix ve determinada per la genètica. Tanmateix, de vegades pot dipositar-se en excés, sigui per massa producció o per una eliminació deficient.
Sovint, l'augment de producció de cera respon a causes ambientals, com romandre en una zona polsosa, o per portar-hi algun objecte introduït, com auriculars o audiòfons. També massa neteges poden provocar un efecte rebot i originar una producció excessiva, alhora que pot afavorir processos inflamatoris i/o infecciosos. De la mateixa manera, l'edat és un factor que cal tenir en compte: l'augment de producció juntament amb un defecte d'eliminació per increment de la pilositat, associat a l'envelliment, ocasiona que els ancians siguin més propensos a presentar taps de cera.
Per netejar l'orella, n'hi ha prou amb fer servir una tovallola o una gasa lleugerament humitejada i, amb el dit índex i amb compte, practicar moviments circulars, sempre de forma superficial. Els especialistes en otorrinolaringologia ja fa anys que aconsellen, abans que res, no introduir a l'orella cap objecte, inclosos els bastonets de cotó (hisops), ja que pot ser perillós.
Quan s'intenta netejar l'orella amb un hisop de cotó o una agulla de ganxo, per exemple, existeix el risc d'entaforar més la cera, que es va dipositant en la part més profunda, compactant-la contra la membrana timpànica, i fins i tot es pot perforar. Fins i tot si s'introdueix massa l'objecte, podria lesionar el timpà i les estructures adjacents i causar pèrdua d'audició temporal.
Precaucions amb l'orella
Els especialistes assenyalen uns aspectes importants que cal tenir en compte i que es resumeixen en els següents punts:
- Evitar maniobres instrumentals de neteja i/o rentat massa freqüents.
- No és necessària la neteja de les orelles en general.
- Si cal netejar, fer-ho només al pavelló auricular i la porció més externa del conducte auditiu, amb el dit índex i una gasa o un drap fi humitejat.
- No introduir-hi cap mena d'objecte com bastonets de cotó.