El consum de peix és una part integral d'una dieta saludable a causa del seu alt contingut de proteïnes, àcids grassos omega-3 i altres nutrients essencials. Tanmateix, la presència de mercuri en moltes varietats de peix ha suscitat preocupacions significatives sobre la seguretat alimentària i la salut pública. Aquest metall pesant, que pot ser particularment tòxic per als humans, s'acumula en el medi ambient i entra a la cadena alimentària principalment a través de la contaminació industrial.
Com s'acumula el mercuri en el peix?
El mercuri s'allibera al medi ambient a través de diversos processos, incloses les emissions industrials, la crema de carbó i l'activitat volcànica. Aquest mercuri atmosfèric es diposita als oceans, llacs i rius, on es converteix, en metilmercuri per l'acció bacteriana. El metilmercuri és fàcilment absorbit pels organismes aquàtics i s'acumula en els peixos i mariscos a mesura que puja a la cadena alimentària, un procés conegut com a bioacumulació.
Els peixos més grans i de vida més llarga, com el peix espasa, el tauró, la tonyina i el mer, tendeixen a tenir els nivells més alts de mercuri a causa de la seva longevitat i la seva dieta carnívora. D'altra banda, espècies més petites i de vida més curta, com el salmó, les sardines i la truita, generalment tenen nivells més baixos d'aquest contaminant.
Riscos per a la salut
L'exposició a nivells elevats de metilmercuri pot tenir efectes adversos en la salut, especialment en dones embarassades, lactants i nens petits. Al fetus i en els nens, la neurotoxicitat del mercuri pot influir negativament en el desenvolupament del cervell i del sistema nerviós. En adults, l'exposició alta pot afectar la funció cognitiva, la memòria, l'atenció, el llenguatge i les habilitats motrius fines. També s'ha associat amb més riscos de malalties cardiovasculars en persones que consumeixen habitualment peixos amb alt contingut de mercuri.
Aquest metall pesant, que pot ser particularment tòxic per als humans, s'acumula en el medi ambient i entra a la cadena alimentària principalment a través de la contaminació industrial
Recomanacions per a un consum segur
Atesa la importància del peix en una dieta equilibrada, no s'aconsella eliminar-lo completament, sinó triar sàviament les espècies que es consumeixen:
- Preferir peixos amb baix contingut de mercuri: Optar per espècies com el salmó, el verat atlàntic, les anxoves i la truita arc de Sant Martí.
- Limitar el consum d'espècies d'alt mercuri: Reduir la ingesta de tauró, peix espasa, mer i tonyina blanca, especialment dones embarassades i nens.
- Variar les espècies consumides: Diversificar el tipus de peix en la dieta ajuda a minimitzar els riscos d'acumulació de mercuri.
- Consultar les recomanacions locals: Estar atent a les advertències sobre la pesca local, ja que algunes aigües poden estar més contaminades.
Conclusió
El mercuri en el peix és un tema de salut pública que no s'ha d'ignorar. Encara que els beneficis nutricionals del peix són indiscutibles, és crucial ser conscients dels nivells de mercuri i prendre decisions informades sobre els tipus de peix que consumim. Adoptant pràctiques de consum responsable, podem gaudir dels beneficis del peix mentre minimitzem els riscos per a la nostra salut i la de les nostres famílies.