S’acaba l’estiu més calorós que hem viscut mai, i el que diuen que serà el més fred dels que encara ens queden per viure. Sigui com sigui, el resultat és que ja podrem gaudir d’un bon llibre sense l’incomoditat d’enganxar-nos les cuixes al seient. Després d’una Setmana del Llibre en Català amb una xifra d'assistents que ha tornat a superar l'edició anterior, comença la temporada de novetats literàries i d’opcions lectores interminables que s’aniran sumant a tots aquells llibres que no hem tingut temps de llegir durant les vacances. Des d’assajos a novel·les, us deixem una llista ben variada per donar el tret de sortida a una tardor més que benvinguda.
Qui és Alejandro Lerroux? Va ser un publicista i polític republicà que va impulsar la seva carrera confrontant-se amb un catalanisme en ascens. El seu llegat és el lerrouxisme, que s'ha convertit en sinònim de divisionisme i d'atiar el ressentiments de les capes més baixes i de la immigració en contra del nacionalisme català. Josep Asensio signa amb El fantasma de Lerroux (Edicions de 1984) el seu primer llibre, un assaig en què exposa algunes idees i polítiques que es poden extreure de tot aquest llegat en la política catalana actual.
La narradora d'aquesta història viu a cinc mil quilòmetres del seu país, treballa per una agència de publicitat i vol aconseguir una beca per marxar a Holanda i poder escriure. Mentrestant, manté videoconferències periòdiques amb la seva germana, que li envia paquets amb menjar i alguna sorpresa. Margarita García Robayo ha escrit una novel·la que parla d'incertesa, pors i solitud, així com de perspectives de maternitat i de futur. Editada per Anagrama, La encomienda es una obra intensa que confirma l'autora com una de les veus més rellevants de la narrativa llatinoamericana.
Aconsellat pel seu psiquiatra, l'Aleksy rememora l'època més feliç i devastadora de la seva vida per superar un bloqueig artístic: l'últim estiu que va passar amb la seva mare, quan era un adolescent que havia de gestionar la pèrdua de la seva germana i una mare que l'ignorava. I ara, com fer front a la malaltia de la mare? L'estiu que la mare va tenir els ulls verds (Amsterdam) és una novel·la íntima i esperançadora sobre el poder de les relacions humanes.
L'autor aplega en aquest volum quatre relats que tenen l'amor com a tema central. En totes les històries, Quatre qüestions d'amor (Proa) parteix de fets històrics documentats, amb personatges i èpoques diverses que aporten una perspectiva rica sobre les passions amoroses. Des d'un comte feudal violent a un militar de la Mallorca del segle XVIII o dos joves amants barcelonins, Joan F. Mira posa al centre del debat el tema sobre el que més ha escrit i divagat la literatura universal.
Las Sinsombrero és el nom amb el que són conegudes un grup de dones artistes espanyoles nascudes entre 1898 i 1914. L'any 2015, Tània Balló va fer-ne un documental, i un any després publicava el primer llibre sobre aquest col·lectiu de dones que va subvertir els rols socials i intel·lectuals de l'època. Ara, la cineasta publica No quiero olvidar todo lo que sé (Espasa), el tercer volum sobre Las Sinsombrero, sis capítols en què explora la lluita personal i el sacrifici professional que va suposar l'exili per elles.
Sebastià Portell ens porta una novel·la ambiciosa que posa el focus en el pintor, escultor i gravador Ismael Smith, una de les figures més queer i genuïnes del nostre patrimoni artístic. A Les altures (Empúries), l'autor fa una radiografia a una vida travessada per la incomprensió i l'equilibri entre èxit i fracàs que s'associa al món de l'art, a més de fer un retrat coral que va de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972, de les tensions als clarobscurs de Smith.
Una novel·la per reconciliar-se amb la vida. Explica la història de la Rita Racons, una noia que es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per anar a aprendre anglès durant l'estiu a Nova York, i que acabarà a Atlanta, a casa de la família Bookland, cuidant dels seus tres fills durant un any sencer. Les calces al sol (La Campana) és una narració vital i amb ritme en què Regina Rodríguez Sirvent parla dels canvis inesperats que ens fan evolucionar i créixer.
Quan el narrador de la novel·la coneix Mirko Bevilacqua, un home extravagant que freqüenta clandestinament la Clara, una jove que cuida d'una anciana dama croata, la seva percepció de la realitat canvia. A través d'aquesta tríada de personatges, Joan Benesiu explora sobre la idea d'autenticitat, identitat i territori, mentre convida al lector a recórrer la vella Europa i els seus llocs més significatius, però que potser corren el risc de ser-ho cada cop menys. Amb un estil molt personal, Seremos Atlántida (Acantilado) ens parla dels perills de transformar-nos en simples testimonis de la història.
Una família formada per dues nenes, dos nens, una mare i un pare; una família pràcticament normal, de classe treballadora i de bones intencions. No obstant, també una família que mostra i representa algunes contrarietats intrínseques: l'autoritarisme, l'obediència, la vergonya o el silenci. A La familia (Anagrama), Sara Mesa fa una radiografia a la institució per excel·lència, analitzant amb una narrativa aspra les condicions humanes i les complicacions de les relacions entre les persones amb qui anem fent el nostre camí vital.
La pluja ha desaparegut, els rius s’han assecat i l’aigua potable és tan escassa que només la tecnologia i el comerç permeten la supervivència d’algunes comunitats humanes. També hi ha La Vall, un baluard dels productors d'aigua que la venen a la Plana, ciutat d'experts a gestionar la sequedat. Però, de cop, un accident trenca l'equilibri entre dues ciutats i obligarà a remoure-ho tot. Aquest és l'argument sota el que neix La muntanya líquida (Mai Més), una novel·la en la que Mercè Falcó indaga sobre una situació més possible del que pensem.
