El 24 d'octubre de 1971, fa 45 anys, el músic català Pau Casals va fer una proclama catalanista davant l'Assemblea General de les Nacions Unides que va passar a la història. L'emotiu discurs del reconegut violoncel·lista, que aleshores tenia 95 anys, va tenir lloc durant la cerimònia en què se li va atorgar la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Casals, en el seu missatge, va parlar de la seva mare, de com enyorava Catalunya des de l'exili i va demanar la pau a Espanya, que encara estava sota el règim de Franco.
El parlament de Casals va ser improvisat però especialment emotiu. El discurs va començar amb la proclama “...What is more, I am a catalan” (...el que és més, sóc català), que va servir per a denunciar davant la comunitat internacional el clima de repressió que es vivia a Catalunya, el seu país, un país que venia de molt lluny: “Catalunya és avui una província d’Espanya. Però què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra". Les reivindicacions de Casals van obtenir especial ressò, especialment a la premsa nord-americana, per la seva apel·lació a la pau i a les llibertats. Després del discurs, va agafar el violoncel per a interpretar El cant dels ocells, que havia esdevingut un símbol de la resistència catalana a la dictadura franquista.
Casals va ser convidat pel secretari general de les Nacions Unides, U Thant, que havia quedat enlluernat pel seu talent després de la seva interpretació d'El Pessebre l'any 1963 també davant de les Nacions Unides. En finalitzar el concert, el secretari general de l’ONU va atorgar al músic català la Medalla de la Pau, un honor que Casals no s’esperava i que va assegurar que era el més important de la seva vida.