Ja ha passat Sant Jordi i sembla que la fal·lera per lectura i els llibres ha minvat... però no. Tot i que la diada va desenvolupar-se passada per aigua i amb varis desperfectes, el balanç de vendes va ser positiu: el Gremi de Llibreters de Catalunya calcula que es van vendre aproximadament 1,5 milions de llibres. I ara que ja passat la febre del Sant Jordi, les novetats editorials continuen, els clàssics es mantenen i les pàgines esperen per ser llegides igual que sempre. Perquè més enllà de Benvolguda (Columna), d’Empar Moliner, La vall de la llum (Destino), de Toni Cruanyes, o Roma soy yo (Ediciones B), de Santiago Posteguillo —els tres llibres més venuts en ficció i no ficció en català, i en ficció en castellà—, hi ha vida. Per exemple, aquesta: una llista amb les recomanacions literàries de la setmana per no enyorar massa el dia més bonic de l’any.
Amb aquest nom podria semblar un llibre feixuc i pesat, però res més lluny de la realitat. L’escriptor Sergi Pàmies signa quinze històries que componen aquesta experiència narrativa i que aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. La gran novel·la sobre Barcelona (Quaderns Crema) passeja per la passió, el vici, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món caòtic en una nova edició ampliada que commemora el vint-i-cinquè aniversari de la publicació de l’obra, guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or.
La protagonista d'aquesta història guanya 200.000 euros l'any i té el mateix reconeixement que s'associa a un home amb poder: ha modelat el seu cos, el seu temps i fins i tot les seves relacions sexuals per ser acceptada en els seus cercles, guanyar-se la confiança i convertir-se en un d'ells. El último hombre blanco (Literatura Random House) pot llegir-se com la crònica d'una infiltrada en les costures d'un mercat laboral que discrimina la figura de la dona, però també com un testimoni opac que parla per primera vegada des d'una posició de privilegi.
Jordi Sierra i Fabra ens porta una nova novel·la intrigant i plena de misteris amb Uns quants dies de febrer (Rosa dels Vents) en una nova aventura de l'inspector Miquel Mascarell. Ens desplacem fins febrer del 1952: la Dalena, una excompanya de la Patro que va anar a la presó per ajudar-la fa anys, li demana un cop de mà per canviar de vida. Però quan la Patro es troba el macarró de la Dalena assassinat al pis que compartien, ha de recórrer al seu marit, Miquel Mascarell, que acaba involucrat en el cas per salvar-les a totes dues. Una intensa història que enganxa fins al final i que posa les emocions per davant de tot.
Editat per Proa, Joana és una nova edició del llibre que el poeta Joan Margarit va escriure-li a la seva filla Joana, que va morir després d'una llarga malaltia. Es tracta d'un llibre que desprèn melancolia, emoció i passió a cada vers, amb la força de la necessitat d'un pare que es veu forçat a acceptar l'adeu de la persona que més estima. Una reedició que continua homenatjant Margarit, que ens va deixar fa poc més d'un any.
Un llibre terapèutic i transparent que pretén acompanyar a totes aquelles persones que pateixen d'insomni. Com l'autora, que una nit va patir-lo i va fer-se tan persistent que va començar a passar-li factura a la seva salut física i mental. Samantha Harvey parla amb terapeutes i metges per tractar-se, fa meditació, tècniques de relaxació... i Un malestar indefinido (Anagrama) és el seu diari personal, on relata la seva relació amb la falta de son, un problema que pateix un nombre molt elevat de persones.
Amb la voluntat d'il·luminar el camí de totes les persones que es dediquen a escriure —o que volen invertir part del seu temps en fer-ho però no saben com—, arriba La ciencia de contar historias (Capitán Swing), que posa el focus en com s'han d'explicar les coses perquè es converteixin en bones històries, des de les bases més teòriques fins els intents per desxifrar què converteix una obra en un best seller. Aplicant investigació psicològica i neurociència, el periodista Will Storr demostra com ens manipulen els que dominen la narració.
La Glory Boughton té trenta-vuit anys quan, després d'un desengany amorós, torna a Gilead per cuidar del seu pare. El seu germà, que consideren com l'ovella de la família però que és el preferit del pare, també hi torna després de 20 anys, i establirà amb la Glory un vincle intens mentre intenta gestionar el seu passat. A la llar (Edicions de 1984) és una novel·la sobre el perdó, els secrets familiars i la fe.
