Escrits atribuïts fins ara a l'abat Oliba haurien estat obra del gramàtic Guibert, segons una investigació del catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo. Així ho ha defensat aquest dimarts en la seva lliçó de jubilació com a professor universitari a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Llegit en cartes molt velles, on ha argumentat que obres com el Poema fúnebre del comte Ramon Borrell de Barcelona o el Poema dels comtes enterrats a Ripoll van ser elaborades pel gramàtic Guibert i no per l'abat Oliba.

El catedràtic ha reivindicat la figura del gramàtic Guibert, vigatà "d'adopció" que va venir de Lieja ("l'Atenes del Nord") per ocupar-se de l'ensenyament de gramàtica llatina a la proto-Catalunya de la primera meitat del segle XI. "És un personatge conegut, però insuficientment estudiat, poc des del punt de vista cultural i res des del vessant d'autèntic escriptor d'una obra de valor literari", ha dit. Les particularitats gramaticals, lèxiques i estilístiques presents en els quatre textos originals de caràcter jurídic signats per Guibert que es conserven i l'estudi d'una vintena de documents en els quals és esmentat han permès Alturo traçar la important petjada cultural que va deixar al territori i atribuir-li autoria d'escrits llatins fins ara anònims o que havien estat assignats a altres autors —com Oliba, comte de Berga i de Ripoll, abat de Ripoll i Cuixà, bisbe de Vic i fundador de l'Abadia de Montserrat.

L'abat Oliba, gestor cultural

Entre els textos atribuïts a Oliba que el catedràtic atribueix a Guibert hi ha obres com els ja esmentats Poema fúnebre del comte Ramon Borrell de Barcelona o Poema dels comtes enterrats a Ripoll, així com la Carta encíclica anunciant la mort de Bernat de Tallaferro, germà de l'abat, i la Carta de resposta d'Oliba a les condolences de Gauzlí, arquebisbe de Bourges i abat de Fleury. També seria obra del gramàtic la Resposta de la catedral de Vic a l'encíclica anunciadora de la mort de l'abat per part dels monjos de Ripoll, de la qual es desconeixia l'autor.

La cosa no s'acaba aquí. Dels dos sermons que se li atribueixen a l'abat Oliba, Alturo només n'adscriu un: el de Sant Narcís de Girona, mentre que el de Sant Pau de Narbona no l'atribueix ni a l'abat ni al gramàtic. "Tot i que no se li nega un alt niverll cultural, l'aportació personal del bisbe de Vic en el camp de la creació literària quedaria matisada; va exercir més de gestor cultural que no pas d'autor literari", ha assenyalat el catedràtic.

El gran nivell del gramàtic Guibert

Alturo considera que Guibert hauria participat en la redacció de les constitucions de Pau i Treba que es van establir contra la violència exercida pels nobles feudals contra els pagesos i que Oliba va introduir als bisbats i comtats catalans. Aquest text no havia estat mai atribuït a cap autor, però ara el catedràtic ha revelat que el gramàtic hauria participat en la seva redacció, en col·laboració amb l'abat. Guibert també fou el responsable principal de l'edició crítica de les obres del poeta romà Virgili, feta a Vic amb la col·laboració dels seus fills, principalment Berill. "És poc el que s'ha conservat dels escrits que porten la seva signatura, però són suficients per demostrar les grans capacitats i el seu superior nivell gramatical, lèxic i estilístic de la llengua", ha dit.

La col·laboració de Guibert amb Oliba hauria estat molt estreta fins a l'any 1030, quan la seva presència pública es redueix significativament (tot i que no va morir fins al 1054). Una de les explicacions que proposa Alturo és que el gramàtic fos víctima de l'enveja: "Fa la impressió que, de la mateixa manera que Mozart va tenir un Antonio Salieri, ell també en va tenir un". En aquest cas, el personatge de Salieri l'hauria encarnat Ponç Bofill Marc, jutge i home de lletres, impulsor i director de la traducció al català del Liber iudicum i de la primitiva versió escrita dels Usatges.

Més de cent persones a l'ultima lectio

El jutge podria haver vist en perill els seus mèrits per la presència del nouvingut i haver fet servir la influència de la comtessa Ermessenda per reduir o eliminar l'entusiasme inicial d'Oliba per Guibert. Tot i això, Guibert no va perdre mai el respecte i la consideració dels més propers a ell: els canonges de Vic, la qual cosa també el fa pensar si aquesta menor presència del gramàtic s'hauria pogut deure a alguna malaltia, o al retir que hauria comportat la seva dedicació a aconseguir un text màxim de correcte possible de l'obra de Virgili.

Més d'un centenar de persones han escoltat l'ultima lectio d'Alturo, entre les quals nombroses personalitats del món cultural, eclesiàstic i polític: el rector de la UAB, Javier Lafuente; la presidenta de l'IEC, Teresa Cabré; l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives; la directora de la Biblioteca de Cataluyna, Eugènia Serra; i l'expresident dels arxius eclesiàstics d'Espanya Josep M. Martí i Bonet.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!