"Molt més que Gilda" és el títol del cicle que la Filmoteca ha programat aquest setembre, i que comença aquest dissabte, per tal de commemorar el centenari del naixement de Margarita Cansino, Rita Hayworth, l'actriu que es va fer famosa als anys 1940. A casa nostra sempre serà recordada per Gilda i, sobretot, per l'escena en què es treia un guant amb exquisida sensualitat. En ple franquisme, quan la censura dominava i els retalls imperaven als rotlles de film, molts catalans estaven ben convençuts que a la pel·lícula original, Hayworth es treia molt més que el guant. La resta quedava a la imaginació de cadascun, i Rita Hayworth i el seu guant es van convertir en mite. De fet, fins i tot va donar nom al cèlebre "pintxo" basc, de sabor picant, integrat per bitxos, olives farcides i anxoves, units per un escuradents.
Rita Hayworth a Gilda.
Ara, la Filmoteca vol demostrar que Rita Hayworth era molt més que un guant. La sex-symbol dels anys quaranta, a qui van arribar a anomenar "La deessa de l'amor", i que va quedar encasellada en la seva categoria de femme fatale, era molt més que un emblema del glamour. La Filmoteca en aquest cicle ha programat 12 pel·lícules de l'actriu nord-americana, que ofereixen una visió molt més complexa d'ella. Evidentment, no hi podia faltar Gilda, que es podrà veure aquest dissabte a les 19h i aquest diumenge a les 21h30. També es podrà veure La dama de Xangai, la pel·lícula dirigida pel seu ex-marit Orson Welles en què Hayworth apareix amb la seva melena pèl-roja tallada i tenyida de ros. I també es projectarà Noia de portada (Cover Girl), la millor pel·lícula de gènere musical de l'actriu, en la que va col·laborar amb Gene Kelly.
Rita Hayworth a Down to Earth.
Margarita Carmen Cansino (1918-1987) era fill d'un ballarí sevillà i d'una actriu anglesa, Volga Hayworth. De nena ja ballava en la companyia de la família. Als 16 anys va començar a fer d'actriu de cinema, amb el nom Rita Cansino (que després canviaria per Rita Hayworth, prenent com a pseudònim el cognom de la seva mare). Va fer papers secundaris a moltes pel·lícules i no va destacar fins que Howard Hawks la va reclutar per a Only Angels Have Wings, el 1939. Ara bé, la pel·lícula que la va fer saltar a la fama va ser una versió de Sang i sorra de Blasco Ibáñez en què Hayworth seduïa a Tyrone Power. Però si per una pel·lícula és recordada Haywort és per Gilda, un film noir de Charles Vidor (1946), pel·lícula en què, a més de l'escena del guant, marcava la cara de Glenn Ford amb una bufetada. Però la femme fatale era molt més fràgil a la realitat que a les pel·lícules. Hayworth es va casar quatre vegades (una d'elles amb el multimilionari Aga Khan), i va tenir alguna aventura amorosa memorable. Però no se sentia feliç; assegurava que els homes "Se'n van al llit amb Gilda i es desperten amb María Cansino". La seva carrera va declinar progressivament. Sorprenentment, mai no va guanyar cap Òscar (de fet, ni tan sols va ser mai nominada). Cap als 50 anys va començar a emmalaltir d'Alzheimer i això li va impedir actuar de forma correcta. Moriria als 68 anys, amb la memòria completament destruïda.