L'actriu nord-americana Kirstie Alley, coneguda pels seus papers a Mira qui parla (1989) i la sèrie Cheers (1987) va morir aquest dilluns als 71 anys a causa del càncer. "Estem molt tristos d'informar que nostra increïble, feroç, feroç i amorosa mare va morir després d'una batalla contra el càncer", han explicat en un comunicat emès pels seus fills True i Lillie Parker al compte oficial de Twitter de l'actriu. La nota detalla que poc abans de morir, la guanyadora de dos premis Emmy va estar envoltada de la seva família més pròxima i éssers estimats, i que "va lluitar amb fortalesa", mostrant a cada moment el seu goig per la vida. A més, han assegurat que si bé va ser una figura "icònica" del cinema i la televisió, fou fins-i-tot millor mare i àvia.
— Kirstie Alley (@kirstiealley) December 6, 2022
Kirstie Alley and John Travolta dancing in 1989’s ‘Look Who's Talking’ will forever live in my mind #RIP pic.twitter.com/ms0QSPbTZL
— 𝗧𝗥𝗢𝗬 𝗛𝗨𝗚𝗛𝗘𝗦 (@TommySledge) December 6, 2022
Kirstie Alley: de Kansas a Hollywood
La carrera de Kirstie Alley (Wichita, Kansas, 1951) va arrencar el 1982 amb el film Star Trek II: The Wrath of Khan, i va consolidar-se amb pel·lícules com A Bunny's Tale (1985) o Stark: Mirror Image (1986). El 1987 la van triar per formar part de Cheers, una de les comèdies més importants de la televisió estatunidenca en la qual interpretà Rebecca Howe, la gerent d'un bar que aspira a casar-se amb un home milionari de Boston. Aquest paper li va atorgar un primer Emmy per a millor actriu protagonista d'una sèrie còmica el 1991 i també un Globus d'Or a la millor interpretació d'una actriu en sèrie de televisió comèdia/musical, el mateix any.
Dos premis Emmy
Un altre dels projectes més recordats de l'actriu va ser Mira qui parla (1989), que va protagonitzar al costat de John Travolta, historia en la qual va donar vida a una mare soltera que s'enamora d'un conductor de taxi. La trama es va estendre dos films més. Però la carrera d'Alley també va quedar marcada per programes com Veronica’s Closet (1997-2000) o Fat Actress (2005) escrita per ella mateixa, així com pel seu treball com a productora. El segon Emmy va arribar el 1994 pel seu paper de Sally Goodson a La madre de David.