Tolosa de Llenguadoc (comtat independent de Tolosa), any 1052. Fa 970 anys. Ramon Berenguer I, comte independent de Barcelona i casat amb Blanca de Narbona; i Almodis de la Marca, esposa de Ponç III, comte independent de Tolosa; s’escapaven junts i es convertien en protagonistes d’una història que transcendiria en l’espai i en el temps. Els amants de Tolosa es desvincularien dels seus consorts i acabarien casats a Barcelona; formant una apassionada parella que, també, assoliria una extraordinària altura política. Almodis i Ramon Berenguer serien els redactors dels Usatges de Barcelona, la primera carta magna de la història nacional dels catalans. Però aquella unió mai va obeir a estratègies polítiques. Ben al contrari, i va demostrar que, en aquella època de piques i malles, la política podia estar perfectament subordinada a la passió.
Un amor de tardor
Quan Almodis i Ramon Berenguer van protagonitzar la seva particular història (1052), ja no eren dos adolescents amb el cap enterbolit pel sexe i per l’amor. Els dos tenien trenta-dos anys, que en aquell context històric volia dir que ja havien ingressat plenament en l’etapa de la maduresa. En aquest punt és important destacar que, fins als avenços mèdics i científics dels segles XVIII i XIX, l’esperança de vida de les dones era al voltant dels trenta-cinc anys i la dels homes a l’entorn dels quaranta. Això no vol dir que, en temps d’Almodis i Ramon Berenguer, els octogenaris fossin inexistents. El que significa és que aquella història era un amor de tardor. Tant Almodis com Ramon Berenguer venien de dos relacions anteriors. L'occitana amb Hug de Lusignan i amb Ponç de Tolosa; i el català amb Elisabet de Nimes i amb Blanca de Narbona.
El rapte d’Helena en versió medieval
Però això no li resta ni un gram d’èpica. Almodis i Ramon Berenguer van protagonitzar una fuga plenament inspirada en el mite clàssic del rapte d’Helena. Segons les cròniques de l’època, la parella es va conèixer un temps abans, durant una visita, diguem-ne oficial, del comte català a la cort del seu aliat tolosà. I en aquell moment devia sorgir la mútua atracció que, un temps després i en una segona visita, desembocaria en la fugida dels amants. Ramon Berenguer, conscient que Almodis era no tan sols una dona casada, sinó que era l’esposa d’un dels principals aliats de la seva cancelleria, ho va maquillar com un segrest, per estalviar represàlies polítiques als fills i als familiars de la comtessa tolosana. No obstant això, el que no va evitar van ser els maldecaps de la cancelleria de Barcelona per restaurar les relacions polítiques amb Tolosa.
Què hi va veure Ramon Berenguer en Almodis?
Aquella història d’amor podria haver causat una guerra de conseqüències devastadores per a aquells comtats catalans que miraven de consolidar la seva independència sobre un escenari extremadament fràgil. Vist, exclusivament, des d’aquesta perspectiva, diríem que Ramon Berenguer I va ser, políticament parlant, un irresponsable. Però hi havia un altre element en joc que compensava aquella actitud tan agosarada. Almodis no era una dona més de la seva cort, sinó que era la personalitat més brillant de la seva cancelleria. I això (i altres coses) devia ser el que va enlluernar Ramon Berenguer. I el que el va convèncer que amb la tolosana podria crear una dupla imbatible a Barcelona que enviaria la seva incombustible àvia Ermessenda (comtessa-vídua del difunt avi Ramon Borrell I, que encara li disputava el poder) a la paperera de la història.
Què hi va veure Almodis en Ramon Berenguer?
Almodis, nascuda el 1020 al comtat de la Marca (una jurisdicció feudal al centre del regne de França) i filla dels comtes Bernat i Amèlia, va ser destinada a jugar el paper d’una peça del gegantí tauler polític de l’Europa feudal. La seva condició femenina i el seu origen nobiliari no li donava opció a una altra cosa. I va ser casada, primer amb Hug de Lusignan i després amb Ponç de Tolosa; que, en el millor dels casos, li doblaven l’edat. Molt probablement, Almodis va veure en Ramon Berenguer —amb qui compartia edat— un amic, un company i un amant. Però, sobretot, un governant amb un projecte polític molt engrescador: culminar la construcció i consolidar la independència dels comtats de la meitat sud de la vella Marca carolíngia de Gòtia. Un projecte que, en aquell moment, ja es perfilava com el que seria un segle més tard: un gegant de la regió.
Almodis, Ramon Berenguer i els Usatges
En aquesta història no se sap ben bé qui representava el seny i qui la rauxa. Però, en canvi, sí que està clar que els dos compartien l’opinió que un estat no es podia projectar al futur sense la força de les armes; però, sobretot, sense un codi jurídic i polític propi i adaptat a la nova realitat de l’època. I van redactar els Usatges de Barcelona, la primera carta magna de la història nacional dels catalans; que limitaria l’acció dels avariciosos i violents barons feudals i restauraria, progressivament, el poder central comtal. Que promouria la formació de ciutats i dels seus governs (com el Consell de Cent o la Paeria). I que impulsaria l’activitat comercial (la gènesi de l’expansió catalana a la Mediterrània). Almodis i Ramon Berenguer van projectar el futur polític, econòmic i militar de Catalunya mentre escrivien la seva particular història d’amor i de passió.
Imatge principal: Representació de dos amants medievals. Font: Pinterest