El 1609 el rei Felip III va promulgar l'ordre d’expulsió de la població morisca establerta als estats peninsulars de la monarquia hispànica. Aquella mesura va afectar, en conjunt, unes 300.000 persones, unes 4.000 a Catalunya, i va ser la pitjor crisi humanitària de l’Europa del segle XVII. Aquells moriscos catalans eren un element més del paisatge social i econòmic del país. La seva expulsió va representar la ruïna —i a vegades, la mort— d’aquelles famílies i, de retruc, l’ensorrament de l’economia als pobles on eren una part important de la població.