La veterana Sala Parés del carrer Petrixol ha inaugurat una exposició sobre la importància de París en la pintura catalana: París a Parés. À la recherche de la Ville Lumière. A través d'obres de pintors que solien exposar a la galeria i que van passar per París, la Parés fa un recorregut per alguns dels artistes catalans més notables dels segles XIX i XX: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Hermen Anglada i Camarasa, Ricard Opisso, Ismael Smith... L'exposició, comissariada per Sergio Fuentes Milà, es podrà visitar fins el 5 de febrer.
Rafael Durancamps (1891-1979). Place de la Concorde. París, oli sobre tela, 35x80 cm.
La bohèmia, al centre
L'exposició s'inicia amb un apartat de pintura realista, en el que es mostra l'obra de diversos pintors catalans que van visitar París al segle XIX. Hi destaquen els quadres parisencs de Ramon Martí Alsina i Francesc Miralles. Però sens dubte, la part més atractiva de l'exposició és la relativa a la bohèmia, centrada en els pintors que van passar per la capital francesa a finals del segle XIX i principis del XX. Els seus quadres dels music-halls i els de la gent marginal complementen els de Renoir, Toulouse-Lautrec i altres pintors de la seva talla. Santiago Rusiñol hi és present amb un retrat d'Erik Satie titulat, justament, El bohemi. Ramon Casas, que va viure un any i mig a Montmartre amb Rusiñol, hi és representat amb un delicat retrat femení: La grasse matinée. La vida nocturna de París apareix en moltes obres, des dels olis d'Hermen Anglada i Camarasa fins a un parell d'obres d'Opisso (que inclouen fins i tot un retrat de Toulouse-Lautrec), passant per algunes obres de Joaquim Sunyer i Ramon Pichot.
Isidre Nonell (1872-1911). Étude Gitana. 1903, oli sobre tela, 66x54cm.
Quan Parés va a París
El tercer apartat de l'exposició està consagrat a la figuració catalana dels anys vint als cinquanta, i contempla obres d'alguns destacats pintors com Manolo Hugué, Josep Mompou, Josep de Togores, Pere Pruna... Tot i que moltes d'aquestes obres són de temàtica parisenca, n'hi ha vàries que no tenen especial relació amb París, més enllà que el pintor hagués residit a la capital francesa. El darrer apartat està consagrat a una exposició realitzada a París el 1956, Onze peintres d’aujourd’hui, que va ser organitzada per la Parés i que va acollir artistes com Josep Maria Mallol Suazo o Josep Mompou.
Josep de Togores (1893-1970). Nus. c 1925, oli sobre tela, 73x54 5 cm.
Concerts entre quadres
Amb l’objectiu de vincular pintura i música i amb la voluntat de reproduir l’efervescència cultural i artística del París del tombant de segle XIX, la Sala Parés organitza un cicle de concerts gratuïts durant tot el mes de desembre. El cicle, creat en col·laboració amb el Conservatori del Liceu i l’Associació Amics del Liceu, consisteix en concerts de piano a càrrec d’estudiants de quart curs del conservatori. Aquests recitals se celebren tots els dijous, divendres i dissabtes de desembre (de 19h a 20h).
Els colors de París
París a Parés. À la recherche de la Ville Lumière és un gran passeig per les connexions artístiques entre Barcelona i París. De fet, cobreix un període de gairebé tot un segle, amb materials heterogenis: de les obres dels pintors catalans sobre París fins a l'exposició a París de pintors de la Sala Parés, tot passant per obres d'artistes de la Sala Parés que van estar en estret contacte amb la pintura francesa, però que no són de temàtica parisina. A desgrat de tot, la gran qualitat d'algunes de les peces justifica, sens dubte, una visita a la galeria del carrer Petritxol. París bé val una visita. Sobretot quan és el París de Rusiñol, Casas, Sunyol, Martí Alsina, Opisso i Pere Ysern.
Imatge de portada: Ramon Martí Alsina (1826-1894). Boulevard Clichy. París, 1879. Oli sobre tela, 74x93cm.