L'espai de TV3 Sense ficció oferirà aquest dimarts una doble programació excepcional. Per una banda estrenarà Xirinacs, a contracorrent, un documental català de la màxima transcendència. Per altra banda, oferirà Paradisos fiscals, el cop del segle, un documental sobre el cas dels papers de Panamà realitzat per Benoît Adalid i Edouard Perrin amb la col·laboració d'alguns dels principals mitjans de comunicació del món.

Xirinacs, d'actualitat

Xirinacs, a contracorrent és un treball dirigit per Sergi Sala i Sergi Guix, i fet per Zeba Produccions. La realització d'aquest documental respon a un increment de la gent que veu Xirinacs com un visionari, que havia propugnat el procés d'independència des de fa dècades. El documental es pregunta si Xirinacs ha estat sobrevalorat darrerament, o si senzillament està recuperant el paper que li correspon a la història. Per respondre a aquesta pregunta, el documental entrevista nombroses persones que van tenir relació amb ell, com el líder de la CUP David Fernàndez, l'economista Arcadi Oliveres, o el militant independentista Miquel Sellarés.

 

Xirinacs: el camí a la política

Xirinacs va néixer a l'Eixample barceloní el 1932, fill d'una família benestant. Va estudiar al seminari i després de ser ordenat va actuar com a consiliari al moviment escolta. Ben aviat es va destacar políticament pel seu suport al Sindicat Democràtic d'Estudiants i per la seva participació en la Caputxinada. Va ser allunyat de Barcelona per evitar la seva implicació política. Va rebutjar la dotació econòmica que atorgava l'Estat a tots els sacerdots. Va començar a optar per la no violència activa, que es basava en la desobediència a les lleis injustes (tal com ho havien propugnat Gandhi o Luther King). Va declarar-se en vaga de fam en solidaritat amb els acusats al procés de Burgos, i van obligar-lo a presentar-se a un consell de guerra. Es va destacar, també, per reclamar al bisbat de Vic que repartís les seves terres entre els que les treballaven.

El Xirinacs de la transició

Pocs personatges són tan emblemàtics de la transició com Lluís Maria Xirinacs. Des de molt aviat va implicar-se en l'Assemblea de Catalunya. Sistemàticament es negava a pagar les contínues multes que li imposaven les autoritats per considerar-les il·legítimes. Es negava a parlar en castellà amb les autoritats. Va estar empresonat del 1973 al 1975 per les seves activitats polítiques. En aquest període va passar per una llarga vaga de fam i va ser candidat al Premi Nobel de la Pau. Després de la mort de Franco es va plantar 12 hores al dia davant la presó Model de Barcelona, per reivindicar l'alliberament de tots els presos polítics, fins que es va aprovar l'amnistia. Va convertir-se en tot un emblema dels qui volien canviar el país: fins i tot Joan Brossa li va dedicar una oda.

Xirinacs a la porta de la Model

Al Senat

El 1977 es va presentar com a independent per al Senat i va ser elegit amb 549.013 vots. Va proposar nombroses esmenes a la Constitució, que no van ser aprovades. El 1980 es va presentar a les eleccions amb el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional. No van obtenir representació i es va retirar de la primera línia política. Malgrat tot, va continuar col·laborant en diversos grups cristians i filosòfics.

El camí cap a la independència

El 1993 Xirinacs va ser un dels fundadors de l'Assemblea Unitària per a l'Autodeterminació, el que seria un dels embrions de la CUP. El 2002 va tenir problemes legals per un discurs que va pronunciar al Fossar de les Moreres l'11 de setembre, en què es declarava "amic d'ETA". Durant aquest temps va publicar diverses obres sobre la qüestió nacional, però també sobre problemes socials. Advocava clarament pel moviment antiglobalització.

Arcadi Oliveres, col·laborador de Xirinacs, al documental

El final

L'agost de 2007 Xirinacs es va dirigir al Taga, al Ripollès. Uns dies després van trobar el seu cos amb una nota de comiat, on s'hi llegia: "Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa". Es tornava a obrir el mite Xirinacs.