Segons destaca la publicació britànica 'Monocle', que dedica aquest mes un monogràfic a la capital catalana, Barcelona "ha travessat un profund procés d'introspecció. Després de dècades de projectes transformadors que han definit la ciutat, l'atenció s'ha centrat a l'interior i les idees sobre el benestar, la reinvenció cultural i els avenços tecnològics s'estan adoptant a una escala més humana".

La revista remarca la innovació en la gestió del turisme a la ciutat amb una aposta per la segmentació i descentralització com una de les característiques més rellevants d'aquest nou model que s'impulsa a la Ciutat Comtal. El foment d'aquestes mesures, juntament amb l'excepcionalitat urbanística, arquitectònica, gastronòmica i cultural, fan que 'Monocle' posi Barcelona com a model.

El monogràfic destaca els atractius dels barris de la perifèria amb plans artístics, gastronòmics i esportius, sortint del centre de la ciutat, en una proposta pel disseny i la innovació com a aposta de ciutat.

Més enllà de la Sagrada Família, aquesta llista de carrers recull entre les seves pàgines alguns dels seus atractius menys coneguts, com l'urbanisme del districte de Sarrià-Sant Gervasi, en un recorregut pel seu estil modernista, racionalista i aixecat en la dècada de 1950.

Així mateix, elogia la recuperació d'edificis postindustrials a Poblenou i l'Hospitalet per convertir-los en galeries i estudis, sense oblidar els allotjaments ecològics que han donat nova vida a les zones de turons i valls dels voltants de Barcelona.

L'aposta pel turisme de qualitat i sectorial, enfocat a les fires i esdeveniments, així com en la cultura, ha fet que l'últim any més d'un 60% dels visitants a museus siguin turistes, que contribueix a mantenir l'oferta artística i de lleure que posicionen a la capital catalana com a referent a nivell internacional.

Malgrat la voluntat de voler gestionar el turisme de forma intel·ligent i qualitativa, la capital catalana també ha viscut recentment protestes en contra de la massificació, que se sumeixin a les protagonitzades en els últims mesos a Cadis, Màlaga, Mallorca o Tenerife, entre altres.

Les institucions i agents del sector turístic s'han posicionat de manera unànime en contra dels incidents protagonitzats per un grup reduït de ciutadans que van increpar turistes en terrasses i a les portes d'hotels. De fet, des de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de l'Àrea econòmica, Jordi Valls, va afirmar que aquestes actituds "no representen el sentir general dels ciutadans", ja que el 70% dels habitants considera que el turisme és beneficiós, segons apunta l'Observatori del Turisme de Barcelona a la seva última enquesta.

La capital catalana s'ha convertit en la cinquena ciutat més visitada d'Europa i els debats de la massificació s'han generalitzat a tot el món. Es tracta d'una qüestió global i per a la fan falta solucions a llarg termini, d'acord amb l'Organització Mundial del Turisme, i en la qual Barcelona es perfila com a referent.

GESTIÓ

L'activitat turística a la capital catalana, que representa el 14,5 % del PIB i aporta 15.000 milions d'euros any, s'ha reivindicat com destino referent i que a més ha implementat mesures que garanteixen el retorn econòmic del turisme a la ciutat com, per exemple, l'augment del recàrrec de l'impost turístic a 4 euros. Aquest impost reforça la idea de gestionar l'impacte del turisme mitjançant el retorn social amb la inversió de part d'aquests ingressos en projectes com el 'Pla Clima Escolar Barcelona', per a la climatització de les escoles públiques aquest estiu.

En matèria d'habitatge, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar la seva intenció d'eliminar els 10.101 pisos turístics a la ciutat de les zones més tensades de la ciutat, com el districte de Ciutat Vella. Aquests espais seran destinats al parc d'habitatge residencial, per la qual cosa Barcelona es converteix a la segona ciutat del món, després de Nova York, en prendre aquesta decisió.

"La ciutat no pot permetre's una xifra tan elevada de pisos turístics en un context en el qual la dificultat d'accés a l'habitatge i els efectes negatius de la massificació turística són evidents i compartits", han constatat des del consistori.

Una altra de les iniciatives en matèria de turisme ha estat definir 16 Espais de Gran Afluència (EGA) per minimitzar les externalitats negatives que el turisme pugui generar i continuar aportant dinamisme a la ciutat. Per a això, s'han destinat 44 milions d'euros en els propers quatre anys, amb l'objectiu de reforçar la vigilància, la neteja i atenuar les molèsties. Un instrument que està en línia amb les peticions d'associacions de veïns, que veuen amb bons ulls aquesta mesura a causa de la saturació que presenten zones del centre, com la Sagrada Família, Park Güell, la Barceloneta o La Boquería.

Respostes com aquestes s'emmarquen en el Compromís Nacional per al Turisme Responsable, promogut a nivell català, i acordat entre tots els actors per a la defensa d'un model de turisme regeneratiu. Es tracta, segons detallen, d'una aposta pel benestar dels ciutadans, i que en els últims anys s'ha traduït, entre altres assumptes, en fixar límit al nombre de places hoteleres, pisos turístics i terminals de creuers.