Amb l'elecció dels nous membres del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es posa punt final a una etapa convulsa de l'organització independentista. Ha estat un període de dos anys, des de maig de 2022, quan es van produir les eleccions anteriors, que l'ANC ha anat evolucionant més cap a una entitat divisòria que cohesionadora en l'espai independentista. N'hi ha múltiples exemples, des de la materialització de les Diades de l'11 de setembre, fins als intents d'elaborar una llista electoral per competir amb els partits polítics, revolucionant així el seu paper originari quan va ser creada el 2012.

En les properes setmanes es constituirà la seva nova direcció i serà aleshores quan coneixerem el rumb que pensa seguir i si torna a ser la ròtula que va ser adés i que, per exemple, va fer possible el 2017 que el seu president, Jordi Sànchez fos, juntament amb el d'Òmnium, Jordi Cuixart, dos activistes imprescindibles en la preparació i organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Aquell paper d'argamassa també va servir perquè la seva presidenta el 2015, Carme Forcadell, figurés en un lloc important de la llista de Junts pel Sí en els comicis de 2015 i fos proposada per a la presidència del Parlament fins a la seva dissolució pel govern de Mariano Rajoy —amb l'aval del PSOE— per l'article 155 de la Constitució.

En aquesta nova etapa, l'ANC està obligada a reconnectar amb el conjunt de l'independentisme i tornar a ser el que va ser no fa tant de temps

És cert que des d'aquell moment ha plogut molt, tant que la marea independentista d'aquells anys ha donat pas a una patacada important en què la majoria independentista de les diferents legislatures d'aquesta dècada s'ha evaporat en les recents eleccions del 12 de maig. D'allò que el febrer de 2021 van ser uns resultats importants d'Esquerra Republicana (33 diputats), Junts per Catalunya (32) i CUP (9), sumant 72 seients dels 135 possibles i el 52% dels vots, s'ha passat, fa ara una setmana, a 59 parlamentaris, conseqüència del retrocés d'ERC (20) i la CUP (4). Només Junts ha resistit amb el dígit 3 encapçalant el seu nombre de 35 diputats.

Encara que el més votat no té per què ser el nou president de l'ANC, és molt possible que el cantautor Lluís Llach (3.268 vots), que ha guanyat les eleccions, aconsegueixi el càrrec, al qual òbviament aspira. Per darrere d'ell han quedat, per aquest ordre, l'exvicepresident del Parlament Josep Costa (3.105), l'exdiputat Julià de Jòdar (2.240), Toni Strubell (2.103), Josep Cruanyes (2.060) i Jordi Pesarrodona (2.017), entre d'altres. En aquesta nova etapa, l'ANC està obligada a reconnectar amb el conjunt de l'independentisme i tornar a ser el que va ser fa un temps. Esforçar-se a recosir ponts i estratègies més que en trencar-los.