L'anunci de la direcció del Partit Popular de querellar-se contra el PSOE davant l'Audiència Nacional pels presumptes delictes de "finançament il·legal, suborn i tràfic d'influències", després dels últims casos judicials que s'han conegut i molt especialment l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que implica l'exministre José Luis Ábalos, mà dreta de Pedro Sánchez, és el primer moviment important d'Alberto Núñez Feijóo des de les eleccions del passat de juliol de 2023. Encara que és obvi que Feijóo coneix a la perfecció que moltes de les carpetes judicials que amenacen Pedro Sánchez no han fet més que començar, l'informe de l'UCO és, presumiblement, el punt d'ebullició que esperava.

La legislatura espanyola adquireix de cop un caire diferent: d'una banda, els casos judicials contra el PSOE; per l'altra, la insuficient majoria absoluta dels socialistes per tirar endavant projectes legislatius de pes i, molt especialment, els pressupostos. El seu aliat imprescindible perquè la legislatura cobri impuls, el president a l'exili Carles Puigdemont, va enviar aquest diumenge un missatge aprofitant un nou dia de caos a Rodalies que no hauria de passar inadvertit: "Calen diputats a Madrid que no aprovin els comptes si no s'ha complit amb Catalunya".

El missatge arriba, a més, en un moment en què la llista d'incompliments del PSOE amb Junts no és precisament petita i així se'ls hi va fer saber durant la reunió de Suïssa entre els independentistes i el PSOE, celebrada fa un parell de setmanes. El missatge de Santos Cerdán a la Moncloa —"això està molt al final"— i el de l'expresident Zapatero, que també va ser present en la cimera —"potser hi ha una possibilitat"— ha provocat que el PSOE hagi reaccionat. Una altra cosa és que tot sigui molt lluny d'un possible acord, ja que la confiança s'ha trencat i els deutes contrets són nombrosos. "Els falta molt per posar-se al dia", va sentenciar un informador qualificat.

Tots els camins condueixen a Junts, tant per al PSOE com per al PP

Feijóo ha agafat el camí fàcil, que és el de querellar-se contra el PSOE. Hi haurà molt soroll, però mentrestant, el cas és que està clavat en 171 escons i la majoria està en 176 diputats. El missatge enviat pels populars als socis de Sánchez perquè es moguin és un brindis al sol, ja que no són precisament ells els que s'han de moure. El PNB va deixar de votar el PP i Mariano Rajoy, facilitant la moció de censura de Sánchez el 2018, per la corrupció dels conservadors. Però ara és més que improbable que ho facin, perquè el govern basc que presideixen penja d'un fil... socialista. Quantes possibilitats hi ha que el PSE se'n vagi amb Bildu si el PNB es despenja del PSOE? No crec que els nacionalistes bascos vulguin saber-ho.

Tots els camins condueixen a Junts de nou. Tant per al PSOE com per al PP. I aquí cal tornar novament a Puigdemont i a una de les seves màximes: el que val per al PSOE, val per al PP. Si no compleixen, no hi ha tracte possible. Veurem com puja l'escuma judicial en les setmanes vinents i també què succeeix en el pla polític. I, sobretot, els números al Congrés dels Diputats. Tots els responsables ja han començat a treure la seva calculadora. Pot atreure el PP al diputat de Coalició Canària? Si així fossin ja serien 172 vots i a l'altre costat 178 parlamentaris. Li continuen faltant vots a Feijóo. Quatre per a la majoria absoluta. Gairebé impossible. Però i si el PSOE els perd i els set de Junts se'n van a l'abstenció, amb l'argument de sentir-se enganyats per Sánchez? Llavors els socialistes es quedarien en 171, un menys dels 172 del PP. És una possibilitat aritmètica. Política? Molt difícil, però...