Pedro Sánchez ja té mans lliures de l'organització del PSOE per negociar amb Carles Puigdemont. L'aval de tots els secretaris provincials del PSOE i del PSC aquest diumenge, sense cap condició, al president del govern espanyol en funcions perquè avanci i formi un nou Executiu progressista és de facto la llum verda de l'aparell —també una derrota d'Emiliano García-Page, el baró díscol, perquè hi havia els cinc secretaris provincials de Castella-la Manxa—. I es produeix hores abans de l'inici de la setmana en què Felip VI obrirà aquest dilluns la segona ronda de contactes, després que el primer candidat a qui va encarregar la investidura, Alberto Núñez Feijóo, fracassés la setmana passada.

Dimarts a la tarda, si es mantenen els pronòstics i Pedro Sánchez no demana més temps al monarca, Felip VI li hauria d'encarregar que se sotmeti a la investidura del Congrés dels Diputats, amb la qual cosa el rellotge de la candidatura del líder socialista es posaria oficialment en marxa. La foto dels secretaris provincials pretén donar imatge d'unitat socialista i també acompanyar Sánchez després de les crítiques de Felipe, Guerra i tants d'altres. També firma l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, bastió de l'inquilí de la Moncloa i cridat a jugar un paper en la interlocució amb els partits independentistes, almenys amb Junts.

Comença així una setmana en què s'haurien de visualitzar símptomes o alguna cosa més de les converses, discretes, mantingudes fins ara i de manera molt prioritària pel que fa a les dues qüestions prèvies per a la negociació de la investidura remarcades per Carles Puigdemont en la seva conferència del 5 de setembre a Brussel·les: la proposició de llei d'amnistia i el verificador internacional dels acords que es vagin assolint. Perquè si una cosa ha quedat meridianament clara en les converses que s'han mantingut, és que no hi haurà xecs en blanc, encara que l'espasa de Dàmocles de la repetició electoral estigui permanentment a sobre de la taula.

Si Pedro Sánchez va rebre el suport exprés dels seus, l'independentisme va aprofitar el sisè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre per reivindicar la seva legitimitat i transcendència. Les paraules del president Puigdemont en l'acte celebrat a la plaça Catalunya, carregant contra els que estan disposats a malvendre els punts cardinals de l'1-O per buscar el que va definir com a sortides personals, no fan sinó reflectir la tensió entre les dues estratègies independentistes i les diferències entre Junts i ERC, com es visualitza diàriament per més que la setmana passada fossin capaços de posar-se d'acord en dues resolucions al Parlament de Catalunya.

L'exemple més clar dels camins divergents d'ERC i de Junts en les seves converses amb el PSOE és que no només no interlocuten de manera coordinada, sinó que l'un no sap el que fa l'altre, i que l'escassa informació que s'intercanvien, a més, dista molt d'apropar-se a la veritat.