En la política espanyola no hi deu haver una promesa que s'hagi repetit i incomplert tantes vegades com la pluja de milions per resoldre el problema crònic de Rodalies de Catalunya. Els últims tres presidents del govern espanyol o representants seus amb rang de ministre ho han fet sense cap pudor, copant grans titulars i coincidint més o menys amb processos electorals. Vegem-ho.

El 30 de gener de 2008, el llavors president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, anunciava el pla Rodalies 2008-2015 dotat amb 5.000 milions d'euros. Va ser exactament 38 dies abans de les eleccions generals en les quals va revalidar la victòria del 2004. Els comicis van catapultar ZP a un nou mandat gràcies a l'estratosfèric resultat aconseguit a Catalunya pel PSC, que va aconseguir 25 dels 47 escons en joc. El pla Rodalies va ser això, un tema cosmètic de gran impacte electoral i pràcticament nul·la inversió econòmica a Catalunya. Això sí, es va traspassar a la Generalitat la gestió dels trens i el personal el 2010, en un dels canvis més singulars del que suposa la transferència d'una competència: sense diners i per poder modificar els horaris, les freqüències i el servei. Res més, ja que la infraestructura continua en mans d'Adif i Renfe continua sent la responsable única del dia a dia.

A Zapatero el va seguir Mariano Rajoy, el març del 2017, amb una nova pluja de milions. En aquell moment la xifra sonava de nou molt bé: 4.000 milions d'euros en un pla 2017-2025 que va definir, i aquestes van ser les seves paraules exactes, com a "realista, viable i verificable." Només va ser veritat l'última cosa, ja que no era realista -mai no hi va haver intenció de dur-lo a terme- ni viable -ja que Rajoy seguia, com tots els presidents del govern espanyol, obsessionat amb l'AVE-. Sí que va ser perfectament verificable: s'ha pogut comprovar que va ser un gran espectacle de comunicació. Tan exagerat que les bromes ja es van originar el primer dia. Llavors, per què ho va fer?, caldria preguntar-se. La resposta és ben senzilla, el seu objectiu era dissuadir els catalans del procés independentista i com que a Madrid han après que l'important és anar anunciant coses, Rajoy va complir amb el guió preestablert i dels diners per a Rodalies mai més no se'n va saber res; i, diguem-ho de passada, tampoc no hi va haver un gran interès des de la denominada societat civil d'estrènyer el govern del PP.

I com que on n'hi ha dos n'hi ha tres, hem arribat a aquest divendres 11 de desembre de 2020 on el ministre de Transports, José Luis Ábalos, ha presentat el seu pla 2020-2030 per a Rodalies amb una inversió de 6.345,92 milions d'euros. Hàbil, ha donat una enorme puntada de peu al tauler situant el final del seu pla d'aquí a deu anys. El de Zapatero era de set anys, el de Rajoy de vuit i el d'Ábalos de deu. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet s'ha limitat a mostrar-se escèptic i no té res d'estrany. Hauria pogut trobar expressions més contundents i tampoc no hauria passat res. El cert és que a hores d'ara confiar, el que es diu confiar, no ho fan segurament ni els correligionaris d'Ábalos al PSC.

La política no pot convertir-se en promeses i més promeses, sobretot quan el que està en joc és la seguretat i la mobilitat dels ciutadans de Catalunya en una infraestructura bàsica. Sap, ministre, com seria creïble aquest pla? Si amb data 1 de gener de cada any se li transferís a la Generalitat aquesta quantitat per poder fer les obres i que el Ministeri es limités a supervisar que els diners han anat a la destinació correcta. La resta de coses, si em permet, són una gran broma i més pròpies del dia dels innocents, per al qual ja només en falten 11.