Cada vegada costa més defensar que la posició judicial de Pedro Sánchez en els afers processals que l'envolten, els de caràcter polític i els de caràcter personal, obeeixin fonamentalment a una persecució judicial, com se'ns prova de convèncer des del seu govern cada dia. Fonamentalment, perquè no és un únic jutge el que li fa passar nits en blanc, sinó que són, en les diferents causes que sobrevolen directament o indirectament la Moncloa i el PSOE, des del Tribunal Suprem fins a l'Audiència Nacional, l'Audiència Provincial de Madrid o el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, o un simple jutjat d'instrucció de la capital espanyola.

I no hi ha dia que no hàgim d'estar sentint un tribunal, no només com es regira contra la seva utilització dels instruments de l'Estat, la designació dels quals és certament del president del govern, però que de cap manera són d'ús personal. Aquesta setmana vivíem una situació límit amb la imputació del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per part el Tribunal Suprem, que pretén dilucidar si el fiscal va filtrar a la premsa correus del xicot de la presidenta Díaz Ayuso per desmentir una notícia falsa que estava circulant. El Suprem decidirà si és així, i si ho fos, emetrà la corresponent sentència, i si no ho fos, resoldrà que no hi ha delicte. Però mentre això s'esdevé, la seva decisió no pot ser cap altra que la dimissió, ja que la seva posició no pot ser jutjada amb la vara d'un ciutadà normal, ja que el dany a la Fiscalia com a institució és enorme. És senzill d'entendre i, tot i que esperable, és sorprenent el tancament de files del govern socialista.

Enmig d'aquest fangar, fer política és impossible, i governar, encara més

La setmana judicial encara ha acabat pitjor per a Sánchez, ja que aquest dijous s'ha conegut la inadmissió de la seva querella contra el jutge Juan Carlos Peinado per prevaricació. La resolució ha estat per unanimitat i tres magistrats hi descarten que existeixi prevaricació per part de Peinado, que està investigant Begoña Gómez, la dona del president espanyol. La sala s'oposa al criteri de la Fiscalia, que era partidària d'admetre a tràmit la querella presentada per l'Advocacia de l'Estat, que acusava Peinado, entre altres coses, de dictar resolucions injustes. Jo no sé si l'Advocacia de l'Estat està per a aquests papers tan estranys, que cada vegada sorprenen més juristes, cosa que ja fa molt de temps que també succeeix amb la Fiscalia, aquella institució de la qual un dia Sánchez ja ens va avisar: De qui depèn la Fiscalia? Doncs això.

Un dels magistrats que han decidit la inadmissió de la querella de Sánchez contra Peinado, fins i tot ha fet un vot particular indicant que s'hauria d'haver valorat imposar una multa al president del govern per mala fe processal. "Crec totalment evident que una querella tan desproveïda de fonament com la promoguda pel president del govern del Regne d'Espanya i materialitzada per l'Advocacia de l'Estat no només és conscientment gratuïta o arbitrària, sinó que alhora menyscaba seriosament el clima de serenitat i assossec que ha d'acompanyar la tasca del poder judicial". El govern ha desqualificat els arguments del TSJ de Madrid, una posició òbviament legítima, però que deixa en evidència el fracàs que s'ha endut Sánchez, que no només no ha aconseguit impedir que Peinado prossegueixi amb la competència del cas, sinó que els pronunciaments judicials d'altres instàncies que s'han produït no han fet més que donar-li la raó.

Ho vaig dir un dia: enmig d'aquest fangar, fer política és impossible. I governar, encara més.